dimarts, 12 de gener del 2010

POLPETS HERETGES DE CA L'ASSUR

De vegades passa que compres una cosa per a preparar-la d'una manera i l'acabes fent d'una altra. Fa un parell de mesos vam comprar uns polpius frescos d'oferta al supermercat amb la intenció de fer-los com sempre... i van quedar congelats en un racó fins ara. Ja he dit més d'una vegada que no m'agrada llançar a perdre el menjar i, com que feia dies que els veia pel frigo, vaig pensar que ens els menjaríem avui. Prèviament els vaig deixar descongelar a temperatura ambient (és un dir, amb el fred que fa darrerament). I ara ve la bona: temps enrere vaig veure al blog de l'Enric, "Ca l'Assur" una recepta molt bona (com totes les que ens hi regala) que es diu "Popets estofats al so de "la Creació", de F.J. Haydn". Aquesta és la recepta a partir de la qual he estrafet la meua. La veritat és que, tot i les variacions que hi he introduït, n'ha eixit una recepta ben saborosa, amb un brouet que deia "suca-hi pa" i, és clar, li n'hem fet cas. Bé, sense més, ací teniu la recepta "herètica".

POLPETS HERETGES DE CA L'ASSUR

INGREDIENTS:
1/2kg de polpets molt i molt menuts

1 ceba gran

2 creïlles (=patates) novelles grosses

200 gr de pésols congelats

1 got de cava (n'he encetat una botella de cava del de Nadal)

6 avellanes torrades

6 mitges anous

4 alls secs amb pells xafats amb la fulla del ganivet
Sal

1 polsim de pebre negre

Oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ
: Capolem la ceba ben menuda i la posem a fregir en una paella amb un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama. Mentrestant, pelem les dues creïlles i les tallem petites (les he fetes a daus). Quan la ceba està quasi transparent, hi aboquem la creïlla i continuem sofregint a poc a poc. En passar uns deu minuts, hi afegim els pésols i continuem remenant. Agafem els alls secs i els aixafem amb la fulla d'un ganivet i els afegim a la paella. Quan estiga quasi cuit, ho passem tot a una olla de pressió.
A la paella d'abans aboquem una mica més d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi afegim els polpets nets i els anem sofregint. Trauen molt de brou, però això és ben normal.
Mentrestant, en un morter piquem les ametlles i les anous amb un polsim de sal.

Quan els polpets ja han agafat un color rosadet, els aboquem a l'olla i remenem tot amb un cullerot. Hi afegim la sal, el polsim de pebre nebre i el got de cava, sense oblidar-nos de la picada d'avellanes i anous. Tapem l'olla i, en estar a la màxima pressió, comptem trenta minuts de cuita, i ja està.
Malgrat que la recepta no recorda quasi ni en el procediment de la cuita ni en alguns dels ingredients, el plat original, el resultat ha estat boníssim!!!

9 comentaris:

El pare ha dit...

Francesc,
Estic segur que et vàren quedar molt tendres i gustosos, Les creïlles tenen la particularitat que s'impregnen molt dels gustos dels altres ingredients i acaben sent mes bones que el peix, la carn o en aquest cas els pops que acompanyen.

En aquest plat, segur, que al final, a l'hora de servir, li afegeixes una mica d'all i oli i no li faries pas cap mal.

Salut.

Cuinagenerosa ha dit...

es veuen realment saborosos i tendres,jo també hi hauria sucat força pa!

La cuina vermella ha dit...

Les receptes de l'Assur son com un regal dels déus. Ens agrada ell, ens enamores tu!! molts petons.

maragda ha dit...

Aquests és d'aquells plats que em posaria en guàrdia, pa en ristre que no deixaria ni el segell del plat (i no sóc de menjar gaire pa...).
Una recepta esplèndiad. Petons!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ja ho crec que van ser bons...la recepta porta uns ingredients que no poden ser dolents mai a l´hora de fer la recepta i la foto ho diu tot....quina gola!!

Glòria ha dit...

Amb aquest plat, hi devien cantar els àngels!

maia ha dit...

Aquests popets seran heretges, però no es diu allò de que tot el que és bo es pecat? Dons visca les heretgies i els pecats! Au, m'els apunto...

Assur ha dit...

Com que en aquest cas l'objecte de l'”heretgia” he estat jo, estic en el meu dret de fer el que més em plagui pel bé de la teva ànima, i fins i tot utilitzant el plural majestàtic que em correspon, nos et direm, Francesc, que no manarem tirar-te a la foguera ni tampoc t'excomunicarem perquè et fotis i no puguis anar mai al cel, sinó que, després d'haver llegit amb atenció la teva recepta, nos hem decidit elevar-te als altars amb el nom de Sant Francesc dels polpets.

Una forta abraçada!

Francesc ha dit...

Els fogons del pare: eren bons, de veritat. Aquesta suggerència teua de l'allioli em sembla que és molt encertada. Me l'apunte per a la pròxima.

Manel: nosaltres quasi ens acabem una barca de pa!!!

Amics Vermells: quina sort tindre amics com vosaltres i com l'Enric i la dona!!

La Quinta de Lúculus: benvinguts al club dels sucapans!!

Maria José: ens en van sobrar cosa d'una ració, la vam congelar, i ja pensem quan ens la menjarem...

Glòria: sí que és veritat que alguns cants melodiosos sí que s'hi escoltaven, sí... ;D

Maia: visca les heretgies saboroses!!!

Enric: gràcies pel "rebatejament". Des d'ara "Sant Francesc dels polpets"!!! Salutacions