dimecres, 7 de maig del 2008

EL CATALÀ A L'ESTAT FRANCÈS, UNA PASSA?


Per primera vegada a la història, un diputat nordcatalà parla en català a l'Assemblea Francesa defensant la nostra llengua. La veritat és que potser fins ara no s'havien adonat que allò de la "llibertat, igualtat i fraternitat" no era més que una mentida. Bé, una mentida? No del tot. La llibertat i tota la resta era només per als francesos de mena i per als qui no ho eren i no tenien més remei que renunciar a la seua llengua i a la seua cultura. Més o menys com aquesta còpia estrafeta del jacobinisme francès que és l'Estat Espanyol. Al Daniel Mach també li han impedit continuar en català, igual que fan a Madrid. I això que allà hi ha els socialistes, que diuen que són d'esquerres. Si són com els socialistes valencians que durant els anys que van tindre tot el poder al País Valencià per resoldre els problemes lingüístics no en van fer res, ja ens podem asseure ben asseguts i còmodes que podrem parlar en català amb llibertat quan el sol refresque l'aigua i el gel la faça bullir...
Ja fóra hora que les llengües europees (o d'on siguen) tinguen els mateixos drets. Enhorabona a Daniel Mach!!!!
Ací teniu l'enllaç de la notícia completa:

dimarts, 6 de maig del 2008

EN EL MOMENT D'HAVER DE MARCAR LA CASELLA... DIGUEM NO!!!


La veritat és que cada any, quan ve el moment de la declaració de la renda, no tinc cap dubte a l'hora de NO marcar la casella de l'església catòlica. Crec en els rectors de poble, que fan treball de peu als barris obrers. No crec gens amb la jerarquia i, menys encara, amb la valenciana. Em negue, de totes totes, a subvencionar una església colonitzadora que menyprea la meua llengua, la meua cultura i el meu País.

Si més no, al País Valencià, i mentre hi haja "personatges" dins la jerarquia de l'alçada de Garcia Gasco i d'altres com ell, ni un cèntim!

Malauradament, ací, l'església catòlica, en comptes d'"inculturitzar-se" (en el sentit eclesial, que vol dir "immergir-se en la cultura del lloc on arriba"), des d'Almansa ençà, ha maldat per destruir tot rastre de la cultura cristiano-catòlica d'arrel catalana (o valenciana, tant se val) al nostre País.

No els vaig a subvencionar! I, de més a més, si puc, en faré proselitisme!

Això sí, com cada any, marcaré la casella de "finalitats socials" i li demanaré al gestor l'import en euros corresponent que aniria a l'església si en marcara la casella. Aquest import equivalent, li'l donaré íntegrament al rector de Tavernes de la Valldigna, que ell sí que fa les misses en català, promociona tota la cultura valenciana i fa catequesi i el que calga en la nostra llengua.

Als colonitzadors? Ni un clau! Nosaltres no som d'eixe món!

dilluns, 5 de maig del 2008

UN ALTRE QUE SE'N VA...


Avui m'he enterat que l'ínclit home de bé i defensor a ultrança de la veritat, Ángel Acebes, se n'anava del seu càrrec de secretari general del PP. De seguida m'ha vingut al cap la lletra d'una cançó popular d'Amèrica Llatina que fa així:

SE VA EL CAIMÁN

Señores ahí va el caimán paseando por la orilla
señores ahí va el caimán paseando por la orilla
si le pisas la cabeza te muerde la pantorrilla
si le pisas la cabeza te muerde la pantorrilla.
Se va el caimán, se va el caimán
se va para Barranquilla
se va el caimán, se va el caimán
se va para Barranquilla.

Sembla que algú ha obert el tap de la pica i alguns bacteris nocius comencen a descendir per les canonades.

Heus ací l'enllaç a la notícia.

diumenge, 4 de maig del 2008

LA NOSTRA TERRA


Hui venia cap a Beneixama llegint al cotxe i no deixava de pensar en la multitud de paisatges que té el nostre País de nord a sud i mar enllà. De tot d'una he recordat un poema d'Espriu que m'agrada molt i que Raimon va musicar ja fa una pila d'anys:

HE MIRAT AQUESTA TERRA

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Ací us en deixe un enllaç al youtube que...

dijous, 1 de maig del 2008

UNA MÉS DEL "CARDENAL"

El Garcia Gasco continua amb les seues declaracions per oposar-se a l'educació que no segueix les "seues" directrius. Ara resulta que tot allò que no s'adiu amb el que ell pensa (es creurà "infal·lible, com el Papa?) és legítim d'oposar-s'hi. Possiblement li agradaria més aquella escola que explicava el sexe amb allò de la papallona i la flor i on les dones no tenien sexe i l'home era el dimoni... i el qui manava. En fi, haurem d'acostumar-nos a aquestes declaracions que ens retornen, com a prop, al segle XIX.