CARME MIQUEL, LA NOSTRA TRADICIÓ EN FORMA DE NOVEL·LA

Aquest matí ha estat especial. Rebíem a l'institut la Carme Miquel. Els alumnes de 1r de batx n'havien llegit el llibre "La mel i la fel" i havien preparat preguntes per a fer-li'n. Ha estat preciós. La Carme és una dona encantadora, se li nota que ha estat mestra perquè s'ha posat l'alumnat a la butxaca. La veritat és que estaven molt emocionats. Li han regalat un ram de flors i una mena de llibre amb escrits d'elles sobre el que els havia semblat el seu llibre. Ella els ha signat llibres i els ha regalat les paraules, els records i els seus somriures. Ha fet molt bonic veure xics i xiques d'Elda, que no parlen habitualment en català, fer-ho bé, contents i emocionats. Coses com aquestes, ens reconcilien amb la nostra professió. La Carme els ha causat un gran impacte. Segur que molts ho recordaran durant temps i temps

NO TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE...

No m'ho puc creure! Se'n va! Deixa la política activa! No pot ser. Deu ser un miratge! Diu que ens deixa, se'n va lluny d'ací... però el record de les seues històries, des de Benidorm ençà, encara ens acompanyarà durant temps i temps. Li arribarà algun dia la justícia? Si és així, espere que siga justa i, si li cal pagar alguna cosa, que la pague en la mesura que li corresponga. Ni més, ni menys.
Crec que obriré una ampolla de cava!

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2837234

HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (III)

Aprenem els fets i les dites dels hòmes d'abans per a imbuir-nos de la seua saviesa i evitar el pensament egoista. Quan abandonarem els nostres prejudicis i tendències personals, seguim els consells dels antics i consultem amb altres, actuarem correctament i sense dany. Katsushige va aprendre de les paraules sàvies de Naoshige; això s'esmenta al Ohanashikikigaki. Hauríem d'estar-li'n agraït pel seu interés.

LA TROBADA DE SOLLANA

Avui Feia un dia quasi d'estiu, amb un sol esplendorós. Hem anat a la "Trobada" de Sollana: rius de gent. Pares, mares, xiquetes i xiquets, mestres, avis, àvies, músics, dansaires, cabuts...

Hi havia un munt de tallers d'escoles i instituts i d'altres associacions implicades en l'ensenyament, promoció i defensa del valencià. Feia goig de veure-hi tanta gent feliç reivindicant la nostra llengua i la nostra cultura. Els somriures dels menuts i la complicitat dels grans, units pel desig de seguir sent el que som. Trobades com aquestes fan que carregues les piles en la lluita diària per la supervivència del català a les nostres terres.

Hem visitat, principalment, la "paradeta" de l'IES Torís. Allà hi havia l'Alba, l'Àlex, la Consol, el Pepe i molta altra gent coneguda d'Oreto i meua. Ha estat un encontre ben agradable. L'Alba ja és com si fóra de casa.

Llegia al diari "Levante-EMV" una entrevista amb l'organitzador de les "trobades" dient que la Generalitat els havia "subvencionats" (és un dir) amb 725 €. Sí, heu llegit bé. Eixa "gran" despesa per a la promoció de la llengua i la cultura nostrades que mouen a cada any milers i milers de persones al llarg i a l'ample del nostre País Valencià. No tenen vergonya ni la coneixen aquesta gent que ens desgoverna.

Bé, però el que cal és no perdre de vista que cada any en són més els que s'apunten a les Trobades de d'Escoles Valencianes. Són el present i el futur de la nostra terra.

UN VINT-I-CINC D'ABRIL MÉS: 300+1

Any rere any continuem recordant la desfeta d'Almansa del 1707. Però, quantes almanses no tenim cada dia? No és desfeta, també, la política del Govern Valencià pel que fa al nostre català? I les seues campanyes constants de desprestigi? I el territori? Qui atura la destrucció dels nostres paisatges? Volen fer-nos sentir estrangers a casa nostra, esborrar-nos els records i esclavitzar-nos lingüísticament i culturalment. Però no ho han d'aconseguir. Hem de continuar sent reivindicatius sempre. Jo encara em crec un País Valencià lliure i sobirà! 301 anys d'ocupació no faran que oblidem que un dia vam ser un Poble, una Nació entre les altres. I ho tornarem a ser!

"No hi ha amor com l'amor que saps d'on ve i coneixes,

que mira com tu mires i anomena les coses amb els noms que tu saps,

no hi ha amor com aquell que parla,

de paraula i d'esperit, amb tu, una mateixa llengua,

ni redós tan segur com aquell on plorares la primera vegada

i on primer vares riure..."

Jaume Vidal Alcover - MANACOR 1923 - 1991