Aquest plat ha resultat boníssim. Ha estat novament per tal d'aporfitar verdures que estaven oblidades al calaix i amb risc de caducar, i alguna que altra cosa del "fons de rebost". És un plat més calòric de l'habitual i s'hauria de compensar amb la ingesta de calories de la resta del dia. Aquest ha resultat entre unes 450-500 Kcal per ració.
POLLASTRE EN SALSA DE TOMATA
INGREDIENTS:
(Per a 4 persones)
4 besanques (=recuixes) de pollastre menudes
4 cuixes de pollastre mitjanes
6 tomates de ramellet (ben madures)
2 porros
1 l de brou de Nadal "Aneto"
1/2 l d'aigua
2 cullerades soperes d'oli d'oliva de Beneixama
Per a l'acompanyament:
100 g d'arròs basmati
PREPARACIÓ:
En una cassola fonda aboquem les dues cullerades d'oli. En estar ben calent, sofregirem els trossos de pollastre fins que estiguen daurats per totes bandes sense cremar-se.
Mentrestant, anem tallant els porros nets a rodanxes fines. Ratllarem, també, les tomates.
Quan el pollastre estiga ben daurat, l'en traiem i el reservem en una plata. En el mateix oli, fregirem les rodanxes de porro a foc baix fins que queden ben daurades. Ara serà el moment d'abocar-hi la tomata ratllada i continuar sofregint fins que estiga ben confitada. És un procés llarg, però val la pena.
Quan estiga ben confitada, hi abocarem el pollastre i li pegarem unes quantes voltetes. Passats uns minuts, hi abocarem el brou i l'aigua. Pugem el foc i fem que arrenque el bull. En aquest moment, l'abaixarem i continuarem coent a foc molt lent durant ben bé tres quarts d'hora o fins que el brou s'haja reduït a poc més o menys la quantitat de tomata que teníem al principi. Com que el brou comercial ja disposa de sal suficient, no caldrà afegir-n'hi.
Passat aquest temps, ja podrem servir-lo acompanyat d'una tasseta de d'arròs basmati cuit.
Quan estiga ben confitada, hi abocarem el pollastre i li pegarem unes quantes voltetes. Passats uns minuts, hi abocarem el brou i l'aigua. Pugem el foc i fem que arrenque el bull. En aquest moment, l'abaixarem i continuarem coent a foc molt lent durant ben bé tres quarts d'hora o fins que el brou s'haja reduït a poc més o menys la quantitat de tomata que teníem al principi. Com que el brou comercial ja disposa de sal suficient, no caldrà afegir-n'hi.Passat aquest temps, ja podrem servir-lo acompanyat d'una tasseta de d'arròs basmati cuit.
Un àpat súper complert que et treu el ventre de penes quan estàs a dieta, eh?
ResponEliminaUs ha quedat realment suculent. Molts petons alts en calories!!! :-)
Trobo que estàs molt concienciat amb això de la dieta, eh?. Envia'm una mica de la teva força de voluntat!. De tota manera, aquest plat, encara que sigui una mica més calòric, fem plat únic, no?
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminael problema rau en l'autoprohibició de sucar-hi pa. Deu estar boníssim!
Les salses de tomata natural no tenen res a veure amb les ja fetes (fins i tot en el cas d'algunes de marca), ja que no estan tan olioses i, per contra, podem enriquir-les amb porro, espècies...
Bon profit, perleta!
Francesc,
ResponEliminaCalories a part, el secret d'aquest plat és, tal com expliques, fer la salsa de tomàquet a poc a poc.
Segur que els vares disfrutar.
Salut.
Cuina Vemella: aquest plat és una "petita festa" enmig d'un règim i, per suposat, tot compensant aquest excés amb la resta de menges del dia. Gràcies per les vostres besades. ;D
ResponEliminaGlòria: tu tens (teniu) més força de voluntat que jo. A més, a tu no et cal fer dieta, que estàs estupenda!!
Queti: eixa "autoprohibició" és molt dura. Ara em bec el brou a culleradetes. Tens molta raó amb això que dius de les salses de tomata. ;D
Els fogons del pare: va ser un plat boníssim i ben aprofitat. A més, en vaig poder guardar d'altres racions congelades (sense l'arròs) i no perden gens en menjar-te-les posteriorment. Salutacions.