AMANIDA ITALIANA

Ara fa uns dies vam estar a Barcelona i vam poder sopar en un restaurant italià que ens agrada molt, el Tan-taran-tan. Allà, a banda d'unes pizzes boníssimes, fan, també, unes amanides delicioses. En vam demanar una que ens va agradar tant que no m'he pogut estar de copiar-los-la i fer-la a casa. Li he posat aquest nom perquè no sé realment com es deia a la carta.

AMANIDA ITALIANA

INGREDIENTS:

Lletuga batàvia verda

Lletuga batàvia roja

Lletuga lollo rosso

Brots tendres d'espinacs

Créixens

Ruca

1 pera conferència mitjana-gran ben madura

Formatge Parmesà

Nous

2 cullerades soperes d'oli d'oliva de Beneixama

1 cullerada (de les de cafè) de vinagre de Mòdena

Sal

PREPARACIÓ:

Sobre un plat de presentació, posem un cércol d'emplatar. A la primera capa, prement una mica, hi posem les lletugues i els brots tendres d'espinacs (podem trobar-los fàcilment amb l'amanida de brots tendres "Verdifresh" que venen al Mercadona). La segona capa són els créixens i, finalment, la ruca. Hem de prémer un poc a cada vegada per tal que els ingredients s'enganxen entre ells una mica.

Amb molta cura, llevem el cércol d'emplatar tot provant que no se'ns desmunte tot. És fàcil.

Amb l'ajuda d'un pelador, fem unes llesques primes de formatge Parmesà (la quantitat, al gust, i a nosaltres ens agrada molt). En posem per damunt i per la vora.

Pelem la pera conferència i la tallem a llenques. L'anem col·locant una mica per damunt i per les vores, també.

Les nous les posem a trossos grans, partides per la meitat, allà per on voldrem.

Ara preparem la vinagreta. Mesclem en un gotet el vinagre de Mòdena i la sal fins que s'hi haja dissolt bé. Ara li afegim l'oli i batem bé la vinagreta perquè s'emulsione tot.

Amb una cullereta, anem amanint per damunt del que hi hem posat i ja està. 

Fàcil, vistosa, saborosa i, sobretot, molt dietètica. Segur que la repetirem més d'una vegada.

I un comentari més: això del "cércol d'emplatar" és una cosa ben fàcil d'aconseguir. Jo use una llanda d'aquelles amples, oberta per dalt i per baix, d'un antic pot de tonyina de mig quilo. Això sí, sempre s'ha d'escurar abans i després d'usar-lo.