LES NOIES DE XANGAI

LES NOIES DE XANGAI. Títol original: Shanghai girls. Lisa See. Traducció d'Esther Roig. Col·lecció "El Balancí", núm. 638. Edicions 62.

A l'any 1937, dues germanes, la Pearl i la May viuen despreocupadament en un Xangai cosmopolita. Són joves, boniques i amb una intensa vida social. Gaudeixen del dia a dia de la seua joventut sense tenir en compte el pes de la tradició de l'educació xinesa, o quasi. Es relacionen amb joves d'altres nacionalitats i països que viuen a les zones internacionals de la ciutat. Parlen anglès, sze yup i altres dialectes regionals. Fins i tot vesteixen i "posen" amb cheongsams preciosos per a calendaris de propaganda, com a "noies boniques". La qual cosa els proporciona uns diners que gasten, gairebé sempre, en estar a l'última moda en el vestit i la modernitat. Tot plegat, enmig del drac xinès adormit.
Els seus pares, educats en la cultura i les tradicions xineses, gaudeixen d'una certa posició social, guanyada a força d'anys de treball i privacions. De sobte, un daltabaix econòmic familiar capgirarà la seua situació: el pare ha perdut tots els diners i, pitjor encara, en deu molts a un senyor xinès, membre de la família Louie que resideix als EUA. Per saldar el deute, la Pearl i la May són casades, en un matrimoni concertat, amb dos dels fills del creditor del seu pare. Però això no s'acaba encara. La Xina serà envaïda pels japonesos i elles dues es veuran immerses en una espiral de violència que les marcarà per sempre. Un secret inconfessable les unirà fins a límits insospitats per a totes dues.
Això és només una part de l'argument d'aquesta novel·la de la Lisa See on, a més d'aprendre un munt d'història, et va guiant per una etapa bastant controvertida de la història americana: la que va des dels anys quarantes als seixantes. La relació dels EUA amb els estrangers, sobretot els xinesos, va canviant segons el ritme que prenen els esdeveniments històrics, socials i polítics que transformaran la Xina mil·lenària en la República Popular de la Xina. Hi podrem llegir, de primera mà, com era de difícil per a una persona xinesa arribar als EUA i, no només això, adaptar-s'hi. Com renunciar a segles d'educació i cultura rebudes per arribar en un sistema de valors totalment diferent on tot es capgira i, el més important no és el respecte a la tradició sinó esdevenir un americà com qualsevol altre? Com t'ho fas si, malgrat tot, els teus trets físics et delaten com a "estranger" per sempre?
Per una altra banda, el llibre també fa palés la idea dels estereotips que tots tenim sobre les altres cultures i que, la majoria de les vegades, només són això: tòpics. Com es pot lluitar contra la imatge que difon la "cultura hollywoodenca" de les cultures "reals" del món? Només és pot ser xinès als EUA si s'adiu amb la idea tòpica que els mateixos americans tenen sobre els xinesos? Quin preu s'ha de pagar per adoptar una identitat estrafeta per la percepció que els altres tenen sobre la teua llengua i cultura i, alhora, el teu desig de ser una persona "normal"? Quan "normal", vol dir ací ser "com qualsevol altre ciutadà americà", malgrat els entrebancs que el propi sistema et posa a cada moment.
Per si tot plegat no fóra prou, la Pearl i la May s'hauran d'enfrontar a la percepció que, malgrat que sempre els ho havien dit i elles ho havien rebutjat per ser una creença tradicional antiquada, el passat sempre torna i et duu al principi de tot. Com un cicle. Però, ara ja no les afecta només a elles, hi ha una altra generació que en rebrà les conseqüències.
Una nova novel·la de la Lisa See que m'ha agradat moltíssim, malgrat el gust agredolç que et queda amb el final. Potser l'autora planeja escriure'n una continuació o ens vol deixar a nosaltres que pensem com acabarà tot i si l'univers personal i familiar de les dues germanes trobarà, finalment, el repòs que semblen haver-se guanyat.
D'aquesta autora xinoamericana ja en vaig llegir "Flor de neu i el ventall secret" i "El pavelló de les peònies" i també em van agradar molt. La Lisa See ha creat tot un univers "oriental" d'històries, de personatges i de tradicions on ara ja no sé si el que ens hi conta s'adiu amb la realitat (tot i que novel·lada) de diverses etapes de la història i la cultura xineses. O potser només respon a una part dels tòpics que ens han venut sempre sobre tot allò que ve de l'orient des del prisma de la "societat occidental" i que ella embolcalla amb el que sap de la veritable cultura xinesa per tradició familiar? No tinc prou elements per a emetre'n un judici. Malgrat tot, amb "Les noies de Xangai" crec que sí que es pot veure, des de dins, una part de les penúries que molts ciutadans i ciutadanes xinesos van patir per escapar d'un país que s'ensorrava per a crear-ne un de nou i fugir a un altre món més enllà de l'oceà, on serien tota una altra cosa.