PRIMAVERA A BENEIXAMA

Ahir vam fer la nostra excursió de les vesprades (quan no plou o fa mal oratge) cap al Salze i, la veritat, que la naturalesa resplendia. Vam veure camps plens d'unes floretes grogues que no aconseguíem identificar. De prop semblaven "agretes" (com diuen a Tavernes a unes flors que naixen enmig dels camps de tarongers), però, si t'hi fixaves més, t'adonaves que no podien ser-ho. Dubtàvem que foren flors silvestres així només. En fi, encuriosits com estàvem, vam aconseguir resoldre'n el dubte: li vam preguntar a un veí de Beneixama que passejava per allà i ens va dir que eren flors de colza. Resulta que ara hi ha llauradors que cultiven aquestes plantes perquè d'elles (de les llavors) s'extrau un oli que actualment s'utilitza com a component de l'anomenat "biodièsel". Fa molt bonic veure'n els camps plens. Però també hi trobem altres tipus de flors, com ara les roselles. Els camps de blat, ara verds i encara no espigats, també omplin d'un verd preciós d'altres camps. Tenen les arestes d'un color moradenc a les puntes que es mouen al compàs del vent. Vam poder gaudir d'una passejada relaxant i amb unes imatges que demostren que la naturalesa pot ser molt bonica amb detalls senzills.

SIGNEM PEL CATALÀ A EUROPA

Divendres passat va eixir a Vilaweb una notícia d'una campanya per la recollida de signatures perquè el català/valencià siga la propera llengua oficial a Europa. Ja sabem que no ho tenim fàcil, però podem usar les noves tecnologies per tal d'aconseguir que la nostra llengua tinga la consideració (i, sobretot, la protecció) que li pertoca. Vosaltres mateixos/es.

Per tal d'adherir-vos-hi només heu de clicar ACÍ.

Us deixe, també, una entrevista en vídeo de l'autor de la proposta.

VIATGE A ESPANYA: MADRID

Tot i que el tenim ben a prop (de vegades, massa i tot), Espanya és un país que no solem visitar massa, i no serà perquè no ens hi volen!!! Tothom sap de la proverbial simpatia i respecte dels espanyols per tot el que ve de València, Catalunya o les Balears. Empesos per aquesta harmonia multisecular entre les nostres nacions, vam decidir que podia ser interessant anar a fer una visita a Madrid per tal de veure-hi alguna exposició interessant. Així doncs, vam agafar el primer tren que eixia cap a Espanya (a les 6:00 del matí) i cap a Madrid falta gent!!! En arribar-hi, el tren va fer parada a l'estació d'Atocha.

Una vegada demanades les informacions pertinents, ens vam dirigir cap al Museu del Prado. De camí cap allà, vam passar pel "Ministerio de Agricultura" (sí, aquest lloc tan bonic on dia sí, dia també, ens foten als llauradors valencians).

Ja al Museu del Prado hi vam poder veure dues magnífiques exposicions: l'una, dedicada al pintor Francis Bacon (amb més de 100 obres).

L'altra, anomenada "La Bella Dorment", era una mostra de pintures prerafaelites del Museu d'Art de Ponce. No hi podíem fer fotos, per això n'he baixades d'Internet.

Però ja teníem gana i vam anar a dinar en un restaurant d'aquells de buffet lliure i per quatre xavos vam pegar una fartada de por!!! També vam poder veure l'Intituto Cervantes (aquella institució que es preocupa perquè el castellà no desaparega, amenaçat de mort per culpa de les altres llengües peninsulars) i altres edificis curiosos.

Com ara el "Banco de España". És un organisme molt interessant perquè allà gestionen els beneficis que trau la metròpoli de les diferents colònies que té, entre d'altres, nosaltres, és clar!

En dinar, vam anar a ca la Tita, més conegut per Museu Tyssen-Bornemisza. Allà tampoc no ens van deixar fer fotos, per la qual cosa he hagut de buscar-ne a la xarxa. El museu és molt bonic i té un conjunt d'obres impressionant. Paga la pena visitar-lo, tot i que algunes de les que hi volíem veure eren fora a d'altres exposicions.

Cansats de tant de caminar i ja amb el temps comptat per a tornar a l'estació, vam fer cap allà per tal de tornar-nos-en cap a casa.

ROSTRES DE ROMA A VALÈNCIA

Hem anat a València de compres i amb la idea de veure l'exposició "Rostres de Roma" que està a La Beneficència.

Es tracta d'una mostra organitzada pel "Museo Arqueológico Nacional" i patrocinada per la CAM. Hi ha una bona mostra de busts, caps i sarcòfags de la societat romana.

N'hi ha de les dinasties més importants: Júlia-Clàudia, Flavis i Severs. Fa curiós de veure-hi com els pentinats, les robes i d'altres signes evidencien la posició social del retratat i el tractament distint que es feia dels hòmens i les dones.

Els hòmens solien tindre una imatge molt semblant a l'original mentre que les dones s'havien de conformar amb una imatge idealitzada d'elles mateixes. Bé, això deien els panells.

Com sempre, la qüestió lingüística planava per l'exposició: el cartell anunciador: en valencià. Tots els panells explicatius de les peces i/o la seua història: en castellà. Clar, com que ho organitzava el "Museo Arqueológico" d'Espanya, doncs això. A la colònia ho fan en la llengua de l'imperi.

No cal dir que el catàleg és igual: la portada en valencià, tot l'interior (tot) en castellà. Com podeu comprovar, el "bilingüisme" campa pertot arreu.

S'ha fet hora de dinar i hem dinat a la mateixa cafeteria del museu. Ha estat bo i barat per a ser València. De primer hem demanat: amanida tèbia de bacallà i pasta de full amb sèpia i gambes. De segon: col farcida de porc i arròs de carxofes i bolets.

De postres: tatin de bresquilla amb gelat de xocolate.

COCA DE PASTA FULLOSA DE CABELL D'ÀNGEL I PINYONS. HEMC 32

L'altre dia vaig saber que la Gemma Clofent, del magnífic bloc "La cuina de casa" era l'amfitriona de"HEMC-32" dedicat a la pasta fullosa.Tot i que no les tenia totes amb mi, m'he decidit a participar-hi. He de dir, d'antuvi, que les fotos han estat fetes pel meu cunyat, l'Eliseo Doménech. Jo només he fet que muntar-les. Ací, doncs, teniu la recepta de la

COCA DE PASTA FULLOSA DE CABELL D'ÀNGEL I PINYONS

INGREDIENTS:
2 pastes de full congelades de "La cocinera"
400 g de cabell d'àngel
80 g de pinyons
1 ou
Sucre fi
Canella
1 llima

ESTRIS:
1 safata de forn
Paper de forn
1 corró
1 colador
1 rall
1 cullera
1 forqueta
1 plat
1 pinzell de cuina

PREPARACIÓ:

Escalfem el forn a 225 graus en funció dalt, baix i aire.

Deixem que la pasta fullosa es descongele i quede a temperatura ambient.

Tallem un tros de paper de forn un poc més gran que la safata de forn. Sobre aquest paper deixem la pasta de full i l'estirem una mica amb el corró. Llavors, la col·loquem sobre la plata.

Ara batem l'ou en un plat. Amb l'ajuda del pinzell pintem un "marc" d'ou d'un centímetre i mig d'ample en la pasta fullosa que tenim estesa sobre la safata de forn. Amb l'ajut d'una cullera, repartim el cabell d'àngel per tota la superfície, tot comprovant que hi quede més o menys homogeni.

Agafem el rall i ratllem la corfa de la llima per damunt del cabell d'àngel. Hem de tenir-hi en compte dues coses: que només hem de ratllar la part groga i no la blanca; també, que no n'hem de posar massa ratlladura perquè si n'hi posem massa, es menjarà el sabor del cabell d'àngel. És només perquè aromatitze un poquet.

Tornem a tallar un tros de paper de forn i hi estenem la segona porció de pasta fullosa. La tornem a estirar amb el corró de manera que tinga aproximadament la mateixa mida que la primera. En estar, l'enrotllem al corró i la desenrotllem sobre l'altra.

Una vegada les dues plaques de pasta fullosa juntes, anirem ajuntant les vores amb un gir dels dits, de manera que quede uniforme i rectangular. Ara aboquem ou per damunt de manera que en pintem tota la superfície. Amb la forqueta punxarem tota la superfície per tal que tinga foradets per a "respirar".

Aboquem sucre fi en un colador i el repartim per damunt de la coca (pegant-li colpets al colador ens serà més fàcil). Farem el mateix amb la canella de manera uniforme. Ara hi aboquem els pinyons i els repartirem per tota la superfície. Amb el corró els premerem una mica sobre la superfície perquè s'hi incrusten una miqueta i queden més assegurats. Finalment, tornem a abocar més sucre fi per damunt dels pinyons.

És el moment d'enfornar la coca. Hem d'anar amb compte que no se'ns creme. En el forn de casa hi va estar 25 minuts, però això pot variar segons cada forn. En veure que queda daurada per damunt amb un color bonic, ja està. Quan estiga freda, ja es pot menjar. Ha resultat molt bona.