CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

La Dolça té un blog molt curiós on trobes receptes de tota mena. El visite sovint perquè sempre n'aprens alguna cosa! Té receptes d'aquelles que, de tan bones de fer, et vénen ganes de preparar-les totes... però no pot ser. Fa uns cócs boníssims i unes altres postres que són una temptació irresistible. Fa uns dies, però, vaig trobar al seu blog "No tot són postres a la cuina", una recepta de sépia que em va agradar molt de tot d'una que la vaig veure. I això que la Dolça, com ella mateixa reconeix, no es prodiga massa amb receptes salades. Com que ara és època de carxofes i a mi m'agraden molt, com la sépia, m'he decidit a preparar-la. Tot i això, hi he fet petits canvis, pel fet que no tenia algun dels ingredients, per la textura de cuita d'alguns aliments i que la meua recepta és per a dues persones. La resta és seguir fil per randa les instruccions i ja està.

CASSOLETA DE SÉPIA, CARXOFES I OU DUR

INGREDIENTS:
1 sépia mitjana.
2 carxofes grosses
1 creïlla (=patata) mitjana
1 ou dur
1ceba blanca grossa
2 alls secs
1 copeta de vi blanc (en el meu cas "Barbadillo")
1 got de brou de verdures
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de les de cafè) de pebre roig dolç
sal

PREPARACIÓ:

Netegem i tallem les carxofes a sis talls. En una paella posem dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i les fregim una miqueta. Les reservem.

Pelem i tallem, escantonant-les, les patates i les reservem.
A l'oli de fregir les carxofes, hi afegim una altra cullerada d'oli i hi posem la ceba capolada ben menuda i la sofregim bé. A meitat de cocció hi posem els alls tallats a rodanxes ben petits i ho acabem de deixar sofregir.

Quan comence a agafar color, posem les carxofes, la ceba i les creïlles (a la recepta original les creïlles es posen a la segona cuita, però a mi m'agraden molt blanes) i hi afegim la sépia tallada a talls grossos i ho remenem tot una mica.

Hi afegim el brou de verdures (a la recepta original era de peix) i el vi blanc. Ha de cobrir la sépia una mica més de la meitat. També hi posem el pebre roig dolç (la recepta original no en duu).
Quan arrenque a bullir, baixem el foc i ho deixem coure tres quarts d'hora.
En notar que tot és ben cuit, hi posem l'ou dur, tallat pel mig. Sacsem una mica la cassola (si ho remenem se'ns trencarà tot) perquè es barregen bé tots els ingredients i ho tenim a punt per a emplatar.
Està boníssima la sépia cuinada així, i el brou és molt i molt saborós. Segur que la prepararé més vegades perquè ha tingut molt d'èxit a casa.

BACALLÀ AMB CLÒTXINES

M'abellia un plat de bacallà i vaig improvisar una mica amb el que vaig trobar a la nevera i al rebost. El resultat va ser saborós i apte per a menjar-se una barca de pa tot sucant-ne el brou.

BACALLÀ AMB CLÒTXINES

INGREDIENTS:
4 trossos de bacallà congelat
3 llandes de clòtxines (= musclos) al natural "Isabel" (200 g)
3 cebes novelles mitjanes
3 tomates de ramellet mitjanes
1 pessiguet de pinyons
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
1/2 culleradeta (de cafè) de sal
1/2 culleradeta (de cafè) de sucre
1/2 gotet de vi blanc (en aquest cas "Barbadillo")

PREPARACIÓ:
Pelem les cebes novelles i les tallem, incloent-hi, també, part del tros verd, que és molt gustós, i les reservem. Tallem les tomates a trossets i les reservem.
Obrim les llandes de clòtxines al natural i els llevem el brou salat de la conserva. Un per un, haurem de llevar-li els filaments verdosos que són els que fixen la clòtxina a la pedra.
Posem ara les dues cullerades d'oli de Beneixama a la paella. En estar ben calent, hi aboquem la ceba i la sal. L'anirem sofregint fins que estiga daurada sense cremar-se. Ara hi afegirem la tomata tallada petita i el sucre fins que tot quede ben lligat. Ho sofregirem tot plegat fins que quede cuit sense assecar-se del tot.
Hi afegim els pinyons i el vi i pugem el foc perquè arrenque el bull.

Als tres minuts, posem els trossos de bacallà sense espines amb la pell a la part de baix.
Quan torne a bullir, comptem tres minuts més, apaguen el foc, tapen la cassola i deixem que el bacallà s'acabe de coure amb l'escalfor que hi haquedat durant uns deu minuts. Se serveix i ja es pot menjar.
Resulta boníssim i, si s'aconsegueix no sucar-hi pa, no és massa calòric... Ara, és difícil no caure-hi!!

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB VINAGRETA DE LLIMÓ I ANOUS

Una manera senzilla de fer una amanida diferent, però no per això menys saborosa. Poc calòrica i ben mengívola.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB VINAGRETA DE LLIMÓ I ANOUS

INGREDIENTS:
3 endívies
4 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
2 cullerades de suc de llimó (=llimona)
8 anous pelades
1 polsim de sal

PREPARACIÓ:

Rentem les endívies i les disposem en forma d'estrela al plat.

Escorreguem el llimó i en colem el suc.En un got posem dues cullerades de suc de llimó i el polsimet de sal. Batem enèrgicament amb l'ajuda d'una cullera perquè s'hi dissolga la sal. Ara li anem afegint l'oli i continuem batent fins que lligue.

Posem les anous en un morter i les piquem ben menudes. Hi afegim la vinagreta anterior i tornem a mesclar, amb el picamà, perquè s'hi barrege bé.

Aboquem la vinagreta sobre les fulles d'endívia i ja està. Té un sabor diferent, més suau que una vinagreta normal i és més digestiva.

PASTÍS DE POMA DE LA REINA DE CAN LOI

La recepta original del "Pastís de poma de la reina de Can Loi" és de la bona amiga Chis, del blog "Coses de Can Loi i altres herbes". Ella és "la reina" d'eixe blog tan particular. La Francesca és una xica de Mallorca molt artista en camps diversos: la cuina, l'escriptura, la música... i sempre té un somriure contagiós. Bé, el cas és que per al seu aniversari va preparar aquest deliciós pastís de poma i va ser comentar-li-ho a Oreto, mirar-se'l i demanar-me que li'l preparara. És molt senzill i saborós. Només cal seguir les instruccions que transcric literalment:

PASTÍS DE POMA DE LA REINA (DE CAN LOI)

INGREDIENTS:

Per al pastís
6 pomes pelades i tallades a làmines
75 gr de farina
85 gr de sucre
85 gr de llet
30 ml d'oli
2ous
1 culleradeta de cafè de llevat químic
un polsí de sal
una culleradeta de cafè d'extracte de vainilla

Per a la cobertura:
55 gr de mantega
85 gr de sucre
1 ou

PREPARACIÓ:
Encendrem el forn a 200º.

Posarem tots els ingredients de la pasta dins un bol gran, manco les pomes, i remenarem amb un batedor fins que la pasta estigui ben lligada i comenci a fer bimbolles. Ho reservarem.

Mentrestant preparam la poma. S'ha de tallar prima i s'ha d'anar afegint a la pasta i amb una espàtula anirem remenant perquè la poma se banyi de la massa cada tallada.
A continuació, ho posarem dins un motle desmuntable i ho enfornarem uns 25-30 minuts.

En aquests temps, esponjarem la mantega de la cobertura amb el sucre. Quan s'hagi estovat tot hi afegirem l'ou i farem que s'integri. Ho guardarem.

Passada la mitja hora de cocció, traurem el motle del forn i hi posarem la cobertura. Ho tornarem enfornar 10 minuts més.

Passat aquests 10 minuts, ho traurem del forn i ho deixarem refredar i ho posarem a la gelera perquè sigui ben fresquet hora de menjar-s'ho.

Val a dir que a ella li va eixir més vistós el pastís que no a mi (només cal mirar les seues fotos i comparar-les amb el meu resultat). Ara bé, de sabor: fantàstic!!! Segur que la faré més vegades.

GUISAT DE SÉPIA I GAMBES

Feia un temps que tenia una sépia congelada que ja tocava gastar. La sépia és poc calòrica i molt gustosa. Si a més li afegeixes unes gambes i una mica de paciència, pot eixir-te un plat fàcil i saborós com aquest.

GUISAT DE SÉPIA I GAMBES

INGREDIENTS:

1 sépia grossa
200g de gambes pelades congelades
1 tassa de pésols congelats
1 ceba blanca grossa
1 pessic de julivert fresc
2 alls
2 cullerades d’oli d’oliva de Beneixama
Sal
½ de vi blanc (en aquest cas “Barbadillo”)

PREPARACIÓ:

Tallem la ceba a rodanxes primes. En una paella posem dues cullerades d’oli d’oliva de Beneixama i hi sofregim la ceba, amb un pessiguet de sal, fins que quede daurada sense cremar-se.

Mentrestant, tallem la sépia a trossos no massa grans.

Aboquem la ceba anterior en una cassola fonda. Hi aboquem la sépia tallada i pugem el foc perquè s’hi sofregisca una mica.

Ara piquem el julivert i els alls sobre una taula amb un ganivet ben esmolat fins a fer-los miques. En estar ben picat, ho aboquem a la cassola i remenem tot.

Quan comence a bullir, hi afegim les gambes congelades i les anem remenant fins que tot estiga integrat. Ara li afegim el vi blanc i, passats uns cinc minuts, abaixem el foc perquè continue fent xup-xup a foc lent durant una mitja hora.

Els últims cinc minuts, pugem el foc perquè coga a foc viu. Passat aquest temps, s’haurà begut quasi tot el brou i ens quedarà un guisat saborós.