Sempre que apareixen casos de malalts terminals o que, sense ser terminals, pateixen una cosa de no dir apareix l'etern debat sobre si eutanàsia sí o no. Jo, personalment, si mai estiguera en una situació de patiment horrible on no hi haguera altra solució que la mort, desitjaria que se m'aplicara l'eutanàsia. És clar que no estic d'acord amb l'eutanàsia entesa com fer desaparèixer una persona malalta o gran perquè "ens fa nosa". Això, a banda d'inhumà, ho trobe un assassinat execrable. Però supose que caldria estar a la pell d'aquelles persones que pateixen dia i nit de manera insuportable i només volen descansar per sempre més per entendre que arriben a desitjar amb eixa vehemència deixar de viure. Ningú té dret a perllongar la vida d'aquell qui desitja de manera conscient i necessària la mort. Pobra Chantal Sébire. Descanse en pau.divendres, 21 de març del 2008
DE L'EUTANÀSIA O EL DRET A NO PATIR QUAN NO HI HA SOLUCIÓ
Sempre que apareixen casos de malalts terminals o que, sense ser terminals, pateixen una cosa de no dir apareix l'etern debat sobre si eutanàsia sí o no. Jo, personalment, si mai estiguera en una situació de patiment horrible on no hi haguera altra solució que la mort, desitjaria que se m'aplicara l'eutanàsia. És clar que no estic d'acord amb l'eutanàsia entesa com fer desaparèixer una persona malalta o gran perquè "ens fa nosa". Això, a banda d'inhumà, ho trobe un assassinat execrable. Però supose que caldria estar a la pell d'aquelles persones que pateixen dia i nit de manera insuportable i només volen descansar per sempre més per entendre que arriben a desitjar amb eixa vehemència deixar de viure. Ningú té dret a perllongar la vida d'aquell qui desitja de manera conscient i necessària la mort. Pobra Chantal Sébire. Descanse en pau.
dijous, 20 de març del 2008
POST-FALLES...
Enguany no m'he enterat pràcticament de les falles. Entre Beneixama i Alcúdia, i que no veiem Canal 9, aquestes festes han estat una referència molt llunyana. No sóc un gran fan de les falles, però entenc que formen part d'una certa manera d'entendre la valencianitat. Personalment, m'agradaria que foren més reivindicatives, crítiques i innovadores. Per exemple, la falla "Na Jordana", de València. Em fa pena veure com han estat de manipulades les falles pel "poder" de torn, sobretot quan va contra nosaltres. Com ara. Bé, diuen que no hi ha mal ni bé que dure cent anys.
D'ací a quatre dies marxarem Oreto i jo a Mallorca. Aires nous i piles carregades!!!
dilluns, 17 de març del 2008
PASTÍS DE FORMATGE I MELMELADA DE GERDS
Demà acabem el trimestre i fem activitats extraescolars a l'institut. Allà compartim departament els de català amb els d'anglès i francès. Ens hem comboiat a fer un desdejuni tots plegats. Oreto i jo vam quedar que hi portaríem un pastís de formatge. La recepta és del meu sogre. L'he feta i no m'ha quedat gens malament. Li n'he fet fotos però ara no tinc manera de traure-les i potser més tard les col·locaré. Mentrestant, ací en deixe la recepta:
PASTÍS DE FORMATGE I GERDS
INGREDIENTS:
1 paquet de galetes “Maria” (llevant-li’n 2 o 3)
2 terrines de formatge “Philadelphia” de 175 g (o 1 de 350 g)
2 ous grossos (o 3 de normals)
1 paquet de nata “La lechera” (o 1 iogurt grec)
6 cullerades rases de sucre
2 o 3 cullerades de margarina
1 pot de melmelada de gerds
PREPARACIÓ:
Posem el forn a escalfar-se a 150º C.
En un bol es piquen les galetes amb el picamà fins que queden reduïdes a una pols gruixada. S’hi afegeixen les cullerades de margarina per tal que es forme una mescla enganxosa però lligada, semblant a la “serradura”.
Separem les clares dels rovells. Batem les clares a punt de neu dur i, en estar, anem afegint-hi el sucre a poc a poc. En un altre llibrell, mesclem els rovells, el formatge i el iogurt (o la nata). En estar, es mescla amb les clares batudes i que es quede tot ben barrejat.
Folrem un motlle de pastís redó i onat amb paper d’alumini. L’untem amb una mica de margarina. Al fons hi posem la barreja de galetes i margarina i fem que en quede una superfície plana més o menys. A sobre hi aboquem la barreja d’ous, rovells, etc.
Enfornem el motlle i el posem a coure a 150º durant 45 minuts.
En estar cuit, traiem el pastís i el posem en una plata redona. Per damunt, li posem una capa generosa de melmelada de gerds i el desem al frigorífic. En estar reposat, ja el podem servir.
INGREDIENTS:
1 paquet de galetes “Maria” (llevant-li’n 2 o 3)
2 terrines de formatge “Philadelphia” de 175 g (o 1 de 350 g)
2 ous grossos (o 3 de normals)
1 paquet de nata “La lechera” (o 1 iogurt grec)
6 cullerades rases de sucre
2 o 3 cullerades de margarina
1 pot de melmelada de gerds
PREPARACIÓ:
Posem el forn a escalfar-se a 150º C.
En un bol es piquen les galetes amb el picamà fins que queden reduïdes a una pols gruixada. S’hi afegeixen les cullerades de margarina per tal que es forme una mescla enganxosa però lligada, semblant a la “serradura”.
Separem les clares dels rovells. Batem les clares a punt de neu dur i, en estar, anem afegint-hi el sucre a poc a poc. En un altre llibrell, mesclem els rovells, el formatge i el iogurt (o la nata). En estar, es mescla amb les clares batudes i que es quede tot ben barrejat.
Folrem un motlle de pastís redó i onat amb paper d’alumini. L’untem amb una mica de margarina. Al fons hi posem la barreja de galetes i margarina i fem que en quede una superfície plana més o menys. A sobre hi aboquem la barreja d’ous, rovells, etc.
Enfornem el motlle i el posem a coure a 150º durant 45 minuts.
En estar cuit, traiem el pastís i el posem en una plata redona. Per damunt, li posem una capa generosa de melmelada de gerds i el desem al frigorífic. En estar reposat, ja el podem servir.
diumenge, 16 de març del 2008
1 ANY DE BLOC... SEMBLA QUE FÓRA AHIR!!!
Ara fa un any que vaig començar aquest camí creant un bloc, una mica instigat per la meua dona, que domina millor que jo aquestes coses de la informàtica. Sembla mentida el que pot donar de si un any. A primeries és de veres que no podia escriure-hi massa perquè això de la "xarxa" ens quedava una mica lluny. No hi havia manera que puguérem tindre internet a Beneixama. Va ser digne d'una novel·la l'aconseguir que ens posaren telèfon i connexió a internet a casa. Potser algun dia ho contaré.
Espere que ningú s'haja sentit ofés pels comentaris més o menys maliciosos, de vegades fruit de la situació del moment. Espere continuar-hi. He triat la imatge de la Mafalda perquè és un personatge que m'agrada molt.
dissabte, 15 de març del 2008
EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA... OH YEAH!
Ja sabíem que els nostres (?) polítics de dreta tenen molta por de la llibertat, de l'educació democràtica. Qui pensa és un perill. Ara han fet palesa la rucada d'ofertar l'assignatura d'educació per a la ciutadania en anglès. Perfecte, cal saber llengües. Ara, com a contrapartida, la religió a les escoles que la facen en xinés mandarí, que és l'altra llengua de futur. I les matemàtiques en àrab i el valencià en alemany... Seguim amb el desficaci? Quina vergonya! A més a més, crearan un registre perquè la gent que vulga puga objectar de l'assignatura. I tot això quan l'assignatura en qüestió encara no s'ha impartit. Bé, jo continuaré objectant de Canal 9, Punt 2 i de tota aquella entrevista i/o notícia patrocinada per aquests "demòcrates" de boqueta.Per a saber-ne més, ací teniu l'enllaç a la notícia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.JPG)
