La massa de la "focaccia" em va semblar que podia anar bé per a fer altra classe de coques. Per això, tot modificant la recepta original, em vaig idear aquesta altra mena de coca. No és precisament de règim, (dividida en 4 parts ve a tindre unes 540 Kcal per ració), però també es pot compensar amb les altres menjades del dia.
FOCACCIA DE VERDURES
INGREDIENTS:
500 g de farina de blat
1 pastilla de rent de 25g
1 got i mig d'aigua
1 pessiguet de sucre
2 carabassetes (=carbassons)
2 cebes grosses
2 pebres vermells (=pebrots)
Sal
2 cullerades d'oli de Beneixama
1/2 got (dels de vi) d'orenga seca
Pebre blanc
6 làmines de formatge baix en calories (268 Kcal/100g)
PREPARACIÓ:
Tamissem la farina. Posem la meitat de la farina en un bol. Dissolem el rent en l'aigua tèbia amb el pessiguet de sucre. L'afegim al bol i mesclem amb una espàtula. Ens esperem dos o tres minuts. Hi afegim la resta de la farina, una cullerada d'oli de Beneixama, un polset de sal i l'orenga. Remenem amb l'espàtula fins que es mesclen els ingredients. Tapem el bol amb un plàstic de cuina i ho col·loquem al frigorífic. Aquesta vegada l'hi vaig deixar durant només cinc hores.
Mentrestant, podem anar preparant els ingredients. Per tal de no afegir-hi més calories, aquesta vegada he cuit les verdures al microones. Primer la ceba. Una vegada pelada i tallada a rodanxes no massa grosses, la coem en un llibrell durant 8 minuts a màxima potència, en dues tandes i remenant entre tanda i tanda. La carabasseta, tallada a rodanxes primes, també la coemde la mateixa manera. Quant al pebrot vermell, una vegada llescat en cru i sense llavors, també el coem al microones, però només durant 6 minuts en dues tandes de 3.
Quan han passat les cinc hores, he tret la pasta del frigorífic i ja havia llevat molt i estava tota ullada. S'ha quedat fora durant dues hores més.
Mitja hora abans de preparar la safata, posem a escalfar el forn a 240 graus a dalt i a sota.
En una safata de forn, untada amb una mica d'oli, col·loquem un full de paper de forn i l'untem també amb una mica més d'oli (tot plegat no arribarà a una cullerada).
Aboquem la massa sobre la safata i amb les mans untades d'oli la repartim per tota la superfície. Ara col·locarem per damunt de tot la ceba ben repartida. Empolsimem amb una mica de sal. Seguidament, la carabasseta i el pebre vermell. Tornem a empolsimar amb més sal i una mica de pebre blanc.
Tallem el formatge a rectangles i el repartim per la superfície com un escaquer. Si se'n vol posar més, doncs, se n'hi posa.
Enfornem la safata i vigilarem que es coga així durant uns 20 minuts. Passat aquest temps, li connectem l'aire i seguim coent la focaccia durant 3 o 5 minuts més. Ara és quan més hem de vigilar la coca, perquè se'ns pot cremar amb molta facilitat.
Traiem la coca del forn, ens esperem uns cinc minuts i ja ens la podem menjar.
Segur que estava boníssima!!! però el que m'agradat més ha estat la distribució del ingredients, tan artístic...ummmmmmmmm!!!!
ResponEliminaPetonets
Doncs aixó ja es compensarà amb un altre dinar perque aqeusta focaccia s'ha de menjar. Ah! i sobretot amb oli de Beneixama, jejj.
ResponEliminaMuas!
Francesc; Quin afecta "dominó" que fa aquesta foccacia... per acabar-ho deixant combartit totplegat amb una "doble blanca" de plaer per un cantó i per l'altre deixar el plat ben net¡¡
ResponElimina:-D
Que vagi de gust Francesc¡¡
Una abraçada per l'Oretto¡¡
Només de mirar-la ja alimenta, Francesc, que té una pinta...! Quan puga l'encomane al cuiner aquest que viu ací a prop, xe, sí... vaja, que l'hem de tastar, la focaccia, i el "salmorejo", no cal dir-ho. Lleugers, primaverals i saborosos. Molts besos!
ResponEliminaT'has aficionat a la foaccia, je je je... no m'estranya gens, és boníssima! I amb les verduretes per sobre ha de quedar molt gustos, una versió diferent de la típica coca de recapte d'aquí ;)
ResponEliminaÉs tota una obra d'art aquesta focaccia-coca de verdures... Veig que el recompte de kilocalories el teniu ben sabut, recollinsa!
ResponEliminaEstà bé que hàgeu pogut aprofitar la recepta de la focaccia de l'altre dia per a fer petites modificacions!
Una salutació!
Això no és una focaccia, és un mural magnífic, un mosaic saborós, és una autèntica meravella. Ets un artista, amic!!
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaAquesta coca està esperant a ser menjada sense esperar més. Què bona!... i com a idea et permet jugar amb moltíssims ingredients.
Excel·lent.
Salut.
Francesc, doncs em sembla una idea genial això de fer servir la focaccia com a base d'una coca de verdures! I a més a més, l'has fet d'allò més artística. :)
ResponEliminaPetons!
Quina bona idea!!! a mi les verdures m´agraden amb qualsevol cosa i així segur que quedaren meravelloses!!!
ResponEliminaTens raó, no és precisament de règim, però farem l'esforç i després ja ens llençarem a menjar bledes, jejej!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Fa ganes de berenar!! Però a Beneixama no utilitzeu "cendre la farina" en lloc de tamissar?
ResponEliminaMaryLou: quedava "boniquet", això sí.
ResponEliminaGemma: l'oli de Beneixama hi ajuda molt. Però és una menja molt calòrica que s'ha de compensar d'alguna manera.
JosepB: va anar molt de gust. Massa i tot, vaja. ;D
Queti: segur que el teu cuiner particular la fa molt millor que jo.
Gemma: ara m'ha pegat per fer-ne en cap de setmana. Són molt bones, però massa calòriques. Què hi farem!!
Xavier: el recompte de calories és molt necessari en èpoques de règim.
La cuina vermella: sou un encant. La disposició de les verdures va vindre sola. No sabria dir perquè van quedar així. :D
Els fogons del pare: el bo de la focaccia és la massa. El recapte pot variar a cada vegada segons vulguem.
Mercè: gràcies guapa!!!
Ma José: és que ara les verdures formen part de la nostra dieta en moltes de les altres menges del dia.
Dolça: sort de les bledes, que si no!!! ;D
Anònim: sí, a Beneixama usem "cendre" la farina. Però pronunciat de vegades com "cenre". ;D
Em mataràs amb aquestes focaccies de verdures tan bones!!! buff...
ResponEliminaCocinArte: estimada Núria, espere que les gaudisques, no "que et matin"!!! He he he!!! Besades
ResponElimina