BRIOIX AMB XIPS DE XOCOLATE I FRUITA CONFITADA

L’altre dia, tot passejant pels blogs de cuina que solc visitar, m’hi vaig trobar amb una deliciosa recepta de brioix del sempre magnífic blog “Cuina per llaminers”. És un dels que més m’agraden, no només per la qualitat de les receptes i les explicacions tan clares, sinó per les fotografies tan artístiques que sempre t’hi trobes. Si no l’heu visitat mai, us convide a fer-ho. Segur que hi trobareu un munt de receptes interessants i bones de fer. Sempre amb la mestria i el bon fer de la seua creadora, la Mercè. Bé, reprenent l’inici del que explicava, va ser veure el brioix i pensar: “L’he de fer!”. Ahir se’m va acudir que hui ens vindria bé un bon tall de brioix per acompanyar el desdejuni i m’hi vaig posar mans a l’obra. He fet algunes variacions quant als ingredients (i, també, quant a la quantitat de la farina) perquè no els tenia, en concret, l’essència de flor de taronger. Els xips me’ls vaig haver de fabricar a colps de ganivet de punta perquè no en vaig trobar enlloc. De tot plegat, va eixir aquesta recepta que segueix, fil per randa, els consells de la Mercè !!!!!

BRIOIX AMB XIPS DE XOCOLATE I FRUITA CONFITADA

INGREDIENTS:

600 g de farina de força
200 ml de llet sencera
40 g de mantega
2 ous
50 g de sucre
5 g de sal
25 g de rent fresc de forner
150 g de fruita confitada tallada ben petita (papaia, coco i pinya)
100 g xips de xocolate (quatre barretes de xocolate negre “Nestlé” fàcil de fondre)
15 g de mantega fosa per a untar
1 ou batut per a pintar
Xarop de llimó (el suc d’un llimó, una miqueta d’aigua, el mateix volum de sucre que de líquid)
PREPARACIÓ:
Primer de tot, fonem la mantega en un cassó i la deixem refredar a temperatura ambient. Per una altra banda, es desfà el llevat fresc amb un poquet de la llet tèbia (la vaig escalfar un moment al microones) i un parell de culleradetes de sucre (el sucre fa que el rent “s’anime” i cresca més de pressa).

En un bol gran, cernem la farina i la barregem amb el sucre i la sal. Hi incorporem la mantega fosa i refredada, la resta de llet tèbia, els ous batuts (com si férem una truita) i el rent dissolt amb la llet. S'amassa tot amb un cullerot fins a obtenir una massa homogènia. Es deixa reposar 5 minuts i a continuació, s'incorpora la fruita confitada trossejada ben petita i els xips de xocolate.

Com no en tenia, de xips, me’ls vaig fabricar amb l’ajuda d’un ganivet de punta esmolada i vaig anar trencant les barretes de xocolate fins que les vaig transformar en un muntonet de trossets de xocolate. Es torna a fényer fins aconseguir que la fruita i els xips queden ben distribuïts per tota la massa. Es deixa que la massa puge tapada amb un drap de cuina fins que doble el seu volum. Millor si la deixem en un lloc càlid.

Passat el temps de fermentació (una mitja hora o tres quarts aproximadament, tot dependent de la temperatura de l’habitació), s'amassa lleugerament i amb l'ajuda del corró es forma un rectangle d'uns 50 x 20 cm.
Posem més mantega al cassó d’abans i la fonem. Amb l'ajuda d'un pinzell, s'unta tota la massa amb mantega fosa, i s'enrotlla pel costat més llarg (com si fóra un braç de gitano). Es tallen rodanxes d'uns 3 cm de gruix i es col·loquen dins d’un motlle (millor desemmotllable) untat amb mantega.

Com no en tenia en eixe moment, vaig usar-ne un de no desemmotllable i li vaig posar un redolí de paper de cuina untat amb més mantega per tal de poder-lo traure amb més facilitat. No ens hem de preocupar massa per si ens queda algun buit al motlle. Quan torne a llevar la massa i, sobretot, quan la courem al forn, ocuparà tot l’espai del motlle i no en quedarà cap buit. Es deixa pujar de nou, tapat amb un drap de cuina fins que doble el seu volum. Millor si deixem el motlle en un lloc càlid.

Mentrestant, es preescalfa el forn a 180ºC. Ara batem l’ou i el reservem.
Quan haja crescut, es pinta amb un poc d'ou batut i s'enforna a 180ºC durant uns 25-30 minuts. Jo vaig posar la funció forn a dalt i a sota sense ventilador i s’hi va coure bé. Quan portava uns 20 minuts de forn, vaig apagar el forn de dalt i vaig continuar la cuita fins als 35 minuts.
Ara aprofitem per a preparar el xarop de llimó. Espremem el llimó i li afegim una miqueta d’aigua. Mesurem la mateixa quantitat de sucre que de líquid. El posem en un cassó a bullir i, quan arrenque el bull, apaguem el foc i ja està fet el xarop.
Només l’hem tret del forn, es pinta amb el xarop de llimó. Es deixa refredar i es desemmotlla. Si hem untat ben untat de mantega el motlle i el paper del cul del motlle, no ens ha de costar gens. I ja ens el podem menjar ben a gust.

Ha eixit molt i molt bo i ha tingut molt d’èxit a casa. Quasi ens l’hem acabat entre el desdejuni i les postres del dinar.

POLLASTRE AMB POMA I SALSA DE MOSTASSA

La recepta original és de "Menja Sa", un fantàstic lloc de cuina i de consells dietètics i de tota mena. Tanmateix, com sempre passa, hi ha algun ingredient que no tens a l'abast i, llavors, improvises. I de vegades ix bé i tot!!!

POLLASTRE AMB POMA I SALSA DE MOSTASSA

INGREDIENTS:
Per a dues persones:
4 besanques desossades (=contracuixes = recuixes = entrecuixes)
2 pomes
4 cebes de Figueres
3 cullerades d'oli de Beneixama
1 iogurt grec "Consum" ensucrat
2 cullerades de mostassa "a l'antiga"
1/2 gotet d'aigua mineral

PREPARACIÓ:
Posem a calfar-se el forn a 180º C.

Pelem les pomes i les tallem a vuitens. En una paella posem una cullerada d'oli de Beneixama i hi anem fregint els trossos de poma fins que estiguen tous i hagen amollat el líquid corresponent. Aboquem la poma i el seu suc en una cassola de fang.

A la mateixa paella, aboquem una nova cullerada d'oli i hi sofregim les besanques fins que estiguen ben rosses i sense cremar-se. En estar, les aboquem a la cassola d'abans. Salpebrem i col·loquem la cassola al forn durant 10 minuts, de manera que la carn agafe un coloret de rostit. Hem d'anar amb compte que no se'ns hi torre massa!!!

Ara pelem les cebes i les capolem menudes. Un polsimet de sal i les fregirem a la paella amb una altra cullerada d'oli i les anirem fent fins que estiguen transparents i comencen a daurar-se sense cremar-se.

En un cassó, posem el mig got d'aigua i, en començar a traure bambolletes, el retirem del foc. Hi afegim ara el iogurt grec ensucrat i el mesclem ràpidament amb l'aigua. Ara hi posem les dues cullerades ben plenes de mostassa i ho barregem tot fins que quede homogeni.

Afegim la salsa a la carn, remenem i ja està. Se serveix i es menja calentet. Ha resultat un plat boníssim!!!

CREMA D'ALLS PORROS I CEBES

Una bona manera de fer règim en hivern i no passar fred és menjant-te una crema calenta que et reviscole i que siga poc calòrica. Aquesta és una proposta casolana i barateta.

CREMA DE PORROS I CEBES

INGREDIENTS:
Per a dues persones:
2 alls porros mitjans
4 cebes de Figueres
1 cullerada d'oli de Beneixama
Sal
2 gots d'aigua mineral

PREPARACIÓ:
Rentem els alls porros fins que no els quede gens de terra. Hem d'intentar aprofitar una mica de la part verda que tenen, que també és ben nutritiva. En estar nets, els tallem a rodanxes primes i els reservem.
Posem la cullerada d'oli de Beneixama en una paella a foc lent i, en assolir una bona temperatura, hi aboquem els porros tallats.
Mentrestant, pelem i piquem les cebes de figueres i les afegim a la paella.
Quan tot s'haja enrossit i estiga quasi bo, hi afegim la sal.
En una olla de pressió col·loquem la mescla de cebes i porros amb els dos gots d'aigua mineral. Tapem l'olla i encenem el foc. En assolir la pressió adient, abaixem el foc i continuem coent durant vint minuts.
Passat aquest temps, apaguem el foc i, quan puga ser, obrim l'olla. Llavors, amb l'ajuda de la batedora, triturem la mescla i la servim en plats o tassons individuals. Si es vol afinar el resultat, podem passar la crema pel colador xinès. Jo no ho vaig fer, però.

PASTÍS D'ANOUS AL CAFÉ

Per acabar el trimestre passat, vam fer un esmorzaret de departament i cadascú havíem d'aportar alguna cosa. A mi m'abellia portar-hi dolç. Feia dies que li tenia posada la vista en un dolç italià "Dolce alle noci e al caffè" del llibre "Il cucchiaio d'argento" i així ho vaig fer, tot canviant-hi algun ingredient.

DOLCE ALLE NOCI E AL CAFFÈ

INGREDIENTS:

PER AL BESCUIT:
1 mica de mantega per untar el motlle
250 g de sucre (jo hi vaig usar sucre glacé)
4 ous sencers (en separem les clares dels rovells)
1 clara d'ou
250 g de nous mòltes
100 g de farina tamisada

PER A LA CREMA:
50 g de mantega a punt de pomada
50 g de nous mòltes
1 rovell d'ou
1 cullerada de rom (jo n'hi vaig posar de conyac)

PER AL GLACEJAT:
120 g de sucre glacé (jo n'hi vaig posar 150)
120 ml de cafè exprés acabat de fer o café sol acabat de fer
1 cullerada d'aigua

Nous partides per la meitat
Grans de cafè per a adornar

PREPARACIÓ:
Posem a calfar-se el forn a 200º c. Untem dos motlles per a bescuit quadrats (jo vaig usar un gran i pla i, després, el vaig partir per la meitat a la curta) i poc fondos amb mantega (vaig posar un paper de forn, també untat de mantega, al fons per tal de traure millor el bescuit d'anous). En un llibrell batem els quatre rovells d'ou amb 250 g de sucre (hi vaig usar sucre glacé) fins que queden d'un color pàl·lid i una consistència escumosa. Hi incorporarem, llavors, els 250 g de farina d'anous i la farina.
En un altre bol, alcem les clares a punt de neu i les hi afegim a la barreja anterior. La distribuïm entre els dos motlles (recordeu que jo en vaig usar només un de forma rectangular) i l'enfornem durant 25 minuts (amb vint, en té prou, però). En estar cuit, retirem el bescuit del forn i deixem que es refrede.

Mentrestant, prepararem la crema. Batem la mantega en un altre llibrellet i hi afegim el rovell d'ou i la resta de la farina d'anous (50 g) i la cullerada de rom (jo hi vaig usar conyac). Estenem la barreja sobre una de les porcions del bescuit i col·loquem l'altra damunt, tot alineant-ne les vores.
Posem el sucre glacé en un llibrell i incorporem la resta del cafè i hi anem vessant aigua fins que obtindrem una preparació que es puga estendre per damunt.
Tirem el glacejat per damunt del pastís i l'estenem per tot i per les vores, tot allisant-lo amb l'ajuda d'una espàtula. El deixem refredar una mica perquè el glacejat es qualle.
En passar una bona estona, el decorem amb anous i grans de cafè (jo no n'hi vaig posar).

A LA CIUTAT D'OR I ARGENT

A LA CIUTAT D'OR I ARGENT. Títol original: Dans la ville d'or et d'argent. Kenizé Mourad. Traducció: Teresa Solana i Pau Joan Hernández. Col·lecció "El Balancí", núm. 646. Edicions 62.

Som a la mitjania del segle XIX. Ens movem a l'Índia controlada amb mà de ferro per la Companyia Anglesa de les Índies Orientals. La reina Victòria regna a Anglaterra i sobre un munt de possessions al llarg i l'ample del món. L'Índia és una colònia d'on els anglesos, arrogants, racistes i menyspreadors (segons que es desprén de la lectura del llibre), trauen un munt de riqueses que arriben a la metròpoli, sense cap mena d'escrúpols.
Aquesta "Companyia Anglesa" necessita, com més va més, poder i riqueses que oferir a Anglaterra. Això propicia que, de grat o per força, la majoria d'estats i províncies índies siguen "convidades" a acceptar la tutel·la i jurisdicció dels hòmens blancs, els angrez. Això arriba al reialme d'Awadh, governat amb mà sàvia (però feble) per Wahid Alí Xa. Aquest regne, que sempre s'ha mantingut fidel als tractats amb els anglesos, es veu ara en la tessitura de cedir el poder efectiu del territori als ocupants o enfrontar-se a una guerra que, d'antuvi, sembla perduda.
Les dones de la cort, tancades al zenana (més o menys, l'harem) i sotmeses a les regles del purdah (pudor), no tenen cap possibilitat de fer-hi res. Malgrat tot, quan el rei se'n va a buscar la justícia dels anglesos, per demostrar-los que creu en el sistema i la cultura angleses i realment el que fa és fugir d'estudi i quedar-se còmodament a Calcuta, una de les dones del rei, Hazrat Mahal, liderarà una rebel·lió que posarà en perill l'autoritat anglesa a tot l'Índia.
Això és només una part de l'argument de la novel·la. Però és molt més que això, és una denúncia dels abusos dels colonitzadors anglesos que van esclavitzar, massacrar i espoliar totes les riqueses que van poder, sense cap escrúpol. Sota una pretesa "superioritat blanca, britànica i civilitzada", enfront d'uns altres pretesos "negres, incivilitzats, supersticiosos i endarrerits", es permeten el luxe de destrossar milers d'anys de civilització, art i costums antics d'una Índia mil·lenària. Un país que havia bastit la seua cultura com un gresol on es fonien llengües, creences i estats de poder a través dels segles. Es tractava de transformar, aparentment, l'Índia en un país modern, segons el patró i la manera de fer d'una Anglaterra que llavors era la primera potència mundial. El rerefons real era tot un altre, es tractava de justificar l'injustificable: la destrucció del que és diferent sense cap mirament, només el del profit propi.
Alhora que llegeixes el llibre, fas un "viatge" a unes cultures antigues i a uns llocs reals (com ara Lucknow, Kanpur o Hyderabad) i en pots veure la manera de viure i les creences i les aliances del poble indi d'aleshores; també t'ajuda a entendre una mica millor eixes cultures ben allunyades de les nostres. Descobreixes com l'Islam i l'Hinduisme, i d'altres creences, convivien harmoniosament i respectuosa en un territori immens. I això permetia que la literatura, les arts i la ciència es desenvoluparen a l'Índia d'aleshores, perquè cada cultura hi aportava el millor per a tothom. També és veritat que l'autora posa de manifest que ja hi havia moviments fonamentalistes islàmics que anaven en contra de tot això, però sembla que eren molt i molt minoritaris i escadussers llavors. Com que Kenizé Mourad coneix bé l'Islam i les cultures que se li associen, podem presumir que seria així.
Tot llegint el llibre, t'adones que hi ha paral·lelismes entre la situació de l'Índia ocupada d'aleshores i determinades situacions que s'esdevenen a casa nostra: l'espoli dels recursos, una casta forastera amb col·laboracionistes que els fan el cul gros, destrucció de la cultura pròpia i imposició de l'aliena... En fi, que et permet reflexionar sobre totes les formes de colonialisme i destrucció de les cultures que s'esdevenen en qualsevol etapa de la història de la humanitat.
Kenizé Mourad ha bastit una novel·la a partir d'investigacions minucioses d'arxius i biblioteques de l'Índia, d'Anglaterra i d'altres països, i després d'entrevistar-se amb moltes persones relacionades, familiarment o històrica, amb els esdeveniments narrats al llibre.
Aquesta novel·la és una altra mostra de la mestria d'aquesta autora, descendent de la dinastia otomana i que ha escrit altres dues novel·les anteriorment que també em van agradar molt: "De part de la princesa morta" i "Un jardí a Badalpur".