dissabte, 19 de juny del 2010

PA DE BANANA

El món dels blogs m'ha fet conèixer gent encantadora i amb la qual arribes a tindre unes afinitats que, altrament, desconeixeries. La gastrosfera catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer) és plena de blogs interessantíssims. Si, a més, arribes a ser amic dels qui regeixen algun dels blogs, la cosa encara és més engrescadora. Un dels blogs d'amics que més m'agraden (i que considere dels de referència, pel disseny, les receptes, la manera d'exposar-hi tota una filosofia del "bon viure") és el dels amics Txell i Quique, els "amics vermells", com els anomene de vegades. El seu blog, "LA CUINA VERMELLA", sempre ofereix propostes bones i divertides que engresquen. Ja fa un temps vaig veure una recepta que, no sols per la manera com s'explicava sinó per les magnífiques fotos que l'acompanyaven, em va cridar l'atenció: PA DE BANANA. L'altre dia em vaig trobar que uns plàtans havien madurat tant que ja quasi els podíem cantar les absoltes. De tot d'una em va vindre la imatge de la recepta de cals Vermells. Tot i amb això, com que ells, moltes vegades, solen usar ingredients "exòtics" que no puc trobar fàcilment a Beneixama, doncs, tot i seguir quasi fil per randa la recepta, hi vaig introduir algunes variacions que marcaré sobre la recepta original.

PA DE BANANA


INGREDIENTS:
3 plàtans madurs
3 ous
100 g de sucre
50 g de sucre morè (
no n'hi vaig posar)
125 g de mantega pomada
270 g de farina
1 iogurt natural
2 cullerades petites d’impulsor (Royal)
1 cullerada petita de canyella en pols (
la meua, de Ca Manolo Pepeldagres, la millor!!)
1 cullerada petita de pebre de Jamaica (es pot substituir per la mescla de nou moscada i clau)
la raspadura de pell de llima (
n'hi vaig posar de "llima, a la valenciana", és a dir "llimona, a la catalana i mallorquina")
1 cullerada petita de suc de llima (el mateix que he escrit abans).

PREPARACIÓ:
Treure la mantega de la nevera unes hores abans per aconseguir la textura pomada. Pelar i aixafar els plàtans madurs amb una forquilla. En un bol a part, batre els ous i un cop desfets afegir el sucre blanc i el sucre morè (
atenció, que jo no n'hi vaig posar!!!!), quan estigui ben amalgamat afegir la mantega pomada, el iogurt i el plàtan (si pot ser batre amb les barnilles elèctriques), incorporar la farina tamisada juntament amb el Royal, la sal, la canyella i el pebre de Jamaica (o la mescla de clau i nou moscada), la pell de llima i el seu suc. Remoure bé fins a obtenir una mescla ben homogènia.
Encendre el forn a 180 graus. Abocar la mescla en un motlle allargat i prèviament emmantegat. (
en vaig usar un d'alumini d'1'5 l de capacitat) Enfornar-lo durant uns 55-60 minuts, depèn del forn. Comprovar amb un escuradenst llarg que s’hagi cuit.

He copiat la recepta tal qual ells la van publicar. Queda un dolç no gens embafós i boníssim. Tots els sabors es conjuminen sense que cap d'ells no destaque per damunt dels altres i, clar, s'ha de vigilar la quantitat que menges, per allò del règim. Vaig calcular que, un tall del pa de banana d'un centímetre de gruix vindria a tindre unes 200/220 kcal. Per tant, millor deixar-lo per al desdejuni. Això és el que vam fer. Ara, és MOLT difícil, quan és acabat de fer, resistir-se a la temptació de tastar-lo. Per no parlar de les aromes que deixa per la cuina mentre s'està coent al forn... Una idea que se m'ha ocorregut, per a la pròxima vegada que en faça és que no li aniria gens malament una cobertura de xocolata pura. Segur que la Glòria estarà d'acord amb mi.

12 comentaris:

Q ha dit...

Xe, Francesc,
encara no ens ha fet la digestió del soparot d'ahir i ja ens presentes, com bé dius, una temptació que s'endevina saborosament calòrica. Que no desdiria d'una orxateta casolana, veritat?
Una abraçada

Alfons ha dit...

i es que després de les absoltes, aquestes bananes teves, no van poder tenir millor vida....
Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Tinc aquest pa pendent per fer des que el vaig veure als vermells. Veient-lo altra vegada en el teu blog m'acabes de donar l'empenta definitiva: demà el provaré! T'ha quedat guapíssim!

Gemma ha dit...

El blog de la Cuina Vermella ens té a tots encisats :)
Aquest pa de banana sempre m'ha cridat l'atenció, ha de quedar molt gustós. I coincideixo amb tu que la cobertura de xocolata li aniria de fenomenal, je je je....

xisca ha dit...

Que bé que t'ha quedat, Francesc, Trob que fa una pinta bonissíma. Ho tendré present per a la propera vegada. Aquesta segur que la faig.

Una abraáda ben forta

La cuina vermella ha dit...

Estimat Francesc, és cert, el bloc ens ha aportat a tots la immensa fortuna de coneixer-nos, estimar-nos i ser amics!
Moltes gràcies per recordar-te del nostre pa de banana. Estem contents que us hagi agradat. Molts petons estimada familia.

Q ha dit...

Hola de nou, Francesc!
T'he deixat un altre premi (te'ls mereixes tots) al meu bloc.
B7s

Unknown ha dit...

Tinc unes bananes amb un color certament estrany que ara ja penso a on acabaren.

Muas!

margot ha dit...

Hola Francesc.
Gracias por venir a mi blog.
Creo que nunca había venido al tuyo, pero si te había visto en la red.
Que casualidad yo también hice un bizcocho de banana, hace dos semanas, pero no lo puse.
Como a mi me gustan muchos las presentaciones, a veces la foto no me gusta como me sale, o el emplatado no es de mi gusto.
Hace dos semanas no estaba nada inspirada, hice varias recetas y no pude colgar ninguna.
Todas birrias según yo. ajajajaja.
Cosas de la vida.
Espero verte de nuevo.
Un abrazo.
Margot

Glòria ha dit...

Francesc,

I tant que estem d'acord!. Ja m'imagino aquest pa de banana amb la cobertura de xocolata regalimant per sobre!.

I si no tenim plàtans madurs, cal deixar madurar els que hi hagi a casa, aquest pa de banana s'ho mereix!.

Una abraçada ben forta!

illetapitita ha dit...

Quan vaig veure aquesta recepta al blog dels vermells també vaig pensar que algun dia la faria!
La idea de la xocolata m'ha encantat!

maragda ha dit...

Doncs les bananes estes han tingut un final ben honrós i gloriós. Si és que m'arriba fins i tot la flaire!
B7's i molt bona revetlla!