dissabte, 4 de juliol del 2009

PASTÍS FRED DE POMA

Avui he descobert que tenia al frigorífic unes pomes que no durarien molts dies més. He pensat que, potser, en podria fer un dolç i així ha estat com ha sorgit aquest

PASTÍS FRED DE POMA

INGREDIENTS:
500 g de pomes pelades i sense el cor ni les llavors
1/2 gotet d'aigua
4 cullerades de sucre
1 barreta de canella
Peles de llimó
1 iogurt natural grec "Danone"
Canella mòlta
7 làmines de cua de peix
Sucre (per a caramel·litzar)


ELABORACIÓ:
Pelem les pomes amb el pelacreïlles i les fem a trossos. Els llevem el cor i les llavors (millor amb un estri especial que hi ha). Les trossegem i les posem en una cassola d'acer al foc. Hi afegim mig gotet d'aigua, les quatre cullerades de sucre i la barreta de canella. Amb el mateix pelacreïlles, fem unes quantes peles de llimó que només n'agafen la part groga i les afegim a la cassola. Ho coem tot durant aproximadament 30 minuts a foc suau fins que la poma s'haja reblanit i haja agafat els aromes del llimó i la canella.
Mentrestant, posem a remull les fulles de cua de peix.
En un cassó, posem a caramel·litzar sucre. En estar, l'aboquem al fons d'un motlle allargassat i deixem que s'hi solidifique (un parell de minuts).

En estar la poma a punt, apaguem el foc i llevem la barreta de canella i les peles de llimó. Passem el contingut de la cassola per la batedora fins que quede un puré fi. Hi afegim la cua de peix i ho mesclem bé. Ara hi afegirem el iogurt grec de danone. Mesclem tot bé i aboquem aquesta mescla al motlle que havíem caramel·litzat. Quan s'haja refredat una mica, el col·loquem al frigorífic perquè hi qualle.
A l'hora de servir-lo, passem una espàtula per les vores del motlle i, amb cura, el voltem sobre una plata. Per les vores aboquem una mica de canella mòlta perquè faça boniquet.
Ha resultat un dolç molt suau i refrescant.
a

13 comentaris:

  1. Oreto Doménech4 de juliol del 2009, a les 18:08

    Era bo. I li aniria molt bé una boleta de gelat de vainilla.

    ResponElimina
  2. Núria4 de juliol del 2009, a les 19:17

    Francesc, que bo no???
    Deu ser com un flam de poma...i l'idea de possar-li gelat afegit de l'Oreto, jo tambè m¡hi apunto!!!


    Núria

    ResponElimina
  3. josep4 de juliol del 2009, a les 19:35

    Francesc,
    Molt bé, les coses s'han d'aprofitar abans no es facin malvé. I si de l'aprofitament surten coses com aquest pastís... mmmmm. Una abraçada

    ResponElimina
  4. La cuina vermella4 de juliol del 2009, a les 19:47

    Hola Francesc, ens apuntem a la idea d'Oreto del toc de gelat de vainilla!!! Ens encanta com t'ha quedat, tan daurat i ben fet.
    Un plaer llegir i veure les teves receptes estimat amic!!
    ßesades

    ResponElimina
  5. Marta4 de juliol del 2009, a les 20:56

    El que més m'ha agradat del teu escrit ha estat la paraula pelacreïlles, tant nostrada i tant poc usada, almenys pel Principat.

    ResponElimina
  6. Anònim6 de juliol del 2009, a les 13:36

    Francesc,
    Aquest pastís pinta molt bé però a mi el que m`´es m'interessa és fer-te saber que tinc blog nou:
    ARBREDEFOC.BLOGSPOT.COM
    De moment només hi ha una senzilla benvinguda il·lustrada amb cançó.
    Poc a poc aniré amoblant l'espai on sempre hi seràs ben rebut. Faig la invitació extnsiva a tots els que freqüenten "A LA TAULA I AL LLIT" que queden convidats de tot cor.
    Una abraçada i gràcies.
    Glòria

    ResponElimina
  7. Gemma6 de juliol del 2009, a les 15:53

    Aquesta recepta és de les que m'agraden a mi: facileta, fresqueta i amb una base de fruita deliciosa! Me l'apunto, que m'ha agradat molt ;)

    ResponElimina
  8. Assur7 de juliol del 2009, a les 0:53

    M'acabo d'adherir a la campanya catalans sense fronteres i, pel que fa a la recepta, m'adhereixo al suggeriment del toc de gelat de vainilla de l'Oreto.

    Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina
  9. Francesc7 de juliol del 2009, a les 17:18

    Oreto: ho tindré en compte.

    Núria: tens raó, és més aviat com un flam, el que passa és que és una mica més consistent. ;D

    Josep: com diem per ací: "De tirar, ningú es fa ric". Salutacions

    Amics Vermells: mai no sé si és el KiKe o la Txell el qui em fa el comentari. Tanmateix, sempre em feu molt feliç. Salutacions.

    Marta: m'imagine que al Principat deveu usar "pelapatates" o cosa semblant, no? Besades

    Glòria: acabe de veure el teu bloc i ja t'he enllaçat al meu. Bon camí i bona feina al nou bloc!!

    Gemma: jo sóc de les receptes mooooolt fàcils, tot i que, de vegades, no em resistesc a la temptació xocolatil i m'hi atrevesc amb coses més difícils. Estic content que t'haja agradat.

    Enric: aquesta campanya que esmentes fa molt bona pinta. A veure si se n'assabenten allà on cal. Vist l'èxit del gelat, promet posar-n'hi la pròxima vegada que en faça. Paraula!!! Salutacions i una abraçada.

    ResponElimina
  10. Mercè8 de juliol del 2009, a les 8:44

    Francesc, molta inventiva!! Aquesta recepta, deliciosa!! Una manera genial d'aprofitar les pomes de la nevera! :)
    Petons!

    ResponElimina
  11. illetapitita9 de juliol del 2009, a les 11:47

    Un pastís de poma diferent als típics i d'aparença deliciosa!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. illetapitita9 de juliol del 2009, a les 11:48

    Un pastís de poma diferent als típics i d'aparença molt bona!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Francesc10 de juliol del 2009, a les 16:37

    Mercè: ha estat una casualitat afortunada que eixira bo. La sort del principiant, supose. :D

    Illetapitita: és bo de fer i saborós. Gràcies pel teu comentari. ;D

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!