L’estiu convida a preparar-se begudes fresques i una de les millors és sens dubte la famosa “orxata de xufa”. La millor. Hi ha, però altres begudes refrescants que ajuden a passar la calor estiuenca amb més o menys fortuna. Aquesta que us propose ara té un “èxit relatiu”. Hi ha qui li agrada molt i hi ha que només a pensar-hi li vénen ois. Potser siga perquè molts associem l’aigua d’arròs com a medecina per a guarir el mal de panxa quan ets petit. Per no parlar de l’arròs blanc bullit... això sí que pot fer-nos vindre basques, o no. A mi, personalment, l’arròs amb llet no m’agrada gens. No suporte l’arròs esclatat, encara que li posen sucre i canella.
Però vaja, a la que anàvem. Quan era petit, un estiu qualsevol, va vindre a casa una amiga de ma mare, de València. Feia una calorada de mil dimonis. Aquesta dona (no en recorde el nom), li va explicar com feia ella una "orxata" d'arròs, barata i bona de fer. Aquesta és la recepta que alguna vegada que altra preparava ma mare. L'altre dia en vaig fer i, la veritat, no va tindre gens d'èxit a casa. Com que hi ha gusts per a tot, ací us la deixe per si us vénen ganes de preparar-la.
ORXATA D'ARRÒS
INGREDIENTS:
2 litres d'aigua mineral (no de l'aixeta!!!)
1 got (dels d'aigua) d'arròs
1 branqueta de canella
1 llimó (=llimona)
10 cullerades soperes de sucre
PREPARACIÓ:
En un recipient que es puga tancar hermèticament, aboquem l'arròs. Amb l'ajuda d'un pelaverdures, pelem el llimó (només la part groga, però) i la col·loquem al recipient anterior amb la branqueta de canella. Aboquem ara l'aigua mineral i deixem el recipient ben tapat al frigorífic durant tres dies com a mínim.
Mentre passen els dies, l'anem sacsejant un parell o tres de vegades al dia.
Al tercer o quart dia, traiem la pela de llima i la branqueta de canella del recipient on hi ha el líquid. Vessem el líquid i l'arròs en un altre llibrell on puga triturar-se sense esguitar (millor si és un triturador d'eixos de got). Amb la batedora triturem el líquid i l'arròs fins que quede tot ben mesclat. Amb l'ajuda d'un colador fi (millor si és dels de tela) colem la barreja d'aigua i arròs. Ara hi afegim el sucre i tornem a batre perquè s'hi mescle bé. I ja està.
Només cal posar-la en una botella de vidre o plàstic al frigorífic i sacsejar-la a cada vegada que anem a beure'n (sol quedar-se el solatge de l'arròs a la part de baix).
No és ni de bon tros tan bona com l'orxata de xufa però és refrescant i barata de fer. Això sí, és molt important que sempre estiga al frigorífic per tal que es conserve bé.
Bé, i torne a remarcar: l'heu de fer ben colada per tal que el solatge d'arròs siga mínim. Si no teniu colador de tela, hi podeu usar un de malla fina amb un tovalló de paper mullat prèviament que farà el mateix servei que la tela.
2 litres d'aigua mineral (no de l'aixeta!!!)
1 got (dels d'aigua) d'arròs
1 branqueta de canella
1 llimó (=llimona)
10 cullerades soperes de sucre
PREPARACIÓ:
En un recipient que es puga tancar hermèticament, aboquem l'arròs. Amb l'ajuda d'un pelaverdures, pelem el llimó (només la part groga, però) i la col·loquem al recipient anterior amb la branqueta de canella. Aboquem ara l'aigua mineral i deixem el recipient ben tapat al frigorífic durant tres dies com a mínim.
Mentre passen els dies, l'anem sacsejant un parell o tres de vegades al dia.
Al tercer o quart dia, traiem la pela de llima i la branqueta de canella del recipient on hi ha el líquid. Vessem el líquid i l'arròs en un altre llibrell on puga triturar-se sense esguitar (millor si és un triturador d'eixos de got). Amb la batedora triturem el líquid i l'arròs fins que quede tot ben mesclat. Amb l'ajuda d'un colador fi (millor si és dels de tela) colem la barreja d'aigua i arròs. Ara hi afegim el sucre i tornem a batre perquè s'hi mescle bé. I ja està.
Només cal posar-la en una botella de vidre o plàstic al frigorífic i sacsejar-la a cada vegada que anem a beure'n (sol quedar-se el solatge de l'arròs a la part de baix).
No és ni de bon tros tan bona com l'orxata de xufa però és refrescant i barata de fer. Això sí, és molt important que sempre estiga al frigorífic per tal que es conserve bé.
Bé, i torne a remarcar: l'heu de fer ben colada per tal que el solatge d'arròs siga mínim. Si no teniu colador de tela, hi podeu usar un de malla fina amb un tovalló de paper mullat prèviament que farà el mateix servei que la tela.
Aquesta sí que és bona, orxata d'arròs!!!!
ResponEliminaI per guiar-nos, com és el seu gust? De l'aigua de bullir l'arròs però dolceta? Com de arros amb llet?
PTNTS
Dolça
A mi em passa com a tu... les postres o les begudes amb arròs no m'agraden gaire. En canvi, les paelles, mmm....
ResponEliminaPrefereixo l'orxata de xufla ;)
Ai Francesc, em sap molt de greu dir-t'ho però jo no som molt de l'orxata , i tampoc m'agrada l'arròs amb llet , encara que de xufa em beuria una miqueta. Però t'he de dir , que m'ha picat la curiositat de fer-la per a saber quin gust té, així que tal vegada.....
ResponEliminaUna abraçada ben forta
Ara si que he quedat ben parat. No tenia ni idea de que existís aquest refresc.
ResponEliminaTambé me'l miro amb reserves, val a dir-ho. :D
Doncs em sembla ben abellidora. Demà m'hi pose!
ResponEliminaBesets
Serà un bon entreteniment per a les vesprades llargues, avorrides i sobretot caloroses dels diumenges d'estiu.
ResponEliminaPerò, al meu parèixer, aquesta recepta manca d'un altra d'important.
Aquesta no és altra què:
-FARTONS-
(Extret de vadpostres.blogspot.com)
Ingredients:
1. 6 ous.
2. 400 grams de sucre.
3. 200 grams de farina.
4. 1 sobre de rent.
5. Oli (el necessàri)
6. 1/2 l. de llet.
Preparació: En un recipient adequat ficar la farina, el rent, l'oli, els ous, el sucre i la llet. Pastar be tots els ingredients i en la massa resultant donar ya la forma final dels fartons (en les cantitats anteriors, fartons per a quatre persones). Deixar-los reposar fins que fermenten (unes 3 hores).
Finalment clavar-los en el forn (previament calfat a 250º) i deixar-los coure durant 15 minuts. Traure'ls del forn i deixar a temperatura ambient.
D'esta forma tan senzilla ya tindrem a punt uns deliciosos fartons apunts per a acompanyar un bon got de refrescant orchata valenciana. ¡Que ho disfruteu!
Així si voleu preparar-vos uns bons fartons, omplir-vos les mans amb farina, fer ambdues receptes amb la família i deixar de costat els dolços industrials (ja sabeu de quins parle, oi?) res millor que seguir les indicacions abans escrites.
Un abraç
Ohh tinc que fer aquesta recepta ja que no puc fer la orxata perquè aquí no es troben xufes per enlloc...moltes mercis per ella!!!!
ResponEliminaDolça: el seu sabor depèn molt del temps de repòs i de la quantitat de pela de llima i canella que hi poses.
ResponEliminaGemma: jo també preferesc l'orxata de xufa, tal qual. No és que aquesta no m'agrade, el que passa és que, per a mi, l'altra és més bona.
Xisca: si no t'agraden tots eixos menjars... millor no la prepares. Ja veus que a casa no va tindre massa èxit. ;D
Starbase: totes les reserves del món hi són poques. És per a paladars "poc llepafils" o "amants de les sensacions diferents". És broma!!! Ja t'ho dic, hi ha qui li agrada molt i hi ha que li fa ois.
Jo estic entre les dues opcions: ni m'agrada excessivament (refresca i no és aigua) ni em provoca repulsió.
Queti: ves-hi amb bones!!! Ja saps que NO ÉS orxata de xufa!!!
Víctor: què bé!!! Gràcies per la recepta!!! Hi tens tota la raó. Una bona orxata (de xufa/xufla) és fantàstica amb fartons!!
Ma José: et dic el mateix que a la Queti. NO ÉS orxata de xufa. Si en compareu els sabors, SEMPRE eixirà guanyant la de xufa.