dilluns, 4 de maig del 2009

TERRINES I PATÉS CASOLANS

Fa un temps van vindre els amics d'Alcúdia de visita a Beneixama i, entre d'altres coses, vaig preparar uns patés o terrines diferents. La veritat és que no sé com denominar-los, si terrines o patés. El nom que els he posat és el que m'ha semblat. No té res a veure amb els noms dels patés o les terrines originals. Bé, el cas és que van eixir bons i ací en van les receptes:


TERRINES I PATÉS CASOLANS

INGREDIENTS GENERALS
Fetgets de pollastre
Sal
Sucre
Oli d'oliva de Beneixama
Conyac
Bacó fumat tallat a llesques fines
Gelatina neutra "Royal"

TERRINA A LES FINES HERBES
Orenga
Pebrella
Pebrenegre
Pebreroig
Nou moscada
Ceba
1 ou

TERRINA DE BOLETS
Xampinyons
Rovellons
Bolets diversos
Ceba
1 ou
1/2 culleradeta (de les de café) de pebrenegre.

PATÉ DE CAMPANYA
Cuixot
Bacó
Pernil dolç
Ceba
1 ou

PATÉ POTI-POTI
Les restes dels ingredients anteriors
1 ou

PREPARACIONS:
Primer de res, rentarem els fetgets i els llevarem totes les parts que presenten mal aspecte, la sang i els corets que duen adherits. Molt de compte a l'hora de llevar la fel, si és el cas. En llevar-los tot això, els tornarem a rentar amb cura a raig d'aigua per tal que queden nets i lluents.
En una cassola ampla antiadherent posem oli d'oliva i, en estar ben calent, hi aboquem de colp tots els fetgets i els anem fregint una mica. Hem d'anar amb compte perquè l'oli esguita (=esquitxa). Hi afegim sal i sucre i continuem sofregint fins que perden el color marró i esdevinga rosadet clar. Apaguem el foc i els escorreguem totalment de l'oli. En la mateixa cassola aboquem un bon raig d'oli i continuem coent els fetgets fins que s'evapore del tot. En fem dues meitats.
La primera de les meitats la passem per la batedora.

TERRINA A LES FINES HERBES.
Agafem un parell de cebes mitjanes, les capolem menudes i les sofregim (podem usar l'oli que ens quede de sofregir els fetgets) fins que estiguen rosses. En un llibretet posem quatre cullerots de la pasta de fetgets, la ceba i totes les herbes esmentades. Jo n'hi vaig posar una culleradeta (de les de café) de totes elles, llevat del pebreroig i la nou moscada, que només n'hi vaig afegir una puntada. Ara toca afegir l'ou batut. Amb una cullera de fusta ho vaig mesclar tot fins que en va quedar una pasta homogènia.
Ara agafem un motlle d'alumini d'un sol ús amb una capacitat de 1/2 litre i el folrem amb tallades de bacó fumat de manera que isquen per fora. Hi aboquem la pasta del paté i el cobrim amb la resta del bacó. Pressionem una miqueta perquè quede assentat.

TERRINA DE BOLETS.
Vaig capolar tots els bolets ben petits i els vaig passar per la paella amb oli d'oliva i sal fins que van amollar tota l'aigua i van quedar tendres però cuits. Vaig fer el mateix amb la ceba que al paté anterior i la vaig mesclar amb els bolets. En un llibrell vaig posar quatre cullerots plens de la pasta dels fetgets , el pebrenegre i l'ou i ho vaig mesclar tot.
Ara agafem un motlle d'alumini d'un sol ús amb una capacitat de 1/2 litre i el folrem amb tallades de bacó fumat de manera que isquen per fora. Hi aboquem la pasta del paté i el cobrim amb la resta del bacó. Pressionem una miqueta perquè quede assentat.

PATÉ DE CAMPANYA.
Agafem quatre cullerots plens de fetgets no triturats, els trossegem menuts i els posem en un llibrell. Hi afegim el bacó, el cuixot i el pernil dolç tallats a daus petits. Agafem un parell de cebes mitjanes, les capolem menudes i les sofregim (podem usar l'oli que ens quede de sofregir els fetgets) fins que estiguen rosses i les afegim a allò anterior. Hi aboquem l'ou batut i mesclem bé.
Ara agafem un motlle d'alumini d'un sol ús amb una capacitat de 1/2 litre i el folrem amb tallades de bacó fumat de manera que isquen per fora. Hi aboquem la pasta del paté i el cobrim amb la resta del bacó. Pressionem una miqueta perquè quede assentat.

PATÉ POTI-POTI.
Agafem la resta dels ingredients que ens han quedats i els mesclem tots en un llibrell. Hi aboquem l'ou batut i mesclem bé.
Ara agafem un motlle d'alumini d'un sol ús amb una capacitat de 1/2 litre i el folrem amb tallades de bacó fumat de manera que isquen per fora. Hi aboquem la pasta del paté i el cobrim amb la resta del bacó. Pressionem una miqueta perquè quede assentat.

Tots els patés anteriors els hem de tastar abans de posar-los als motlles i han de quedar amb sabor saladet. Cal tenir en compte que els sabors de les herbes i dels ingredients tendeixen a accentuar-se amb el repòs al frigoríc. A gust de cadascú.

Ara encenem el forn a dalt i a sota amb aire a 250 graus. Mentrestant, taparem tots els motlles dels patés amb paper d'alumini i els col·locarem en una plata de forn. Quan assolisca la temperatura l'abaixarem a 200 graus i enfornarem els patés. S'hi han d'estar coent durant aproximadament de tres quarts d'hora a una hora. Cap a la meitat de la cuita, els llevarem la tapa d'alumini perquè es coguen també per damunt, tot vigilant que no es creme el bacó de damunt. Deixarem que es refreden al mateix forn.

Quan ja s'hagen refredat del tot, prepararem la gelatina neutra tal i com diu el paquet (aproximadament 1 litre). En estar, l'abocarem per damunt de cada paté per tal que el cobrisca completament. La gelatina, en quallar, segellarà completament el paté i evitarà que s'asseque. En estar freds del tot, els col·locarem a la nevera per tal que la gelatina qualle. Quan això s'esdevinga (passades unes hores) podem cobrir els patés amb plàstic de cuina transparent. Així duren una setmana a la nevera.

També es poden congelar i no perden sabor en descongelar-se si ho fem dins del frigorífic i a poc a poc, per la qual cosa poden preparar-se amb bastant antelació. Ara bé, una vegada encetats, cal menjar-se'ls abans de dos dies, ja que no duen colorants ni conservants artificials i tendeixen a ennegrir-se.

És millor esperar dos o tres dies a tastar-los perquè tenen els sabors més accentuats i estan més gustosos.

És una manera una mica laboriosa, però barata, de preparar uns patés i terrines casolans que ixen bons i solen agradar.

dimarts, 28 d’abril del 2009

VAGA A L'ENSENYAMENT VALENCIÀ: PROU DE BURLESQUES. FONT DE MORA DIMISSIÓ!!!!

Avui faig vaga. No sé si serà efectiu, ni si en faran cas, però ja n'hi ha prou. Estic fart de la política educativa del PP valencià i del seu conseller Font de Mora. Si voleu saber-ne les raons, només heu de punxar ací.

diumenge, 26 d’abril del 2009

LES TROBADES D'ESCOLES VALENCIANES: PETRER

Que el valencià no és la llengua més prestigiada al País Valencià (tot i ser-hi la pròpia) és una cosa sabuda. Que la Generalitat Valenciana fa tot el que pot per a destruir-la, també. Tanmateix, no és tot negatiu. Encara batega fort el cor de la llengua al sud del País. Avui glatia especialment fort a Petrer. Ací s'ha fet la Trobada d'Escoles Valencianes de les Valls del Vinalopó. Un riu de gent: xiquetes i xiquets, pares, mares, avis, àvies, mestres... i la il·lusió del futur.
Hi hem arribat quan passava la cercavila d'inauguració: gegants i cabuts, dolçaines i tabalets interpretant cançons tradicionals valencianes i marxoses!!! La gent contenta, el dia esplèndid: sol, malgrat els auguris negres de pluja i vent de la tele. De seguida, els parlaments: de molts llocs de la comarca, de la Universitat d'Alacant, d'Escola Valenciana. Ha tancat els parlaments l'alcalde de Petrer (PP), una persona que no parla mai en valencià als plens de l'ajuntament i que, òbviament, és un mal exemple. Més encara quan, en posar-se a parlar, hem pogut escoltar el valencià de Petrer. Per als que no l'hàgeu escoltat mai, us diré que té una sonoritat fantàstica, de saba antiga i tradicional. Emociona escoltar el català de Petrer. És tan bonic el seu accent!! Té una música tan bonica... I, tanmateix, hi ha molts petrerins i petrerines que no es senten segurs amb la seua llengua. Tenen molts prejudicis sobre la qualitat de la mateixa, sobre si aprofita... i és com escoltar la veu del Poble Valencià a través dels segles expressant-se a Petrer. Ja voldria que molts pobles valencians tingueren eixe accent tan nostrat.
I parades de llibres, tallers de les escoles i els instituts, música, cançons, titelles... FESTA PER LA LLENGUA!!! I ple de gom a gom. Si voleu veure'n totes les fotos, només heu de clicar ací.
A Petrer tenim bons amics, entre d'altres, Francesca, una xica de Petrer. Valenciana de pedra picada i lluitadora incansable per la llengua del poble. És com moltes dones fortes valencianes que es neguen a ser forasteres, que s'arrelen amb mans i ungles a la terra que les ha vist nàixer. S'estima el seu poble amb deler. És una gran professional en la seua feina de professora de valencià a l'IES "Paco Mollà de Petrer".
També tenim el Pepe Medina. Mestre dels de "tota la vida" (en el bon sentit de la paraula). S'estima la feina i els seus alumnes com si foren fills seus i els xiquets (fins als més entremaliats) també el volen molt. Ens ha convidat a dinar a sa casa de Petrer. Bé, casa no, casassa. Allà ens han rebut la Lola (la seua dona) i el Xavier (un dels fills).
Hem dinar al pati: un desficaci de menjar!!
Hem començat amb una "picadeta" (un pica-pica "lleugeret"): papes, encurtits, ametlles fregides, sèpia amb salsa verda, ensalada russa i clòtxines al vapor, acompanyat d'aigua i lambrusco fresquet.
I ara direu: encara heu dinat? Doncs, sí. El plat principal n'ha estat una fantàstica paella valenciana de marisc. Com diem per Beneixama, de les que "cada cullerada val un sou". L'arròs tenia tots els sabors del brou del marisc i era una delícia. Tot plegat acompanyat d'una amanida refrescant que li anava com anell al dit.
Les postres han estat: amanida de kiwis i maduixes (feta pel Xavier) i un pastís de fruites comprat a Beneixama que hi hem portat nosaltres.Finalment, cafè i té.
El Pepe, la Lola i el Xavier són un encant. Xarrar amb ells podria ser estar-s'hi hores. També són uns grans viatgers. Han recorregut la Ceca, la Meca i la Vall d'Andorra i tenen uns àlbums de fotos que no desmereixerien els del "National Geographic". El Pepe sap de fotografia i en fa moltes i molt bones.
Quan hem acabat de dinar, encara hem tornat a la trobada perquè hi actuava el grup "Tres fan ball" que han aconseguit que una bona part de la gent que hi havia ballara i cantara ben feliç. En fi, un dia redó.


dissabte, 25 d’abril del 2009

25 D'ABRIL: PER LES LLIBERTATS NACIONALS DEL PAÍS VALENCIÀ


Perquè volem. Perquè ho sabem. Perquè hi tenim tot el dret. Perquè som una nació i volem un estat. Perquè volem seguir sent valencians. Perquè no volem ser el que no som. Perquè no som ells ni volem ser com ells. Per la nostra llibertat. Per la llibertat del nostre poble. INDEPENDÈNCIA!!!!


Canto la terra,

la dissortada terra amorosa i distreta,
la que és petjada per gent forastera,
d’estranya parla,
que xucla, avara, la sang de ses venes,

sense un batec d’amor nostre en el cor
ni el mot gentil de la gràcia en els llavis;
i ella, insensible a les aspres ferides
que li han obert els estranys
i els fills que no l’aimen,
no es cansa mai de donar noves flors
i els saborosos fruits on l’ocell pelegrí de mel s’abeura
i refila després
la cançó clara de goig i de festa.
Canto la terra.

Miquel Duran de València.



dijous, 23 d’abril del 2009

DIADA DE SANT JORDI: LLIBRES I ROSES


Per a totes i tots els qui creiem que tot està per fer i tot és possible avui!!!!