Fa temps que em vaig comprar la cassola de ferro d'una coneguda empresa de mobles sueca i, tot i que no és la que vull (d'una conegudíssima i caríssima marca francesa), he de reconèixer que funciona bastant bé. Els aliments s'hi couen d'una altra manera i trobe que ixen més gustosos i tot. Bé, potser això és més qüestió de gustos i de paciència a l'hora de coure els aliments.
POLLASTRE CUIT
INGREDIENTS:4 cuixes de pollastre
1 ceba blanca mitjana
400g de xampinyons nets i tallats en quarts
1 pessic de panses
1 pessic de pinyons
1 puntadeta de canella mòlta (de Ca Manolo)
1 got (dels de vi) de mistela
1 got (dels de vi) de vi blanc
1 got (dels de vi) d'aigua mineral
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal (poca)
PREPARACIÓ:
Posem la cassola de ferro al foc i, quan comence a escalfar-se, li aboquem dues cullerades d'oli de Beneixama. Hi sofregim a foc viu les cuixes de pollastre fins que estiguen daurades per totes bandes. En estar, les en traiem i les reservem. Capolem la ceba en trossos petits i la sofregim en l'oli de la cassola fins que quede ben daurada i la reservem.
Posem la darrera cullerada d'oli a la cassola i hi aboquem els xampinyons per tal que s'hi vagen fregint. Amollaran molta aigua, però no passa res, a poc a poc va evaporant-se alhora que els xampinyons es couen. Quan siguen cuits, els reservem
Ara hi aboquem la ceba, les panses i els pinyons i els continuem passant per la cassola una estona sense deixar de remenar amb un cullerot de fusta. No se'ns han de cremar per res del món.
Passats dos o tres minuts, hi aboquem novament els xampinyons i ho mesclem tot. Posem el pollastre per damunt, salem i aboquem el vi, la mistela i la canella. Pugem el foc fins que bulla.Tapem la cassola i deixem que coga a foc viu cinc minuts.
Ara li aboquem l'altre got d'aigua i pugem el foc fins que torne a bullir. En bullir, l'abaixem i el deixem fent xup xup fins que en quede molt poc, de brou. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe ni se'ns creme. I ja està. Boníssim i amb una carn tendra i gustosa. El problema és poder arribar a menjar-se una barra de pa sencera sucant el brouet...
1 ceba blanca mitjana
400g de xampinyons nets i tallats en quarts
1 pessic de panses
1 pessic de pinyons
1 puntadeta de canella mòlta (de Ca Manolo)
1 got (dels de vi) de mistela
1 got (dels de vi) de vi blanc
1 got (dels de vi) d'aigua mineral
3 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
Sal (poca)
PREPARACIÓ:
Posem la cassola de ferro al foc i, quan comence a escalfar-se, li aboquem dues cullerades d'oli de Beneixama. Hi sofregim a foc viu les cuixes de pollastre fins que estiguen daurades per totes bandes. En estar, les en traiem i les reservem. Capolem la ceba en trossos petits i la sofregim en l'oli de la cassola fins que quede ben daurada i la reservem.
Posem la darrera cullerada d'oli a la cassola i hi aboquem els xampinyons per tal que s'hi vagen fregint. Amollaran molta aigua, però no passa res, a poc a poc va evaporant-se alhora que els xampinyons es couen. Quan siguen cuits, els reservem
Ara hi aboquem la ceba, les panses i els pinyons i els continuem passant per la cassola una estona sense deixar de remenar amb un cullerot de fusta. No se'ns han de cremar per res del món.
Passats dos o tres minuts, hi aboquem novament els xampinyons i ho mesclem tot. Posem el pollastre per damunt, salem i aboquem el vi, la mistela i la canella. Pugem el foc fins que bulla.Tapem la cassola i deixem que coga a foc viu cinc minuts.
Ara li aboquem l'altre got d'aigua i pugem el foc fins que torne a bullir. En bullir, l'abaixem i el deixem fent xup xup fins que en quede molt poc, de brou. Hem d'anar amb compte que no se'ns enganxe ni se'ns creme. I ja està. Boníssim i amb una carn tendra i gustosa. El problema és poder arribar a menjar-se una barra de pa sencera sucant el brouet...
No sé jo. A mi les cassoles de la coneguda marca de mobles sueca però que fabrica a Xina i Indonèsia no m'acaben de convèncer del tot.
ResponEliminaLa vaig emprar per fer salsa Romesco i després, va quedar el fons de color negre que, emprant tota mena de productes, no va saltar i ara, quan faig qualsevol cosa, em queda l'aliment amb un gust molt extrany que no incita al consum.
Crec que la tiraré.
En lloc de comprar una cassola, beneficient el PIB suec i donant un lloc de treball a uns quants xinesos, intentaré adquirir-ne una al nostre mercat nacional que em beneficia a mi i el conjunt de catalans, o, a una de males, adquirir-ho a l'estranger, made in Albacete.
Adéu i molta sort amb el blog.
una bona cassola hi fa, però hi fa més tenir paciència i bona mà com tu.
ResponEliminaper cert, preciós el gaspatxo de pera i remolatxa.
Estic d'acord que ha de ser irresistible sucar pa a la salseta, je je je...
ResponEliminaT'ha quedat un guisat sensacional, d'aquells que guanyen amb els dies. Segur que l'endemà encara està més bo ;)
Amb tots els ingredients i els mims que has ficat a l'olla, deu haver estat un plat per sucar-hi pa ;). Respecte al que diu Enric, jo també tinc reticències amb la multinacional aquella (com amb moltes marques de roba), per allò del comerç injust, però reconec que alguns productes paguen la pena. I, Francesc, si tens desig de l'olla famosa i boníssima, tira't a l'arena i regala-te-la. Amb totes les exquisideses que fas, te la mereixes.
ResponEliminaUna abraçada
Encara que la cassola no sigui francesa, t'ha quedat un pollastre exquisit amb un suquet que fa venir ganes de sucar-hi pa!
ResponEliminaPD: Jo també vaig tenir molts anys unes cassoles d'Ikea i em van donar força bon resultat!
Petons!
Anna
Vols dir que la cassola hi té molt a dir amb aquest pollastre? Jo crec que són les mans i el gust de la persona que l'ha fet!
ResponEliminaExcel·lent pollastre, fa venir ganes de sucar-hi pa!
PTNTS
Dolça
Enric: potser és que no parlem de la mateixa cassola. La que jo tinc, de ferro colat, sempre ha tingut l'interior de color negre. Quant a les pràctiques comercials de l'Ikea, t'haig de confessar que les desconeixia. Jo també sóc partidari de comprar i consumir productes de la terra. I si no, de "l'estranger pròxim". Ja ens entenem, oi? Salutacions
ResponEliminaGemma: hi tens tota la raó. El mal és que no en va quedar gens ni mica... ;)
Queti: potser tens raó, però em vaig prometre que no em compraria la cassola fins que no assolira un pes determinat ;)
La taula d'en Bernat: espere que aquesta cassola em duré bona cosa de temps! Salutacions
Dolça: ets un encant! Gràcies