diumenge, 29 de maig del 2011

COCA MARINERA

Avui teníem gana d'alguna cosa bona per a sopar i he pensat en una coca. Per a la massa, com sempre, millor apostar pel segur i seguir els consells vinarossencs del llibre "Els dolços i els salats de Vinaròs". Com que de l'altre dia ens havia sobrat carabasseta fregida amb tonyina, vaig pensar que era una bona manera d'aprofitar-la com a recapte. Ara, tenia clar que li havia d'afegir alguna cosa, per això he tirat mà de les conserves de peix del rebost.

COCA MARINERA

INGREDIENTS:
Per a la massa:
300 g de farina
1/2 got d'aigua tèbia
1/4 got d'oli d'oliva de Beneixama
12 g de llevat de forner
3 cullerades soperes d'orenga seca
1 culleradeta de sucre
1 polsim de sal

Per al recapte:
1 carabasseta (= carbassó) tallada a trossos
100 g de tonyina de pot
1 pot de clòtxines (= musclos) al natural
1 pot de cloïsses rosades
Formatge ratllat

PREPARACIÓ:
Posem a escalfar el forn a 200º C a dalt i a sota amb la funció d'aire posada.
Agafem la farina i la cernem sobre un llibrell on pastarem la massa. Hi aboquem l'oli, la sal i l'orenga. En el mig got d'aigua tèbia dissolem la culleradeta de sucre i el rent esmicallat. El dissolem ben dissolt i el deixem una estona. Passat aquest temps, l'anem abocant a poc a poc al llibrell alhora que la barregem amb l'ajut d'un cullerot de fusta. En estar tots els ingredients integrats, els anem pastant amb la mà durant una bona estona. Tapem la massa amb un drap i la deixem reposar durant una mitja hora.
Ara preparem el recapte. Tallem la carabasseta a trossos i la fregim en una paella amb dues cullerades d'oli de Beneixama. En estar quasi feta, li aboquem la tonyina i continuem fregint durant una estona.
Sobre una safata de forn posem un tros de paper que cobresca el fons. Amb l'ajuda del corró, estenem la massa de manera uniforme.
Ara hi aboquem el recapte. Distribuïm la tonyina i la carabasseta. Fem el mateix amb les clòtxines i amb les cloïsses rosades. Per damunt li posem el formatge.
Enfornem la coca i li llevem la funció de dalt, de manera que només coga per sota i amb l'aire.
Passats uns quinze o vint minuts (tot depenent del forn), la coca ja està a punt per menjar.
Ha eixit molt bona, però només ens n'hem menjat la meitat. Assacia prou amb un quart per persona.

9 comentaris:

  1. Francesc,
    perquè d'ací a Beneixama va un tros, que per esmorzar me'n menjaria un bon tall. Molt bona, i aprofitant menjar, que és un costum a imitar. Me la copie!
    Besos

    ResponElimina
  2. Això és una coca i la resta son punyetes!!

    ResponElimina
  3. Boníssima! Amb aquestes sobres a la nevera no m'estranya que et surtin unes coques tan bones!

    ResponElimina
  4. Estic amb el Josep!!! una coca molt ben farcida!!!! Una abraçada

    ResponElimina
  5. Francesc,
    Avui anem de coques. Aquesta que ens proposes és fantàstica.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Francesc, mare meva quina coca tan bona!!! Crec que si tots féssim aquestes delícies amb les sobres de la nevera ens les miraríem d'una altra manera. ;)
    Petons!

    ResponElimina
  7. Si amb les sobres de la nevera et surt una coca com aquesta de deliciosa, com te sortirà una que no sigui de sobres Ummmmm
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. T'ha quedat una coca fantàstica, Francesc! Això d'aprofitar rampoines més d'un cop ens sorprèn positivament...
    M'anoto la recomanació bibliogràfica. Per terres de Vinarós la gastronomia és excepcional, sobretot la marinera!

    Petons!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  9. M'encanten les coques salades i aquesta, malgrat ser d'aprofitament ( a vegades són les més bones) té una pinta espectacular!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!