diumenge, 16 de novembre del 2008

EL CATALÀ A L'ARAGÓ I LA DENOMINACIÓ DEL CATALÀ A VALÈNCIA: EL SAINET QUE NO S'ACABA MAI

Al juliol d'aquest any ja em planyia de la situació del català a l'Aragó i ara sembla que la cosa continua. El diari "Avui" ens explica que s'està preparant a l'Aragó una "Llei de Llengües" que possiblement relegarà al català a una llengua de segona o de tercera. Segons la notícia, el PSOE, la Chunta Aragonesista i IU estarien disposats a acceptar una cooficialitat limitada per al català als llocs on es parla, mentre que el PP i el PAR no voldrien ni sentir-ne a parlar. Mentrestant, el català a l'Aragó continua sense l'oficialitat que li pertoca i sense rebre el suport econòmic que li cal.
La segona part d'aquest post va també del català, aquesta vegada a València. El sotssecretari de comunicació del PP a Madrid, el "valencià-no" i ex-conseller d'Educació de la Generalitat Valenciana , l'inclit Esteban González Pons ha declarat, segons el diari "Levante-EMV", que és una traïció que li hagen donat 300.000 euros a ACPV per promoure el català al País Valencià perquè la llengua dels valencians és el valencià i no el català. Aquest paio fa de la llengua eina de guerra contra nosaltres. És un demagog conegut. Sap perfectament que el valencià és la manera de parlar el català que tenim els valencians. A més que hi ha sentències judicials que ho avalen. Fins i tot aqueix engendre lingüístic anomenat "Acadèmia Valenciana de la Llengua" també ho reconeix en un extens informe. En fi, que aquesta gentola del PP se la saben tota a l'hora de destruir la nostra llengua. Fa fàstic, tot plegat, però se n'ha de parlar perquè tothom conega quina classe política pul·lula per segons quines bandes.

12 comentaris:

dospoals ha dit...

És una morterada de diners: que trist que els governants del nostre país no se'ls gasten també en la defensa i promoció del valencià.

Gentola puta, que diuen al meu poble.

Francesc ha dit...

Josep Vicent: això mateix. A Tavernes en diem "gentola vagarina".

Mai ha dit...

- Per primera vegada entro al teu blog , i espero que em permetis seguir fent-ho doncs m´agradat molt.
A casa meva en diem gentussa,però adjectius per ells en català en tenim molts oi? el que passa és que ara encara és horari infantil i ens conformarem amb demagogs, corruptes , incitadors, influenciadors.....els altre imagineu-los.

salud

Francesc ha dit...

Mai: és clar que em sembla bé que entres al meu bloc. Gràcies pel teu comentari. Salutacions

Oreto Doménech ha dit...

On està la pau lingüística? Ostres, que encara no la tenim, com es possible? Jo pensava que gran prohoms l'havien aconseguida amb l'AVL i ens havien salvat als pobres parlants...

Francesc ha dit...

Oreto: ja sabem què és l'AVL i qui hi ha al darrere. Els de sempre només volen una pau: la dels cementeris lingüístics on el català de València tinga un mausoleu ben reeixit.

Teresa ha dit...

Gentola vagarina, gentola puta, gentussa... M'agrada molt això dels sinònims locals :-)

Francesc ha dit...

Teresa: segur que encara n'hi ha molts més. Besets.

glòria ha dit...

Que valent ets Francesc ! Sempre al peu del cabó per defensar el nostre idioma. Quan em desanimo perquè -tot i que procuro assumir-ho- el sento com s'apaga en un goteix lent però segur com una malaltia irreversible, entro al teu blog i sento que encara existeix i que entre uns quats li anem insuflant vida.
Petons per tu i Oreto!

Francesc ha dit...

Glòria: malgrat tots els entrebancs, sempre intente veure la botella mig plena. El català ha resistit molts segles i encara en resistirà més si totes i tots ens acostumem a veure'l bé i a defensar-lo en el nostre àmbit particular, social, de treball, etc. És feina de tothom. Besades

La cuina vermella ha dit...

Ja veiem que els del "búnker barraqueta" segueixen tirant amb fona. No saben que més volen aquesta gent roí: una resolució de l'Unesco?

En fi,com deia el fill de Castalla Enric Valor, per que s'enterin aquesta genteta del PP: "El valencià, el català de tots."

Paciència amic!

Francesc ha dit...

Estimats Txell i Kike: resistirem! Besades