divendres, 3 d’abril del 2009

TRUITA DE PASQUA

A Beneixama, quan ve Pasqua, la gent prepara menjars típics diversos. Un dels que sempre s'ha fet a casa des dels temps de l'àvia Àngela, era aquesta

TRUITA DE PASQUA

INGREDIENTS:
Ous (3 o 4 per cada truita)
Creïlla (=patata)
Bajoca roja (=pebrot vermell)
Llonganissa (segons la que vulguem posar-hi)
Ceba (opcional)
Rovellons a trossets (opcional)
Oli d'oliva de Beneixama
Sal

PREPARACIÓ:
Pelem les creïlles i les fem a trossos menudets i les anem posant en un llibrellet amb aigua perquè vagen amollant el midó i, de passada, les rentem.
Rentem la bajoca roja i la fem a trossets menuts que anirem posant en un plat.
Tallem la llonganissa a trossos de centímetre i mig o dos centímetres i els reservem en un altre plat.
Posem l'oli a calfar a la paella. Quan estiga ben calent, hi abocarem les creïlles ben escorregudes i un polsimet de sal. Les anirem fregint fins que estiguen ben rosses. En estar, les aboquem en un llibrell ben escorregudes d'oli.
Si la truita es fa d'un dia per a l'altre, és millor posar-hi ceba perquè la truita es conserva més tova i no s'asseca tant. Per tant, ara és el moment de fregir la ceba (prèviament, l'haurem pelada i trossejada a bocins petits) sense que se'ns creme. Ha de quedar primer transparent i, després, dauradeta sense que es creme gens. Si ens passa que se'ns crema algun trosset, ni que siga una mica, val la pena llevar-lo. En estar, l'abocarem al llibrell on estava la creïlla fregida a trossos.
Ara fregirem una mica els trossos de llonganissa que teníem reservats (hi ha qui els posa cruns i no els fregeix, però). Quan estiguen ben fregits, els abocarem al llibrell.
En el mateix oli que hem fregit les creïlles i la llonganissa (i la ceba, si és el cas), sofregirem la bajoca roja sense que se'ns creme. Com que l'oli agafarà un to vermellós, millor canviar l'oli quan hàgem de quallar la truita.
En el llibrell, remenarem amb un cullerot de fusta per tal que es mesclen bé tots els ingredients i no queden a capes.
En un plat fondo o en un llibrellet, batem els ous (tres o quatre) ben batuts amb un pessiguet de sal. En estar, hi abocarem la quantitat d'ingredients fregits que considerem i ho barrejarem tot ben mesclat. En aquesta mescla d'ingredients diversos rau la "gràcia" de la truita.
Ara posarem una paella amb oli d'oliva nou a calfar. Quan estiga calent, hi abocarem el contingut del llibrellet i el repartirem bé per tota la superfície perquè s'aplane. Hem d'anar fregint la truita a foc baix perquè es coga bé per dins i no hi quede l'ou bavós. Això pot dur-nos uns quants minuts. En estar rossa i daurada per un costat, li pegarem la volta a la truita i continuarem fregint-la fins que estiga ben cuita pels dos costats.
Ara, provarem de ficar-la en un plat pla gran i deixarem que es vaja gelant. També és molt bona acabada de fer però sol fer-se el matí per a la vesprada o el dia d'abans per al sendemà. En aquest darrer cas, com es menja freda, és millor fer la truita incloent-hi ceba.
Si es tenen rovellons casolans en conserva (o de compra) també se'n poden posar uns pocs a trossets i passats previament per la paella. Aquest ingredient no sol ser habitual de les truites de Pasqua.

15 comentaris:

El cullerot Festuc ha dit...

Francesc, quina triuta més curiosa! La llonganissa és cuita tipus fuet o crua tipus botifarra???
M'encanten aquestes receptes de les àvies!
Petunets,
Eva.

josep ha dit...

Francesc,

Nosaltres des de la distància assaborirem aquesta deliciosa truita amb creïlles, bajoca, rovellons i llonganissa (se'm fa la boca aigua). Aquí tirarem més pel dolç, la clàssica "mona" de Pasqua. Bon profit !!
Una abraçada

la vella carmanyola ha dit...

Oooooohhhh!! jo no se si es típica o no del vostre poble però jo m'ho estic imprimit per fer-la!

Em quedaré a tothom amb aquesta truita!! ufffff

REcords

Garbí24 ha dit...

Pinta be , potser ho probaré . El que mé m'ha soptat son les creïlles , no ho habia sentit en me vida.
Sempre s'apren alguna cosa , bon cap de setmana.

Teresa ha dit...

M'he posat a fer coses i se m'ha passat sopar i mira quines hores són i ara veig açò...

Marta ha dit...

Ha de ser un plat boníssim. Nosaltres a les comarques gironines per Ram mengem tortell, el tradicional és de massapà, encara que ara es fan també de nata i xocolata però per a mi no fan tant Ram com el tradicional.

Mercè ha dit...

Francesc, m'encanten les receptes tradicionals! I a més tu, sempre m'ensenyes noves paraules de la nostra rica llengua. ;) Doncs mira, a casa, tant jo com el meu pare, quan per sopar menjàvem una simple truita francesa, ens hi afegíem uns talls de llonganissa al costat per anar combinant-ho mentre menjàvem. I la combinació era deliciosa! Així que la teva truita, encara deu ser millor amb la bajoca, i els rovellons!
Una abraçada!

Gemma ha dit...

Ja trobàvem a faltar les teves classes de vocabulari català-valencià ;)
M'encanten les truites i les tradicions, de manera que aquesta truita de Pasqua la trobo senzillament genial. Felicitats per l'àvia Àngela!

Francesc ha dit...

Eva: amb el tema dels embotits tenim encara per homologar les denominacions de les diferents preparacions de manera que no siguen contradictòries. En el cas que comentaves, es tracta de llonganissa tendra. La definició que dóna el DCVB és la que trobe més adient: LLONGANISSA (i més vulgarment llangonissa i llenguanissa). f.
|| 1. Farciment de carn magra de porc, capolada i adobada amb pebre i altres espècies, dins un budell prim (or., occ., val., bal.); cast. longaniza, salchichón.

Josep: m'agrada el teu comentari. Escolta, que també fem mones i mengem dolços, eh? Més encara, sent tan llépol com sóc. ;D

Amics carmanyolers: estic content que us haja agradat. Ja em direu que tal us ha eixit. :D

Garbí24: bé, hi ha moltes altres maneres d'anomenar les patates a totes les terres de parla catalana. Aquesta, "creïlla", és la més extesa pel País Valencià.

Teresa: és molt bona de fer. Salutacions, "sogra".

M'he posat a fer coses i se m'ha passat sopar i mira quines hores són i ara veig açò...

Marta Rieradevallink: bé, la truita és només una part dels plats típics de Pasqua que fem per Beneixama. En fem d'altres, també.

Mercè: quina casualitat, no? El nostre català és molt ric i divers. A mi també m'agrada trobar paraules noves en els blocs que visite. Són com tresors que rellueixen a la vora del camí.

Gemma: Je je je!! "Progresses adequadament" en català-valencià. ;D La meua àvia guisava molt bé. La meua tieta Leonor encara en manté les receptes i jo procure aprendre totes les que puc.

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Francesc; -A la taula i al llit...- Records i memóries que sempre es bo recordar -els nostres àvis- amb la senzillesa dels productes elaborats com sempre. Que vaigui de gust Josepb -menja de bacallà-.

Francesc ha dit...

Josepb: gràcies pel teu comentari. La senzillesa dels productes naturals i de sempre és garantia d'èxit. :D

Cuinagenerosa ha dit...

francesc, m'agrada molt conèixer aquestes recepte tradicionals d'altres indrets, però em crida l'atenció que porti carn (la llonganissa), perquè aquí a dalt la tradició per pasqua era no menjar-ne, d'aquí el ric receptari amb bacallà, que era l'únic peix que arribava als pobles de l'interior.

Francesc ha dit...

Manel: ací, que jo sàpia, la tradició era no menjar carn, sobretot, els divendres de Quaresma i Dijous i Divendres Sant. Si no en vaig errat. Faré per informar-me'n millor. Gràcies pel teu comentari.

Cuinagenerosa ha dit...

és veritat, com que no estic gaire posat en temes religiosos, ja no me'n recordava, aquí la limitació de menjar carn també era els divendres de quaresma, i aquests dies de setmana santa. a canvi, amb sort, ens feien un bacallà amb panses i ou dur que feia cantar els àngels.

Francesc ha dit...

Manel: jo també tinc molt rovellat l'aspecte cultural religiós, però això no deixa de ser un referent que ha influït molt en la nostra cultura culinària.