Hem anat a València de compres i amb la idea de veure l'exposició "Rostres de Roma" que està a La Beneficència.
Es tracta d'una mostra organitzada pel "Museo Arqueológico Nacional" i patrocinada per la CAM. Hi ha una bona mostra de busts, caps i sarcòfags de la societat romana.
N'hi ha de les dinasties més importants: Júlia-Clàudia, Flavis i Severs. Fa curiós de veure-hi com els pentinats, les robes i d'altres signes evidencien la posició social del retratat i el tractament distint que es feia dels hòmens i les dones.
Els hòmens solien tindre una imatge molt semblant a l'original mentre que les dones s'havien de conformar amb una imatge idealitzada d'elles mateixes. Bé, això deien els panells.
Com sempre, la qüestió lingüística planava per l'exposició: el cartell anunciador: en valencià. Tots els panells explicatius de les peces i/o la seua història: en castellà. Clar, com que ho organitzava el "Museo Arqueológico" d'Espanya, doncs això. A la colònia ho fan en la llengua de l'imperi.
No cal dir que el catàleg és igual: la portada en valencià, tot l'interior (tot) en castellà. Com podeu comprovar, el "bilingüisme" campa pertot arreu.
S'ha fet hora de dinar i hem dinat a la mateixa cafeteria del museu. Ha estat bo i barat per a ser València. De primer hem demanat: amanida tèbia de bacallà i pasta de full amb sèpia i gambes. De segon: col farcida de porc i arròs de carxofes i bolets.
bonics, una sort menjar bo i barat en un museu... a nosaltres no ens passa mai sempre ho trobem car i mal fet! si ja ho dic jo que ens hem de traslladar a la millor terreta!!
ResponElimina@ Franesc: Hola Frances, gracies per compartir l'art dels romans mab nosaltres. Aixo que dius de l'imatge idealitzada de les dones avui tambe es mes o menys aixi no? Johesentit dir que a les models a les fotos comercials les retoque amb el fotoshop ( comque son tan lletges....)
ResponEliminaA veure? Quan penses que fotran als peperos al carrer??? Estic farteta xiquets.....
Francesc,
ResponEliminaBon reportatge d'una interessant exposició. Pel que fa al "bilingüisme" que es fa a València, penós!. Aquí, de moment, les explicacions de qualsevol exposició sempre estan en català i després en castellà i anglès. Que duri!!.
Al dinar posterior a la visita, ja veiem que no va faltar el toc xocolater. Ets incorregible!.
Una abraçada per a l'Oreto i tu.
Amics Vermells: això de trobar-hi un bon preu ha estat qüestió de sort. Jo de vosaltres no m'hi traslladaria. Ací l'ambient democràtic va enrarint-se dia rere dia. De tota manera, si veniu, sereu molt i molt benvinguts. Besades guapos.
ResponEliminaBelén: diuen que no hi ha mal ni bé que dure cent anys. Si fóra per mi, ara mateix voldria un canvi de color polític a la nostra Generalitat. Estan volent acabar amb tot el que ens fa valencians i, realment, a moooolta ràbia. Serà qüestio de seure i anar prenent tisanes tranquil·litzants. Besades.
Josep: açò que passa a València no té nom!! Bé, sí que en té: genocidi lingüístic. Segur que els de "ciutadans" n'estan ben contents. Jo també desitge que dure. Estem tots al mateix vaixell. Pel que fa a la xocolata, què hi farem? No me'n puc estar... sóc un feliç xocolataddicte. Salutacions
Francesc,
ResponEliminaFa uns dies vaig estar a Roma i ara Roma ens la portes tu. Continua fent-me vergonya aquesta desgraciada combinació que us fan de valencià i castellà. La llei no hauria de permetre un poti-poti com aquest. El que es fa aquí, com explica en Josep, és més respectuós per ambdues llengües i es te en compte l'anglesa pels visitants.
Veig que varau menjar d'orgia romana. Jo sóc molt partidària de dinar als restaurants dels museus perquè són arregladets i no gaire cars. El campió dels meus és el Museu Jueu de Berlín-interessantíssim-on fa tres estius- i vaig dinar per 6 euros. No era Haute Cuisine però vaig sobreviure.
Rebeu molts petons Oreto i tu.
Francesc; Rostres de Roma, mossegats de fam d'imperi,i, pentinat amb el pensament dels "status" de cada u. Bons perfums de menjars per recordar-ho. Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaGlòria: el que fan ací és el que algun dia faran a Catalunya si no ens espavilem. Pel que fa a això de dinar a museus, ho tindrem en compte més sovint. Roma sempre paga la pena. Quina envegeta!!! Besades.
ResponEliminaJosepb: gràcies pel teu comentari. Salutacions