L'altre dia vaig saber que la Gemma Clofent, del magnífic bloc "La cuina de casa" era l'amfitriona de"HEMC-32" dedicat a la pasta fullosa.Tot i que no les tenia totes amb mi, m'he decidit a participar-hi. He de dir, d'antuvi, que les fotos han estat fetes pel meu cunyat, l'Eliseo Doménech. Jo només he fet que muntar-les. Ací, doncs, teniu la recepta de la
COCA DE PASTA FULLOSA DE CABELL D'ÀNGEL I PINYONS
INGREDIENTS:
2 pastes de full congelades de "La cocinera"
400 g de cabell d'àngel
80 g de pinyons
1 ou
Sucre fi
Canella
1 llima
ESTRIS:
1 safata de forn
Paper de forn
1 corró
1 colador
1 rall
1 cullera
1 forqueta
1 plat
1 pinzell de cuina
PREPARACIÓ:
Escalfem el forn a 225 graus en funció dalt, baix i aire.
Deixem que la pasta fullosa es descongele i quede a temperatura ambient.
Tallem un tros de paper de forn un poc més gran que la safata de forn. Sobre aquest paper deixem la pasta de full i l'estirem una mica amb el corró. Llavors, la col·loquem sobre la plata.
Ara batem l'ou en un plat. Amb l'ajuda del pinzell pintem un "marc" d'ou d'un centímetre i mig d'ample en la pasta fullosa que tenim estesa sobre la safata de forn. Amb l'ajut d'una cullera, repartim el cabell d'àngel per tota la superfície, tot comprovant que hi quede més o menys homogeni.
Agafem el rall i ratllem la corfa de la llima per damunt del cabell d'àngel. Hem de tenir-hi en compte dues coses: que només hem de ratllar la part groga i no la blanca; també, que no n'hem de posar massa ratlladura perquè si n'hi posem massa, es menjarà el sabor del cabell d'àngel. És només perquè aromatitze un poquet.
Tornem a tallar un tros de paper de forn i hi estenem la segona porció de pasta fullosa. La tornem a estirar amb el corró de manera que tinga aproximadament la mateixa mida que la primera. En estar, l'enrotllem al corró i la desenrotllem sobre l'altra.
Una vegada les dues plaques de pasta fullosa juntes, anirem ajuntant les vores amb un gir dels dits, de manera que quede uniforme i rectangular. Ara aboquem ou per damunt de manera que en pintem tota la superfície. Amb la forqueta punxarem tota la superfície per tal que tinga foradets per a "respirar".
Aboquem sucre fi en un colador i el repartim per damunt de la coca (pegant-li colpets al colador ens serà més fàcil). Farem el mateix amb la canella de manera uniforme. Ara hi aboquem els pinyons i els repartirem per tota la superfície. Amb el corró els premerem una mica sobre la superfície perquè s'hi incrusten una miqueta i queden més assegurats. Finalment, tornem a abocar més sucre fi per damunt dels pinyons.
És el moment d'enfornar la coca. Hem d'anar amb compte que no se'ns creme. En el forn de casa hi va estar 25 minuts, però això pot variar segons cada forn. En veure que queda daurada per damunt amb un color bonic, ja està. Quan estiga freda, ja es pot menjar. Ha resultat molt bona.
Ei Frances, anava a fer un comentari del pollastre cassolà i ja m'ha sortit la coca.
ResponEliminaM'encanta aquest pollastre amb poma i cava i el passo a pendents.
La coca tb t'ha quedat molt i molt bona!!!!!
Ptnts
Escolta'm quina creativitat més suculenta la de la teva cuina. Has fet un post genial, i una recepta a més de fàcil boníssima. Un petó.
ResponEliminaQue bona aquesta coca!! l'altre dia vaig comprar un pot de cabell d'àngel que bo que està!!! Amb la pasta de full boníssim!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Francesc; Jo em sembla que em passaré a pendents aquesta coca... des de Badalona se sent una oloreta... Que vaigui de gust Francesc Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaSi hi ha un dolç que m'agrada amb bogeria, aquest sens dubte és el cabell d'àngel. Els altres ingredients com els pinyons, han de donar el toc final brutal d'aquesta coca. Una abraçada
Francesc, quina coca més rebona!! I a més, ben fàcil!! T'ha quedat genial! :)
ResponEliminaPetons!
Francesc, m'has fet molt feliç participant al HEMC!
ResponEliminaA més, ho has fet amb una de les meves coques preferides, la de full amb cabell d'àngel. I amb un reportage fotogràfic fantàstic!
Sembla increïble que amb quatre ingredients pugui sortir una coca tan rebona, oi?
Moltes gràcies a tu i moltes gràcies al teu cunyat Eliseo!
Xaro: gràcies pels teus elogis. El pollastre era bonissim. La coca també ha quedat "apanyadeta". ;D
ResponEliminaAmics Vermells: ara tinc més temps per a fer provatures a la cuina i, de vegades, m'ixen bones i tot. Besets
Eva: a mi el cabell d'àngel m'agrada molt i molt. Només en compre si he de fer-ne un dolç, si no, sóc capaç de menjar-me'l a cullerades. Salutacions.
Josepb: gràcies!!! L'oloreta era un pecat per als sentits. :D
Josep: ja li ho explicava a l'Eva. Benvingut al club del cabell d'àngel!!! Salutacions als dos.
Mercè: gràcies!! Si t'haig de dir la veritat, no estava segur del resultat, però ha anat bé. ;D
Gemma: que conste que m'hi vaig animar perquè ets l'amfitriona de l'HEMC, si no, no hauria gosat mai de participar-hi. No ho sé, em feia goig fer-te el cas. Sorprén una mica la "facilitat" d'aquesta coca amb quatre ingredients. Es prepara amb bastant rapidesa i el resultat és boníssim. El meu cunyat és un artista polifacètic, tot i que el seu és l'orfebreria, també dissenya coses i sap fer fotos molt bones (i també unes pizzes!!!). Té una sensibilitat especial per a l'art i el disseny en general. És molt pacienciut per a les coses i, per tant, quasi sempre li ixen bé. Salutacions. ;D
Ya està bé de fer-me la pilota, cunyat..
ResponEliminaUna foto, una joia, un cuadre, el sabor de una coca de cabell d´ángel i pinyons es bo, cuant algú el considera aixi.
I jo considere que la coca tenia un sabor de "categoria superior" :)
Nos ha gustado mucho esta coca con cabello de angel y piñones, y además como lo has expuesto pasao a paso.
ResponEliminaNos has recordado las que tomábamos en Gandía (Pasteleria Tano), cuando aún no nos habían diagnosticado la celiaquía.
Así que tomamos nota, para cambiar los ingredientes que contienen gluten y algún día prepararla.
Saludos,
Ana y Víctor.
Eliseo: gràcies!!! (M'a que tens cona!!!)(=expressió "intraduïble" de l'Alcúdia).:D
ResponEliminaAna y Víctor: Os agradezco vuestro comentario. Sí, yo también he probado los postres de Tano (Gandia) y, como es natural, eso supone un reto que no me atrevo ni a intentar igualar. Tano és un maestro repostero de gran reputación en toda la comarca de La Safor y comarcas aledañas.
El problema de la celiaquía és algo que me mueve a la solidaridad. Justamente hoy, cuando le hacía un comentario a Núria (la del magnífico blog "CocinArte) he visto que suele proponer recetas apetitosas que no perjudican ni a celíacos, ni a diabéticos, etc. Pensaba que muchas veces no somos conscientes de las personas que tienen la mala pata de sufrir algún tipo de enfermedad restrictiva. Saludos.
Que bona, quina pinta.
ResponEliminaT sortir espectacular.
Petons
Margot
Margot: m'ha fet molta il·lusió que m'hagis fet un comentari al meu bloc. Jo he tafanejat alguna vegada pels teus nombrosos blocs i es nota que ets una artista total, no només de la cuina. Salutacions
ResponElimina