dimecres, 13 d’abril del 2011

PASTÍS DE MADUIXES I CREMA

Ara és temps de maduixes, una de les fruites que més m’agraden. Tot rebostejant per la xarxa, vaig trobar aquesta recepta al blog “22 i cuino”. Em va semblar molt senzilla i abellidora de fer, sobretot per la crema pastissera que duu i que m’agrada molt.

PASTÍS DE MADUIXES I CREMA


INGREDIENTS:
1 base de pasta de full (he usat la de la marca “La Cocinera”)
1 ou
Maduixes (he usat uns 600g)

Per a la crema:
3 rovells d’ou
125 g de sucre
60 g de “Maizena”
400 + 100 ml de llet
1 branqueta de canella
1 pela de llimó

Per a enllustrar el pastís:
3 fulls de gelatina neutra
1 tassa de suc de poma (he usat un bric de suc de 200ml marca “Consum”)

PREPARACIÓ:
Comencem per la base. Encenem el forn a 200º C amb la funció d’aire i a dalt i a sota.
Mentre s’escalfa el forn, posem paper de forn sobre la safata i estenem per damunt la massa de pasta fullosa. L’anem punxant amb una forqueta, però deixant un marge d’un centímetre o centímetre i mig.
Batem l’ou i pintem tota la superfície de la massa. La posem al forn i la coem durant aproximadament uns 10 o 15 minuts. Hem d’anar amb compte que no se’ns creme.
En estar, l’en traiem i el deixem refredar.
Preparem ara la crema pastissera. Posem els 400 ml de llet amb el sucre, la pela de llimó i la branqueta de canella a bullir.
Mentrestant, desfem els 60 g de “Maizena” en els altres 100 ml de llet freda. Anem afegint, d’un en un, els rovells, mentre els anem mesclant totalment abans d’afegir-n’hi un altre.
Traiem la llet bullida i la colem per tal que no hi haja cap busqueta de canella. Amb l’ajuda d’un batedor de varetes, anem afegint-li la barreja de llet, “Maizena” i ous. Quan estiga ben mesclat, posem la mescla en un cassó al foc i, sense deixar de batre-la, anirem veient com s’espesseeix. La traiem del foc i la cobrim amb un paper film que toque la superfície perquè no faça crosta. La deixem refredar en un lloc fresc i, en estar a temperatura ambient, la deixem a la nevera per tal que es refrede del tot.
Posem a hidratar-se la gelatina en un got d’aigua. Escalfem el suc de poma en el microones i hi col·loquem la gelatina hidratada fins que s’hi dissolga del tot.
Rentem les maduixes ben rentades, els llevem el peduncle verd i les partim per la meitat. Les reservem.
Amb l’ajuda d’una espàtula de cuina, repartim la crema pastissera per damunt de la base de pasta fullosa. Anem col·locant per damunt les maduixes partides per la meitat començant des de fora cap a dins. En estar, les pintem amb la mescla de suc de poma i gelatina. Posem el pastís a la nevera i deixem que s’hi vaja refrescant.
Ha resultat un pastís boníssim amb el contrast de la dolçor de la crema i l'acidesa dolcenca de les maduixes. De tota manera, crec que si la torne a fer, hi posaré més "Maizena", trobe que la crema no era prou espessa. A Tavernes de la Valldigna, de les maduixes en deien "fraules", ara en diuen "maduixes".

diumenge, 10 d’abril del 2011

PERES AMB VI NEGRE

L'altre dia va vindre a dinar a casa la bona amiga Laura Santacruz. Havíem de fer un "dinar saludable i poc calòric". Però què és un bon dinar sense unes bones postres? Doncs això, millor amb dolcets. En un tres i no res se'm va acudir recuperar una recepta que feia un munt d'anys que no preparava i va eixir molt bona:

PERES AMB VI NEGRE

INGREDIENTS:
4 peres "Conference".
1/2 litre de vi negre (en el meu cas, "Yllera")
150 g de sucre
2 cullerades de suc de llimó (= llimona)
2 branquetes de canella
1 pela de llimó
1 pela de taronja
2 clavells d'espècia
1 puntadeta de gingebre (abans no n'hi posava)

PREPARACIÓ:
En una cassola de fons gruixat, aboquem el sucre i l'anem escalfant fins que comence a prendre un color com de coure. En aquest moment, li afegim el suc de llimó i remenem ràpidament per tal que quede com un almívar rossadet suau.
Ara, hi aboquem el vi; posem les branquetes de canella, les peles de llimó i taronja i la puntadeta de gingebre (compte a no posar-n'hi molt que és molt potent).

Pelem les peres amb el pelacreïlles però deixant-los la cueta. En estar, les posem a la cassola, la tapem i apugem el foc fins que bulla. En bullir, l'abaixem i deixem que faça xup-xup durant ben bé 40 o 45 minuts.
Passat aquest temps, apaguem el foc i deixem que les peres es refreden dins. En estar a temperatura ambient, emplatem, tot afegint-li un parell de tassetes del suc de cocció.
És una recepta ben fàcil de fer i que queda molt bé. També se li pot afegir algun tipus de gelat suau, com ara de iogurt o del que ens agrade.
Si ens sobra suc, no el tirem. El podem guardar congelat i per a usar en alguna altra recepta dolça.

dijous, 7 d’abril del 2011

PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER

El mes passat va ser l'aniversari d'Oreto i li havia promés que li faria un pastís de xocolate de la Gemma Clofent. Per què de la Gemma? Perquè el seu blog "La cuina de casa" és un referent de la rebosteria a la gastrosfera en català. A més, feia temps que li tenia posat l'ull a un dolç boníssim i, alhora molt senzill de fer. Com sempre passa, xocolater irredempt com sóc, encara vaig augmentar la dosi de xocolate de la recepta original. Segur que la Gemma m'ho sabrà perdonar i la bona amiga Glòria m'entendrà perfectament... El resultat va ser un pecat mortal de calories. Però què és pot fer si un no es permet alguns "pecadets" hipercalòrics de tant en tant?

PASTÍS DE BOMBÓ FERRERO ROCHER

INGREDIENTS:
14 bombons "Ferrero Rocher"

500 ml de nata per a cuinar (35% matèria greixosa)
3 cullerades soperes ben plenes de cacau en pols "Valor"

1 sobre per a fer 4 flams de "Flam Royal"

1 base de bescuit feta

2 bombons "Ferrero Rocher" per a decorar


PREPARACIÓ:

Triturem els bombons fins a fer-ne una pasta. Posem en un pitxer alt la nata, el cacau en pols, els bombons triturats i el contingut del sobre de flam. Mesclem tot amb la batedora fins que quede una massa homogènia. En estar tot ben mesclat, ho posem en una cassola al foc i ho anem mesclant amb un cullerot de fusta. Al principi està molt espès, però, en anar agafant temperatura, es torna ben líquid. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe al cul de la cassola.

En un motlle desmuntable d'uns 20 cm, col·loquem la planxa de bescuit. De seguida li aboquem per damunt la barreja calenta. Deixem damunt del banc de la cuina que es refrede i, llavors, posem el pastís a la nevera durant unes hores (el vaig fer per la vesprada i l'en vaig traure pel matí).

En traure'l, el col·loquem en una safata redona ampla. Agafem els dos bombons que havíem reservat i els tallem en parts desiguals i els col·loquem damunt del pastís. El guardem a la nevera fins el moment de servir. És un dolç boníssim, però molt calòric. Podem fer porcions no massa grans per tal que, qui vulga, puga repetir-ne, però que no s'embafe.
Nosaltres el vam utilitzar per a celebrar l'aniversari d'Oreto amb uns amics i amigues de València que en van quedar, crec, ben satisfets. I és que hi ha poca gent a qui no agrada el xocolate.

dilluns, 4 d’abril del 2011

SÉPIA AMB CEPS I TOMATES SEQUES

Sovint mengem sépia perquè ens agrada molt i no és massa calòrica. Feia temps que tenia uns ceps secs que podien caducar en pocs mesos. Els ceps són molt gustosos i no volia que es llançaren a perdre. També tenia unes tomates seques boníssimes i vaig pensar que podien fer bon joc. I així va ser, ben combinat tot plegat amb unes cebes tendres que feien molt bona cara.

SÉPIA AMB CEPS I TOMATES SEQUES

INGREDIENTS:
1 sépia grossa
20 g de ceps secs
8 mitges tomates seques
3 cebes tendres mitjanes
2 gots d'aigua mineral
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama

PREPARACIÓ:
Agafem els ceps, els tallem a trossos mitjans, els posem en un llibrellet i els cobrim amb mig got d'aigua mineral. Ara és el torn de les tomates. Les tallem a trossos ben petits amb l'ajuda d'unes tisores de cuina, les posem en un altre llibrellet i les cobrim amb altre mig got d'aigua mineral.
Deixarem a remull els dos ingredients durant almenys una hora perquè s'hi hidraten bé.Passat aquest temps, els fem ben escorreguts i en reservem els líquids. Barrejarem tots dos líquids en un got.
Ara capolem les cebes tendres ben menudes, tenint en compte de tallar una bona part del tronxo verd, també, que és molt gustós.
En una paella antiadherent, posem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama i, en estar ben calent, hi aboquem la ceba i l'anirem sofregint fins que quede ben daurada i sense cremar-se.

Quan ja estiga quasi cuita, hi afegirem els ceps i les tomates i els continuarem fregint durant una bona estona tot vigilant de no deixar de remenar perquè no se'ns apegue a la paella.
Tallem la sépia a trossos mitjans i la reservem.
En una cassola alta, aboquem el sofregit de tomates, ceps i cebes. Damunt hi col·loquem a sépia tallada a trossos i anem remenant mentre es va coent durant uns cinc minuts. Passat aquest temps, li afegirem mig got dels líquids mesclats de les tomates i els ceps i pujarem el foc perquè bulla. En arrencar el bull, abaixem el foc i continuem coent durant mitja hora tot fent xup-xup.
Passat aquest temps, hi afegirem un got d'aigua mineral i continuarem la cuita a foc baix durant una hora més. En total, una hora i mitja. I ja es pot servir.
Ha resultat un plat molt i molt saborós. El brou era boníssim i el pa sucat, un perill!!

divendres, 1 d’abril del 2011

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

M'agrada molt el sabor àcid del vinagre a les amanides, però, darrerament l'estic substituint per suc de llimó natural i trobe que li dóna un altre sabor a les vinagretes. Per tal d'alegrar una mica unes bajoquetes bullides, la bona amiga Queti em va suggerir que li afegira algun ingredient "exòtic" o poc corrent. Perquè menjar sa no ha de ser sinònim de cuina avorrida. De tot plegat va eixir aquest plat.

AMANIDA DE BAJOQUETA AMB TONYINA DEL CANTÀBRIC I VINAGRETA AMB GINGEBRE

INGREDIENTS:
Bajoqueta redona (=mongetes tendres)
Lloms de tonyina blanca del Cantàbric (de conserva en pot de vidre)
2 ous durs
2 cullerades d'oli de Beneixama
1 cullerada de suc de llimó (=llimona)
1 puntadeta de gingebre mòlt
Sal

PREPARACIÓ:
Tallem les puntes a les bajoquetes, les posem en una cassola amb aigua i sal i les bullim "al dente".
Mentre es bullen, preparem la vinagreta. Mesclem el suc de llimó amb una puntadeta de sal. Posem l'oli d'oliva de Beneixama i el suc de llimó (amb la puntadeta de sal dissolta dins) en un got i batem enèrgicament fins que ambdós ingredients es lliguen. En estar ben lligats, hi afegim el gingebre i tornem a batre perquè es mescle tot bé.

Quan estiguen les bajoquetes, les en traiem ràpidament i les reservem.
Posem en un plat les bajoquetes cuites. Ratllem per damunt de cada plat un ou dur. Per sobre li posem els trossets de lloms de tonyina. Amb l'ajuda d'una cullera, repartim per damunt la vinagreta i ja es pot menjar.
És sa i com a plat únic per a un sopar o un dinar no resulta massa calòric. Ara, gustós ho és un munt!!
Com a curiositat: les "bajoquetes redones" reben denominacions diverses arreu del domini lingüístic català. A Tavernes de la Valldigna en diuen "bajoqueta" o "bajoqueta redona", per diferenciar-la de la del tipus "ferradura" que també s'usa per al bullit, i és més plana. No sé a Mallorca com en diuen, si algú m'ho pot dir, li ho agrairé. El diccionari dóna com a "estàndard" la denominació "mongetes tendres".