CASCA VALENCIANA

Portava setmanes volent fer una casca. Una casca? I què és això? Doncs és un dolç típic valencià de Nadal que a poc a poc ha anat sent arraconat pel foraster "tortell de reis". Fa un munt d'anys que no n'havia menjat i enguany tenia clar que l'havia de fer. El recordava de ben menut a Tavernes i tenia ganes de reviure algun d'eixos moments. Ja se sap, el Nadal té eixes coses.

Bé, de casques n'hi ha de més o menys elaborades, des de les que tenen només cobertura de merengue a les que incorporen fruita confitada dins o fora, farcides de dolç de rovell d'ou o de confitura de moniato, en forma de serp... En fi, que jo en vaig fer una que no era ni de les més senzilles ni de les més difícils (ja veurem a l'any que ve). És boníssima, però una bomba de calories!!!

CASCA VALENCIANA

INGREDIENTS:

1/2 kg d'ametlla mòlta (ametló)

1/2 kg de moniato confitat (de pot)

1/2 kg de sucre

1/2 got d'aigua mineral o filtrada

1 pela de llimó

1 ratlladura de llimó

1 culleradeta de canella mòlta (de Ca Manolo)

1 clara d'ou

Carabassat (carabassa, taronja, cireres, meló, pera...)

1 puntadeta de sal

100g de sucre glacé

2 cullerades soperes de melmelada de taronja

1/2 gotet d'aigua mineral

PREPARACIÓ: 

Primer de res, posem a escalfar-se el forn a 180 graus a dalt, a sota i amb l'aire. 

Calfem mig got d'aigua amb la pela de llimó (l'aromatitzarà) i hi diluïm el sucre a poc a poc, sempre removent fins que es forme un almívar que tindrà un coloret lleugerament groguenc i un deliciós aroma de llimó.  

Mentrestant, haurem posat en un llibrell l'ametlla mòlta, la canella i la ratlladura de llimó i mesclarem tot amb amb un cullerot de fusta fins a obtenir una massa tota igual. Ara li afegirem l'almívar que havíem preparat i el mesclarem novament amb el cullerot fins que la massa siga homogènia. 

Dividirem la massa formant dues boles. L'una la posarem damunt de paper de forn antiadherent i l'aplanarem tot donant-li forma redona i un màxim d'1cm de gruix. Amb un gotet menut o amb una tasseta cal fer un buit enmig de la pasta. Reservem el cercle de pasta que li hem llevat.

Sobre aquesta base posarem el dolç de moniato.  Jo hi he usat una bossa de plàstic amb un foradet i m'ha estat ben fàcil de repatir el dolç de manera uniforme. 

Amb l'altra bola de pasta fem el mateix. L'aplanem sobre un nou full de paper, li traiem el foradet del mig i la col·loquem sobre la part que tenia el dolç de moniato de manera que cobrisca tot el dolç anterior. 

Hem d'unir les dues peces com si es tractara d'un bunyol gegant. La pasta d'ametlla és molt trencadissa, però no passa res. Si se'ns trenca o se'ns clevilla, sempre podem apanyar-la amb els dits mullats en aigua neta o amb l'ajuda d'un ganivet i anar aplanant-ne les imperfeccions. 

Amb el redolí que havíem reservat prepararem la senyera tot tallant cinc llesquetes de carabassat groc i quatre de vermell. Apretem sobre el redolí i s'hi aferraran. Ara el col·loquem sobre la casca. Disposarem, també, altres trossets de carabassats diversos al voltant de la casca. 

Ara posarem el dolç en el forn preescalfat a 170-180 graus durant uns 20 minuts. Hem d'anar alerta que no se'ns creme. En estar, la'n traiem i deixem que es refrede del tot. És molt important això per tal que el merengue que li posarem s'hi aferre millor. 

Jo vaig fer la casca en dos dies. Vaig fer primer la cuita i la vaig deixar tapada (una vegada freda) durant tota una nit.

Ara muntarem la clara d'ou a punt de neu fort amb les barnilles elèctriques. Començarem amb una puntadeta de sal i, quan estiga mig muntada, li anirem a fegint el sucre glacé fins que estiga ben dura.

Preescalfem el forn amb funció grill i aire a 180 graus.

Amb l'ajuda d'una mànega pastissera taparem tots els racons de la casca començant pel forat del mig i continuant cap a les vores.

En estar, la col·loquem en una safata de forn a la meitat de l'altura i la coem durant uns minuts fins que el merengue assolisca un lleuger color daurat. Hem d'estar-ne ben pendents que no se'ns creme. Seria desastrós, després de tota la feina que hem fet.

En estar dauradeta, la'n traiem i deixem que assolisca una temperatura tèbia. 

Preparem ara un almívar suau amb les tres cullerades de melmelada i l'aigua mineral. El passem per la batedora fins que tinga una consistència sense grumolls.

Amb l'ajuda d'un pinzell, pintem la fruita confitada amb l'almívar de melmelada perquè lluïsca ben bonica.

Ara és el moment de col·locar-la en una safata bonica i aprofitar per a servir-la. Se li poden posar llepolies de xocolate per la vora i al mig, o no. Jo vaig optar per no posar-n'hi. 

Aquesta alternativa valenciana al foraster "tortell de reis" pense que fóra bo que la reincorporàrem al nostre patrimoni culinari i reboster tradicional.