L'altre dia havia de vindre a casa a prendre cafè la meua cosina Montse. Ens veiem poc, però ens estimem molt, i sempre congeniem. M'abellia fer un dolcet i vaig pensar de fer aquesta trena de pasta fullosa i, de passada, reaprofitar elements congelats susceptibles de ser reutilitzats en forma de dolç.
TRENA DE PASTA FULLOSA AMB COMPOTA DE POMA I
NOUS
INGREDIENTS:
1 placa de pasta fullosa
6 cullerades de compota de poma (1)
3 cullerades de nous picades
1 cullerada sopera de sucre morè
Canella mòlta de Ca Manolo
1 ou batut
PREPARACIÓ:
Encenem el forn a 220º C a dalt, a sota i amb l’aire.
En una plata, li col·loquem damunt un tros de paper de forn.
Deixem que la placa de pasta fullosa es vaja descongelant fins que
estiga manejable. Dividim la placa rectangular en tres parts sense tallar-la del tot. Tallem les parts de les vores
a talls de dit d’ample. En la part central, distribuïm la compota de poma. Per damunt,
l’empolvorem generosament amb la canella mòlta.
En una paella, aboquem les nous picades i les anem torrant durant uns
minuts. Quasi al final, li aboquem la cullerada de sucre morè i continuem
remenant durant un parell de minuts més, de manera que tot es mescle bé.
Col·loquem les nous damunt de la compota. Amb els trossos de pasta de
full dels costats, anem tapant la compota tot fent-ne una trena.
En estar, la pintem amb ou batut. L’enfornem (posant el forn només a
funció aire i a 200ºC) durant aproximadament 15 minuts (o fins que la vejam
daurada). Segons com el nostre forn funcione.
Quan estiga freda o tèbia, ja ens la podem menjar. Queda un dolç poc embafós i amb un saboret de canella i llimó boníssim que combina molt bé amb les nous caramelitzades.
(1) La compota de poma era casolana i és molt fàcil de fer. Només cal pelar tres o quatre pomes, posar-les en un cassó al foc amb mig gotet d'aigua mineral o filtrada, una branqueta de canella, el suc colat d'un llimó mitjanet i la seua pell. Si ens agrada més dolça, li podem posar una mica de sucre. Anem remenant amb un cullerot de fusta fins que la poma es desfaça. En estar, en traiem la canella i la pela de llimó. Posem la compota en un recipient i el triturem amb la batedora. Ens pot aguantar uns dies al frigorífic o, també, la podem congelar i usar-la quan la necessitem. Com ha estat ara el meu cas.
Caram Francesc, quina bona pinta! I el gust ha de ser encara més bo!
ResponEliminaS'assembla una mica al appfelstrudel, pot ser? Boníssima, Francesc!
ResponEliminaNúria: el gust era boníssim!!!
ResponEliminaMarina A.F.: Efectivament. Germà bessó de l'äpfelstrüdel, però amb una pasta una mica més gruixada. La recepta original duu una pasta fullosa molt més fina que no sé com es fa. Ara, estava per a llepar-se'n els dits!!!
Una bona tria per acompanyar el cafè!
ResponEliminaI si la compota és casolana, molt millor ;)
Un pastís molt bo, no sabia que la compota aguantava bé la congelació. Una bona idea per tenir-ne sempre.
ResponEliminaDoncs la provaré! Perquè té molt bona pinta i la pasta m'agrada i la compota de poma també i les nous caramelitzades més encara!!!
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris
ResponElimina