EL TIBET, NOVAMENT

Cada cert temps trobem a la premsa, a la ràdio o a internet notícies que afecten la vida dels habitants del Tibet. Sembla que la Xina no pot suportar que aquest petit estat mil·lenari continue amb els seus costums. El van envair el segle passat (1950) i des de llavors han provat d'assimilar-la als costums xinesos i a canviar-li la fesomia tot iniciant una política de repoblament amb ciutadans xinesos d'ètnia han de les terres del Tibet, per alterar-ne la composició poblacional fins aconseguir-hi una majoria xinesa. Paral·lelament, n'ha prohibit la llengua i continua amb la "xinificació" forçosa del Tibet. Els xinesos, de més a més, hi ocupen els càrrecs de l'administració. La creació d'una línia de tren d'alta velocitat que enllaça Pequín amb el Tibet és una mostra més de l'ànsia colonitzadora i destructora d'aquesta potència gens democràtica. Ara, avui hem sabut de nous disturbis i matances a Lhasa, capital del Tibet per part de l'exèrcit xinès, que n'ha volgut imposar el "silenci administratiu". És clar que qualsevol semblança amb la nostra realitat és pura coincidència.

TIBET LLIURE!

TIBET FREI!

TIBET FREE!

Si en voleu saber més, ací us deixe l'enllaç amb la notícia.

http://www.avui.cat/article/mon_politica/24740/almenys/dos/manifestants/morts/tibet/trets/la/policia/xinesa.html

JA TENIM NOUS PECATS...

Ahir em vaig enterar que el Vaticà havia establit nous "pecats capitals" o "noves actituds pecadores de l'home modern". Vaja, que no en teníem prou amb els set capitals (la gola, la luxúria, l'avarícia, la supèrbia, la peresa, l'enveja i la ira). Ara, a més a més, s'hi han d'afegir els delictes contra el medi ambient, la manipulació genètica, l'anticoncepció, l'acumulació de riqueses o el consum de drogues.

Bé està. Alguns els puc entendre, d'altres, no. Per cert, com s'ho farà el Vaticà i tota la colla per lluitar contra l'acumulació de riqueses de tota la seua jerarquia... vendran ara els bisbes, arquebisbes i tots els alts càrrecs les seues possessions per acostar-se a la pobresa evangèlica? Jo ja en sé la resposta. Potser caldrà tornar a aplicar-hi la dita valenciana que fa: "Fes el que et dic i no el que faig". Laus Deo.

Si voleu veure'n la notícia completa, podeu clicar ací:

http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/24413/vatica/amplia/la/llista/pecats/capitals.html

DESPRÉS DE LA RESSACA ELECTORAL... UNA MICA DE SENY

Bé, ara que ja sabem fins l'últim detall de com han anant les "votaes", s'imposa la serenor de l'anàlisi: tenim el País fet una cataplasma. Hem de continuar perseverant en la defensa del que ens queda: la llengua, la cultura, el territori i la consciència de ser un Poble. Que ara serà encara més difícil? Sí. Que una bona part dels nostres conciutadans i conciutadanes han decidit votar en clau espanyola, satisfets i contents? D'acord. Que ho tenim fotut? Ja ho sabíem. Que què podem fer? Arromangar-nos i continuar traballant, treballant i treballant pel nostre Poble. Per salvar la nostra dignitat. Com diuen per Beneixama "Moltes candeletes fan un ciri pasqual". És a dir, molts esforços petits, en fan un de ben gran. Cal posar-se fites a l'abast per a no cremar-se... i anar fent. El contrari és la nostra desaparició.

AVUI LA MEUA DONA FA ANYS...

Avui la meua dona celebra el seu aniversari. És un dia especial i aquest escrit és per felicitar-la. No en diré quants en fa, tot i que és molt jove. Aquesta és una cançó de l'antic "A la babalà" que sempre li fa gràcia quan l'escolta:

"Que sigues molt feliç pel teu aniversari,

que sigues molt feliç i tots ho celebrem,

que no ens falte salut ni força ni alegria,

que faces molts més anys,

que en faces més de cent".

DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Avui és un dia important de reivindicació de la igualtat entre hòmens i dones. Malauradament, encara és necessari, quan hi ha tantes injustícies en el món laboral i en la lluita pels drets de les persones, especialment amb les dones. Els assassinats de dones pels seus exmarits o exparelles són d'una continuïtat i violència esfereïdores. Avui em trobe particularment trist i dolgut. Pensava en la pobra xiqueta, la Mari Luz, el cadàver de la qual van trobar ahir surant a les aigües de la mar. No l'han deixada ser dona, ni treballadora, ni persona. Li han furtat la vida qui sap de quina manera. Pense i pense en qui pot tindre eixa mala sang per assassinar una personeta que ve ara com qui diu al món. I els seus pares? I la seua família? Com es sentiran ara tots els qui l'han coneguda? Alguna cosa falla a la nostra societat quan hi ha persones tant bèsties capaces de fer aquestes barbaritats.