Els meus sogres tenen una caseta a Alberic voltada d'una horta. El meu sogre hi cultiva faves, carxofes, fesols, tomaques... i també hi té un galliner amb pollastres i gallines. Mengem uns ous acabats de pondre que no tenen res a veure amb els de compra. Quines truites i quins ous fregits (=ferrats, =caiguts) tan bons que ens mengem!! De tant en tant, també, el meu sogre mata algun pollastre. Això va ser el diumenge passat. Com que era dels criats a casa, era una mica més fibrós, i calia coure'l més estona al forn. Ací en teniu la recepta:
POLLASTRE CASOLÀ AL FORN
INGREDIENTS:1 pollastre casolà.
Cebes
Creïlles (=patates)
2 pomes
1 cabeça d'alls
1 copa de cava
Pebre
Sal
Oli d'oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:Posem el forn a calfar a 180 graus.
Llevem les vísceres al pollastre, el rentem i el reservem.
Pelem set o huit cebes i les tallem a gallons prims. En estar, les posem en una cassola de fang ampla i fonda. Ara pelem les creïlles i les tallem a rodanxes. Les rentem i les col·loquem per damunt de la ceba. Damunt tirem els alls sense pelar, amb un tallet, repartits per tota la cassola. Ara col·loquem el pollastre partit en dues meitats. El salpebrem i aboquem un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama per damunt de tot. Agafem les pomes i els llevem el cor. Deixem la pell de la poma, però li fem un tall tot al llarg del centre de la fruita sense arribar a tallar-la del tot. Aboquem el cava.
Tapem la cassola amb paper d'alumini i la deixem coure durant 1h i 1/2. Passat aquest temps, la destapem i deixem coure una altra hora i mitja. I ja està... per a llepar-se'n els dits!!!
Pot semblar un temps de cuita molt llarg, però és que en ser un pollastre criat a casa, resulta amb una carn més fibrosa i sense greix, semblant a la de l'ànec. El pollastre de compra té una carn més blana i greixosa i un sabor gens paregut.
Llevem les vísceres al pollastre, el rentem i el reservem.
Pelem set o huit cebes i les tallem a gallons prims. En estar, les posem en una cassola de fang ampla i fonda. Ara pelem les creïlles i les tallem a rodanxes. Les rentem i les col·loquem per damunt de la ceba. Damunt tirem els alls sense pelar, amb un tallet, repartits per tota la cassola. Ara col·loquem el pollastre partit en dues meitats. El salpebrem i aboquem un bon raig d'oli d'oliva de Beneixama per damunt de tot. Agafem les pomes i els llevem el cor. Deixem la pell de la poma, però li fem un tall tot al llarg del centre de la fruita sense arribar a tallar-la del tot. Aboquem el cava.
Tapem la cassola amb paper d'alumini i la deixem coure durant 1h i 1/2. Passat aquest temps, la destapem i deixem coure una altra hora i mitja. I ja està... per a llepar-se'n els dits!!!
Pot semblar un temps de cuita molt llarg, però és que en ser un pollastre criat a casa, resulta amb una carn més fibrosa i sense greix, semblant a la de l'ànec. El pollastre de compra té una carn més blana i greixosa i un sabor gens paregut.
Francesc; anva a posar-te un missatge en el llibre que ens recomanes i míra per on, amb trobo amb aquest pollastre casolà fet al forn, de segur d'alló tant i tant bó en fa tot l'efecta... i casolà i amb la poma i... en fi¡ que vaigui de gust Francesc. Josepb-menja de bacallà-
ResponEliminaAh... i l'oli de Beneixama, Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaFrancesc, quina pinta que fa aquest pollastre que de ben segur el gust no té res a veure amb els comprats...i quina enveja que me fas de poder tenir ous frescos!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Francesc,
ResponEliminaA mi m'encanta el pollastre, però sent de casa, tanmateix com les verdures i els ous, penso que ès una veritable sort poder gaudir-ne.
Productes naturals i tradicionals (i amb xup-xup), insuperable!!
Una abraçada
Francesc, que bé poder gaudir d'aquests animalons criats a casa, i els ous i les verdures... A casa, en mengen de casa la meva tia, i quina diferència!! Aquí, encara no he trobat ningú que tingui galliner a casa. ;)
ResponEliminaT'ha quedat un pollastre amb una pinta deliciosa!! Felicitats! :)
Petons!
Quina sort poder gaudir de tots aquests productes frescos cultivats a casa... aquests segur segur que són ecològics :)
ResponEliminaDéu del cel, amb el que m'agrada a mi el pollastre!!! Em guardareu les aletes????
ResponEliminaO sigui que el teu sogre te gallines felices, quina sort!! i una horta, això és el paradís, i amb aquest gendre que cuina tan bé... ens estem plantejant ser els vostres veïns, i venir cap a la vostra terreta!! besades.
ResponEliminaJosepb: era totalment casolà, fet a poc a poc, com cal fer les coses. I l'oli, per suposat, de Beneixama. ;D
ResponEliminaEva: és tota una sort, certament. Amb el tema dels ous (ehem...), boníssims!!! Amb un rovell vermellós que fa un goig!!!
Josep: m'hi haguera menjat una barca de pa sucant el brouet tan bo que s'hi va fer. Això de fer xup-xup a poc a poc fa que tot siga més bo.
Mercè: és una sortassa. El sabor encara era més bo que la pinta. ;D
Gemma: són mig ecològics. No t'imagines la quantitat de matèria orgànica que consumeixen (pa sec arremullat, peles de fruita, arròs cuinat sobrat...). S'ho mengen tot.
Sara Maria: a mi també m'agrada molt. De fet, és la carn que més m'agrada. Ja et pot imaginar com vaig gaudir del pollastre. Malauradament no en van quedar ni les engrunes.
Amics Vermells: ens faria molta il·lusió que fóreu veïns nostres. Si veniu per ací, seríeu molt ben rebuts. Hi tenim lloc. Besades.
Et felicito pel bloc. Aquest pollastre... quina pinta! I sembla ben fàcil. No s'ha de girar perquè quedi ros de sota?
ResponEliminaConcepció
Concepció: ara que ho dius, doncs, tens raó. Se m'havia escapat de dir-ho a la recepta. Ho vaig fer a la meitat del segon temps de cuita, és a dir, quan ja coïa destapat. Gràcies pel teu comentari. ;D
ResponEliminat'imagines que xulo ser veïns, fariem los cafès juntets tots els dies!!!!! i ens posariem grassos de tan compartir pastissos, i menges bones... ja salivo, ja m'hi trobo!!
ResponEliminaAmics Vermells: això seria massa per a la carabassa!!!! Besades
ResponEliminaun pollastre criat a casa és una de les millors menges que hi ha, sens dubte, llàstima que és a l'abast de molt pocs. sort que teniu de tenir-ne i de saber-lo preparar amb aquesta recepta deliciosa, m'apunto el detall de la poma.
ResponEliminaManel: la poma hi afegeix un toc dolcenc molt abellidor. Si més no, a mi m'agrada. Salutacions
ResponEliminaHola,som la Carme Julià,amiga de na Lena Serra.Quan venguis a la Colònia de San Jordi,et pos la meva cuina ala teva disposició.M'encanta el teu bloc.El vaig descobrir,juntament amb d'altres,durant un grip.Navega que te navega,vig arribar al teu i en veure el nom Oreto vaig lligar caps.
ResponEliminaHola,som la Carme Julià,amiga de na Lena Serra.M'encanta el teu bloc.Si veniu per la Colònia et pos la meva cuina a la teva disposició.Continuaré visitant-te virtualment.
ResponEliminaCarme: Hola!!! Els amics de Lena són amics meus. Per tant, tu també ho ets. Estic molt content que t'agrade el bloc. El faig amb molta d'il·lusió. M'agrada molt cuinar, el que passa és que no ho faig tan seguit com voldria. Accepte de bon grat el teu oferiment "cuineril" i m'oferesc a preparar-t'hi qualque cosa que t'agrade. D'acord?
ResponElimina