La tardor porta fruits nous, com ara, les pomes. Avui n'hem comprat a un preu baratíssim per als consumidors (1'35 €/kg) però insultant per als productors. A quin preu els les deuen pagar a ells per a vendre-les tan barates? Bé, crítica feta. El cas és que eren molt bones per a torrar. Com que m'abellia fer-les ràpid, he optat pel microones. I aci en va la recepta.
INGREDIENTS:
Pomes rogenques
Canella mòlta de qualitat (*)
PREPARACIÓ:
Rentem les pomes amb cura. Amb l'estri adient els en llevem el cor. Amb un ganivet esmolat els fem un tall al llarg del meridià de la poma. Just per tallar-los una mica la pell. Les anem col·locant en un llibrellet (n'hi caben 7). Posem el microones a potència màxima durant 20 minuts. Tanmateix, convé fer una miradeta com ara als 10 minuts de cuita. Cada forn té les seues històries.
(*) Nosaltres la comprem de "Ca Manolo", a Beneixama, res a veure amb les envasades.
POMES TORRADES EXPRÉS
INGREDIENTS:
Pomes rogenques
Canella mòlta de qualitat (*)
PREPARACIÓ:
Rentem les pomes amb cura. Amb l'estri adient els en llevem el cor. Amb un ganivet esmolat els fem un tall al llarg del meridià de la poma. Just per tallar-los una mica la pell. Les anem col·locant en un llibrellet (n'hi caben 7). Posem el microones a potència màxima durant 20 minuts. Tanmateix, convé fer una miradeta com ara als 10 minuts de cuita. Cada forn té les seues històries.
Passat aquest temps, les podem tindre, com jo he fet, tres minuts amb funció grill (o no). Les en traiem amb cura i les posem en una plata perquè es refreden. Comprovareu que al llibrell on les heu cuites han amollat aproximadament una tercera part d'un got (dels d'aigua) de líquid. Doncs bé, agafem aquest líquid i el posem a reduir en un cassó amb un polsim de canella fins que es reduesca a la meitat. Quedarà com un almívar suau amb un aroma de canella boníssim.
Muntem el plat. Amb les pomes fredes (millor del frigo), en deixem una sencera i l'altra la partim per la meitat. Aboquem unes cullerades de l'almívar de poma per damunt i pel plat. Empolsimem una mica més amb canella mòlta i ja està. De règim, sa i baratet.(*) Nosaltres la comprem de "Ca Manolo", a Beneixama, res a veure amb les envasades.
Les pomes torrades de petit les odiava, i conforme m'he anant fent gran m'han agradat cada vegada més.
ResponEliminaSalut i bon profit.
Bona idea fer-les al microones, jo sempre les faig al forn. Així guanyes molt temps!
ResponEliminaAmb el gustet de la canyella és un plat sa i deliciós.
Estan molt bones, amb l'almívar natural de la poma i la canyella, mmmm
ResponEliminaMIQUELET: a mi les pomes torrades em proven molt. Ara, si li poses més ingredients dolços encara són més bones, però les calories s'incrementen.
ResponEliminaGEMMA: són més bones fetes al forn tradidional, però avui no tenia temps. La canella m'agrada molt, i no només amb els plats dolços.
No sabia que és deian així, m'agrada el nom. A casa eran pomes al forn i de petita, puaj, en canvi ara m'agradant moltissim...S'agraeix receptes dietetiques i "gustoses"...
ResponEliminaSautacions
A casa a l'hivern fem moltes vegades pomes al forn. Provaré la teva recepta.
ResponEliminaCom que vaig estar a Menorca et dic una curiositat gastrònomica que no sé si coneixes: es tracta de menjar les cloïses crues amb un raig de llimona, vaja igual que les ostres, són delicioses. A part òbviament també vaig menjar la típica caldereta, és pecat mortal anar a Menorca i no tastar-la i un conill amb figues boníssim.
tens molta raó amb això de la canyella, si la compres bona els plats guanyen força, l'envasada dels supers no té res a veure.
ResponEliminaAquestes pomes són super senzilles de fer, però per això no deixen de ser boníssimes.
PTNTS
Dolça
MAIA: bé, el nom me l'he inventat jo per això de la rapidesa. Les pomes torrades (en forn normal o microones), si les fas sense sucre ni res, no són excessivament calòriques i lleven la gana. Besades
ResponEliminaMARTA: ja m'explicaràs si t'ha agradat. Això que expliques de Menorca ho desconeixia totalment. Què bones les cloïsses, mmmm!!! La caldereta sí que la conec i és un pecatòrum!!!! Això del conill amb figues m'ha encuriosit molt. No deus saber com es prepara, veritat? Salutacions.
DOLÇA: sóc un fan de la canella. A "Ca Manolo" la molen ells, com altres espècies i el sabor de totes elles no té res a veure amb les envasades, com tu molt bé dius. Salutacions.
Francesc,
ResponEliminaNo m'agraden les pomes al forn ni al microones però m'ha agradat llegir el teu post i veure l'èxit que ha tingut.
Les pomes al forn em recorden menjars d'hospital, quines coses, però sí que m'agrada la poma tal com és i especialment si es "golden".
Besades per Oreto i per tu.
molt bona idea, aquesta de l'almívar de canyella per a les pomes al forn. llàstima que en tinga de 'ca manolo'!
ResponEliminaM'agraden aquestes pomes torrades que expliqueu. Jo n'he fet a vegades, sense reduir l'almívar, ho faré la propera vegada, encara que de moment hauré de fer servir una altra canyella, "Ca Manolo" ens queda una mica lluny, ara per ara.
ResponEliminaFins aviat
No hagués pensat mai fer-les amb el microones, és un idea boníssima...la copio
ResponEliminaJo creia haver deixat un comentari dient-vos que les pometes al forn no m'agraden. A més a més em recorden hospitals i, és clar, malalts. Sí m'agrada la poma crua i, especialment, la "golden".
ResponEliminaDe totes maneres, gaudiu-les si us agraden!
Besades Francesc i Oreto.
GLÒRIA: sí que és veritat que les pomes entren dins la dieta d'hospital, per allò que són molt sanes. A mi també m'agraden molt crues i, com tu, les "golden". Ara, el que no m'agraden gens són aquelles pomes farinoses... Besades.
ResponEliminaGlòria: bé, "Ca Manolo" està a vora ma casa i és cert que us queda lluny. Però a que coneixes algun mercat o botiga (d'aquelles increïbles que tu saps) que ven canyella mòlta bona? ;D
Ma José: jo use el microones l'imprescindible, però, de vegades, també s'hi poden fer algunes cosetes. Personalment, però, preferesc el forn tradicional de llenya o el de gas o elèctric més modern, més que no el microones. Besades
Caram! que bones aquestes pomes! mai ens hem atrevit a fer-les al micro, som del teu parer..., però semblen de fer en un plis-plàs.
ResponEliminaBesades,
Maragda
MARAGDA: això mateix. Besades ;D
ResponEliminaFrancesc, nosaltres sempre les fem al forn, amb el microones no ens atrevim. :p
ResponEliminaPetons!
manzana y canela, una combinacion que me encanta, que ricas deben estar, tienen una pinta increible,
ResponEliminasaluditos desde londres,
pity
Pity: estic content que t'haja agradat la meua modesta aportació als dolços. He visitat el teu bloc i trobe que és genial. Enhorabona.
ResponEliminaFrances i Oreto,
ResponEliminaL'Arbre de Foc us troba a faltar des de fa un munt de posts. Espero que esteu bè de salut, amics.
Besades!
Francesc; Bó, bonic, barat i... ràpid. Que vaigi de gust¡¡. Josepb -menja de bacallà¡¡-
ResponEliminaGràcies Josepb.!!!! ;D
ResponEliminaJo sempre les faig al forn, però és una bona idea aquesta per el dia que entra "l'antojo"
ResponEliminaUna abraçada!