Hui hem estat examinant del "Mitjà" de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià a Elda. Aquesta localitat està catalogada com de predomini lingüístic castellà. Es troba al costat de Petrer, formalment, valencianoparlant. Era la primera vegada que s'hi feia la convocatòria i l'èxit ha estat aclaparador. Més de huit-centes persones s'hi havien apuntat. No, m'he equivocat en la xifra. Ha estat curiós comprovar la quantitat de persones diferents i les destreses diverses que demostraven a l'hora de l'examen.
Quan arribava l'hora de l'examen oral, hi hem vist de tot: des de la gent que, tot i ser castellanoparlant s'hi desimbolia prou bé i d'altres que, tot i llegir bé el text sobre el qual havien de parlar després, eren incapaços d'amollar ni una paraula. Recorde un xicot jove que havia llegit perfectament el text, es notava que era castellanoparlant, però sonoritzava les que calia i feia quasi bé les obertes i les tancades. Estava tan nerviós a l'hora de parlar sobre el mateix que havia acabat de llegir que no ha pogut amollar més que quatre paraules inconnexes. Li tremolaven les mans i tot el cos. Li hem hagut de suspendre l'oral. Curiós.
Ha vingut una xicota de Villena que havia aprés valencià només d'escoltar-lo als companys de feina i d'anar fent-hi provatures i estudiant-lo. Ho ha fet molt bé. Tenia recursos per cobrir les mancances que tenia i no quedar malament. La intel·ligència es nota.
En fi, tota una esperança de futur que, si tinguérem unes autoritats com cal, encara seria més encoratjador. És clar que açò de l'examen del "Mitjà" és només un miratge. Després, aquestes persones poden usar o no el català en la seua vida quotidiana, però, si més no, t'hi encoratja una mica. És allò de veure'n l'ampolla mig plena o mig buida.
Els diumenges són perillosos per a seguir un règim per a perdre pes. Sempre hi ha un motiu o un altre per a botar-se'l.
Ahir va ser sant Eliseu, el sant del meu cunyat. Hui, hem dinat al xalet dels meus sogres, a Alberic. La meua sogra ha fet uns macarrons rossejats amb formatge al forn per a llepar-se'n els dits. A l'hora de les postres i quan ja ens havíem menjat una bona tallada de meló d'Alger, Eliseo ens ha sorprés amb un pastís fet per ell: una "Sacher Torte" o pastís "Sacher". Ell és orfebre, però ara li ha pegat per fer dolços en el seu temps lliure. Sembla que el món dels blocs de cuina li agrada. Ens ha explicat que la recepta l'ha treta d'un bloc on, en un vídeo, s'explica pas a pas el procés de realització del pastís. Li ha eixit boníssim. Esponjós, amb la melmelada d'albercoc justa i la cobertura de xocolate deliciosa. Tot i que té un munt de calories, me n'he menjat un bon tall. I és que no sé dir que no a un bon dolç. Més encara si és de xocolate i és tan abellidor, com era el cas.
.JPG)
