Ahir era festa grossa a Beneixama (i hui també). Sant Joan és un dels patrons del poble (l'altra és la Mare de Déu de la Divina Aurora). Hi ha el costum de fer fogueres als carrers perquè la gent hi torre carn i embotits que, com no pot ser d'una altra manera, si són fets a Beneixama, són boníssims!!! Digueu-me xovinista, però és que és veritat. El cas és que sopem al carrer un munt de veïns de tot el poble. A mi em feia molta il·lusió preparar una coca de tonyina de sorra... i em va costar una mona i un furó poder-ne trobar. A Beneixama no n'hi havia. Excursió a Villena i descoberta lingüística: "Aquí siempre l'hemos dicho toñina de zorra"... I allà em tens a mi preguntant per les botigues si en tenien (en vaig visitar unes quantes!!). Finalment, me'n vaig al Mercadona i li pregunte el mateix a les xiques i em diuen que no en tenien. Però sí, sí que en tenien. El que passa és que elles ja havien perdut la denominació tradicional i potser només en coneixien la castellana: "ventresca de atún". Com serà la cosa que, fins i tot l'empresa que la comercialitza, ha hagut de posar a l'etiqueta: "Denominación local: tollina de sorra". I és que, encara ara, fins i tot a les zones veïnes del català, la majoria de la gent segueix identificant la "tonyina de sorra" d'aquesta manera i no amb la denominació forastera. No sabem quant durarà.
Bé, però tornem amb la recepta. Volia fer la del llibre "ELS DOLÇOS I ELS SALATS DE VINARÒS" i allà mateix els autors ens advertien: "Obviament, podem substituir la tonyina seca per tonyina de llauna en oli, però el gust ni és gens paregut; és molt més bo amb la salada. Actualment, es pot trobar la tonyina en sorra en pots menuts de vidre". Per això em vaig encabotar tant a trobar la tonyina de sorra. Com que la recepta original està tan ben explicada, la trascriuré literalment:
CÓC DE TONYINA DE VINARÒS
INGREDIENTS:
1 got d'aigua (250 grams)
1/2 got d'oli d'oliva verge extra (125 grams). És clar, jo hi vaig usar oli de Beneixama.
15 g de llevat de forner
1 cullerada petita de sal
Farina la que entre (uns 600 grams)
10 tomates madures grosses (en vaig usar 15 de les de ramellet)
1 pimentó roig
1 pimentó verd
50 grams de pinyons (n'hi vaig posar més)
100 grams de tonyina en sorra (salada) (n'hi vaig posar 150)
Farina per empolsar
PREPARACIÓ:
Per fer la pasta, barrejarem en un bol els líquids i hi afegirem la sal i el llevat (jo vaig escalfar una mica l'aigua i hi vaig afegir una culleradeta de sucre per estimular el rent. També vaig escalfar una mica l'oli). Quan ho tinguem ben mesclat, hi anirem incorporant farina fins que la puguem treballar. Llavors, la pastarem uns deu minuts sobre la taula lleugerament untada amb oli. Tot seguit, la deixarem reposar tapada i resguardada de l'aire uns 30 minuts perquè fermente.
Bé, això és el que deia la recepta. Jo hi vaig introduir algunes variacions. Primer de tot, hi vaig doblar les quantitats perquè volia fer-ne dues, de coques. La salsa de tomata la vaig variar una mica: vaig pelar les tomates i els vaig traure les vinces. També hi vaig incloure dues bajoques roges (=pebrots vermells) pelades i va estar tot fent xupxup quasi una hora. Vaig sofregir, separadament, dues bajoques roges i dues de verdes més pelades i fregides a trossets a la salsa. La salsa la vaig preparar el dia abans. La tonyina de sorra la vaig deixar unes hores dessalant-se sobre un colador en un bol amb aigua freda.
Cal dir que les mesures de farina que indica la recepta (en el meu cas, 1200 grams) són correctíssimes. Al final queda una pasta molt bona de treballar i que es pot usar ben fàcilment. Per cert, que jo hi vaig posar 37 grams de rent de forner. Per tal de facilitar les coses, vaig posar damunt de la llanda de coure un tros de paper de forn, prèviament untat d'oli.
1 got d'aigua (250 grams)
1/2 got d'oli d'oliva verge extra (125 grams). És clar, jo hi vaig usar oli de Beneixama.
15 g de llevat de forner
1 cullerada petita de sal
Farina la que entre (uns 600 grams)
10 tomates madures grosses (en vaig usar 15 de les de ramellet)
1 pimentó roig
1 pimentó verd
50 grams de pinyons (n'hi vaig posar més)
100 grams de tonyina en sorra (salada) (n'hi vaig posar 150)
Farina per empolsar
PREPARACIÓ:
Per fer la pasta, barrejarem en un bol els líquids i hi afegirem la sal i el llevat (jo vaig escalfar una mica l'aigua i hi vaig afegir una culleradeta de sucre per estimular el rent. També vaig escalfar una mica l'oli). Quan ho tinguem ben mesclat, hi anirem incorporant farina fins que la puguem treballar. Llavors, la pastarem uns deu minuts sobre la taula lleugerament untada amb oli. Tot seguit, la deixarem reposar tapada i resguardada de l'aire uns 30 minuts perquè fermente.
Mentrestant fregirem en una paella amb oli no massa calent els pimentons tallats a tires.
Quan s'hagen enrossit, hi afegirem les tomates triturades. Ho cuinarem uns 20 minuts a foc suau fins que l'aigua de les tomates s'haja evaporat i ho deixarem refredar.
Estendrem la pasta sobre la llanda, untada prèviament amb una mica d'oli, fent-hi una vora un poc alta. Hi abocarem la tomata i repartirem la tonyina dessalada i els pinyons per damunt, L'empolsarem amb un poc de farina perquè qualle l'aigua de la tomata que queda en la superfície i l'enfornarem a 190ºC uns 40 minuts.Bé, això és el que deia la recepta. Jo hi vaig introduir algunes variacions. Primer de tot, hi vaig doblar les quantitats perquè volia fer-ne dues, de coques. La salsa de tomata la vaig variar una mica: vaig pelar les tomates i els vaig traure les vinces. També hi vaig incloure dues bajoques roges (=pebrots vermells) pelades i va estar tot fent xupxup quasi una hora. Vaig sofregir, separadament, dues bajoques roges i dues de verdes més pelades i fregides a trossets a la salsa. La salsa la vaig preparar el dia abans. La tonyina de sorra la vaig deixar unes hores dessalant-se sobre un colador en un bol amb aigua freda.
Cal dir que les mesures de farina que indica la recepta (en el meu cas, 1200 grams) són correctíssimes. Al final queda una pasta molt bona de treballar i que es pot usar ben fàcilment. Per cert, que jo hi vaig posar 37 grams de rent de forner. Per tal de facilitar les coses, vaig posar damunt de la llanda de coure un tros de paper de forn, prèviament untat d'oli.
Artistaaa! Quin goig que fa la taula al carrer... i la coca de tonyina! Que no en quedarà un cantellet?
ResponEliminaAixò sí que és celebrar la nit de Sant Joan, no com a les "borregades" de massificació i desficaci.
Per molts anys!
Ets xovinista, sí! Emperò tots compartim el teu xovinisme (o més!), hehehe!
ResponEliminaMon pare, que té una botiga, venia tonyina de sorra... ara ja no en ven perquè la gent no li la compra. No sabia que era tan difícil d'aconseguir... però ara que has tret el tema pense buscar-ne un potet on siga. Aquesta coca de "ca Massitet" és escandalosa.
Que bonic poder sopar al carrer i fer una festa com la que celebreu! Gran cóc per l'ocasió, i no coneixia això de la tonyina de sorra!
ResponEliminaVisca les tradicions "santjoaneres". Ah el coc havia de ser boníssim, només veient els ingredients i el resultat final.
ResponEliminaUna abraçada
Francesc; Que ben aprofitades aquestes fogueres... i poguer menjar al carrer d'aquesta manera, i la coca amb tonyina i pinyons... i amb oli de Beneixama... en fi... que vagi de gust Francesc i Oretto¡¡ :-D
ResponEliminaJa tinc ganes de tenir aquest llibre a les mans :)
ResponEliminaSi totes les receptes sóntan bones com aquesta, segur que serà un llibre per fer de la primera a l'última recepta...
La taula parada al carrer fa molta patxoca, segur que vau passar una vetllada fantàstica.
Boníssima es veu i per causa del meu passat vinarossenc, provaré de fer-la. Al remat, un detall lingüístic, a mi, m'agrada més dir ho courem 20 minuts (i no *ho cuinarem 20 minuts).
ResponEliminaTxe, Francesc! No saps la il·lusió que m'ha fet llegr el teu post! Tinc la gallina de piel i tot, redéu!
ResponEliminaQuina alegria vore que eres la primera persona que ha fet una recepta amb el llibre de les pastes de Vinaròs!
I em fa especial alegria que confiesses en una recepta del llibre per portar-la al carrer a celebrar la festa de Sant Joan!
Saps que a Vinaròs la festa grossa és Sant Joan?? Vinaròs i Beneixama en festes agermanats per un cóc de tonyina!
Txe, emocionat de veritat...
txeic Francesc, emocionada al vore la recpta al teu bloc
ResponEliminaMoltissimes gràcies!!!!!
Ostres, una recepta de Ca Massita!! Autèntica! Sensacional, imponent, felicitats a mil.lers per a tú Xavier i per als massitos.
ResponEliminaEt quedes fitxat al resum de blocs, perque t'ha quedat 'de deu'
Quina taula més llarga i més ben parada! Així qualsevol fa festa grossa! I el coc de tonyina ha d'estar espectacular!!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Quina forma mes maca de passar la revetlla de Sant Joan a la fresca del carrer i amb els veïns, aquestes tradicions no s’han de perdre
ResponEliminaUna abraçada
Morta! morta m'he quedat amb aquesta entrada i m'adhereixo plenament a la teva reivindicació. No t'explicaré les meves desventures de recerca en la seca i la meca de "ganyims", i batúa l'olla! és la tonyina de sorra teva, i a sobre ara sé que la puc trobar a la cantonada! no saps que feliç m'has fet!
ResponEliminaQue xules que són aquestes tradicions... i aquests àpats veïnals... que perdurin i gaudiu-los!
Gràcies per compartir-ho amb nosaltres i moltes besades
Ostres!! quina pinta que fa això!!
ResponEliminaJo ja n'agafaria ara mateix un bon tros ;))
Queti: va resultar una festa molt i molt divertida i entranyable.
ResponEliminaXavier: bé, això del xovinisme, és cosa comuna. Escandalosa? Deixem-ho en cridanera. ;D
Visc a la cuina: la tonyina de sorra és una cosa boníssima, tradicional i que no s'hauria de perdre.
Josep: era bo, de veres.
JosepB: t'hauria agradat la coca i l'ambient. Segur.
Gemma: quan tingues el llibre segur que en gaudiràs molt i molt. La taula feia goig, sí.
Dospoals: vaig seguir, fil per randa, la recepta tal i com l'havien escrita els autors. Ells van fer la seua tria.
Massitet: estic content que t'haja agradat. Això de la gallina de piel està molt bé. ;D
Hego: tu no deus ser la Massita, veritat? ;D
Starbase: gràcies pels teus afalacs. El mèrit és dels autors, que ho posen molt ben explicat al llibre.
Dolça: la taula convidava al menjar i a la conversa. Ho vam passar pipa.
Fem un mos: precisament, feia dos anys que no ens havíem pogut reunir al carrer i encara hi vam fer més comboi. No volem que es perden les tradicions de cap manera.
La quinta de Luculus: no coneixia eixa paraula "ganyims" per a referir-se a la tonyina de sorra. Què curiós. Em recorda a la paraula "ganya". Gràcies per aquesta nova paraula en català que m'has ensenyat. Salutacions
La vella carmanyola: va tindre molt d'èxit, però en va sobrar una mica perquè hi havia molt de menjar a taula. Segur que t'hauria agradat.
A Isla Cristina Huelva, vaig trobar la tonyina salada.
ResponEliminaAllí li diuen Hijás. Son trossos de toyina en salmorra.
El cas és que las venen en pots de més d'un kilo.
Tinc una idea com va arribar la tonyina al Pais Valencià.
I es que hi habien mariners que anaven a les almadrabes.
Una part del salari? i mai millor dit!