Hi ha dies que
abelleix moltíssim un tros de pastís i, més encara, si és de xocolate. Ahir era
un d’aquells dies i m’hi vaig posar a la feina. No volia calfar-me massa el cap
així que vaig modificar el típic pastís de iogurt i la gosadia va donar bon
resultat.
PASTÍS DE
XOCOLATE FÀCIL
INGREDIENTS:
2 ous
2 rovells d’ou
1 iogurt de
pastís de gerds (marca “Hacendado”) que era el que tenia
2 mesuretes de
sucre normal
1 mesureta de
sucre glacé
2 mesures de
farina
1 mesura de
Maizena
1 mesura de
cacau pur en pols “Nestlé” sense greix
1 sobre de
rent “Royal”
1 got d’oli de
gira-sol
1 pessiguet de
sal
Mantega per a
greixar el motlle
Farina per al
motlle
COBERTURA:
200 g (8
barretes) de xocolate “Nestlé” de cobertura
75 g de
mantega sense sal
Ametlles
filetejades “Hacendado”
PREPARACIÓ:
Posem el forn
a escalfar-se a dalt, a sota i amb aire a 200 graus.
Separem les
clares dels rovells i els reservem. Posem les clares amb un pessiguet de sal en
un bol i alcem amb la batedora fins que estiguen al punt de neu fort. En eixe
moment, li afegim les dues mesures de sucre normal i tornem a batre fins que
quede tan dur que en voltejar el bol, el merengue es quede adherit al fons i no
caiga (alerta amb els malabarismes!!!). Ara trenquem els rovells amb una
forqueta i els afegim als merengues sense deixar de batre, perquè no baixen.
En el
cernedor, posem les dues mesures de farina, la mesura de Maizena, la de sucre
glacé, el rent i la mesura de cacau pur en pols. Ho cernem tot sobre la mescla
anterior mentre ho anem barrejant tot molt bé amb l’ajuda d’un batedor manual.
Quan tot estiga ben barrejat, hi afegim l’oli i el iogurt i ho tornem a
homogeneïtzar tot.
Agafem un
motlle redó i el greixem amb la mantega. En estar ben greixat, li afegim farina
per totes bandes. En estar, li peguem uns colpets suaus al motlle capgirat
perquè en caiga l’excés.
Distribuïm la
barreja del pastís de manera uniforme i el fiquem al forn.
Quan hagen
passat 15 minuts, el pastís ja haurà pujat bastant. Ara és el moment d’abaixar
el forn a 150 graus i continuem coent el pastís durant vint minuts més. En
total ha estat coent-se durant 35 minuts.
En estar cuit,
el traiem del forn i el deixem tres minuts damunt del banc de la cuina. Passat
aquest temps, el capgirem sobre una reixeta i el desemmotllem perquè perda la
humitat. Deixem que es refrede durant aproximadament una hora.
Ara preparem
la cobertura. Posem en un cassó d’acer inoxidable la mantega a foc suau. En
estar desfeta, li afegim el xocolate de cobertura i anem removent amb un
cullerot de fusta fins que esdevinga una crema ben lluent. Hem d’anar alerta
que no se’ns creme ni se’ns enganxe, per a això convé remoure-la contínuament.
Col·loquem el pastís i la reixeta sobre un plat més gran i li aboquem per damunt la
cobertura fins que el tape per totes bandes. Jo he usat una cullera i m’ha anat
molt bé. Encara amb el xocolate calent, li tirem per damunt les ametlles
filetejades, tantes com voldrem.
Quan la
cobertura s’ha solidificat, amb cura col·loquem el pastís sobre una plata
redona i ja està.
No cal dir que
el xocolate que ha caigut al plat de sota del pastís no es perd. Jo mateix m’he
encarregat de menjar-me’l mesclat amb un pessiguet més d’ametlles filetejades.
Ha eixit
boníssim!! És ben fàcil de fer. La mescla del xocolate amb les ametlles fa un
tast deliciós. Acompanyat d’un cafenet ja és massa per a la carabassa!!! Ideal
per a eixos dies que el cos et demana xocolate. A mi em passa a cada dia,
però...
Jo com tu em menjaria cada dia xocolata...i aquest pastís és una temptació!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Una molt bona manera de modificar el tradicional pastís de iogurt, Francesc. Això del iogurt de gerds hi ha de donar un toc. I la cobertura de xocolata el fa irresistible!! Petons
ResponEliminaQuina bona pinta, deliciós!!!
ResponEliminaPetons.
xiquets, quina temptació més enxocolatada!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Eva: el xocolate és una temptació per a caure-hi ben sovint, no trobes? Salutacions
ResponEliminaMarina: pel que fa al sabor, modificava una mica el tradicional de la xocolata. Un parent meu diu que li recordava el sabor de la piruleta... En fi, que ja veus si dóna de si un pastís.
Red Rose i Dolça: si el prepareu no us en penedireu gens!! És addictiu!! Paraula de xocolater empedreït. ;D
Gràcies per endolcir-nos la vida, Cesc!
ResponEliminaÉS ben necessari que hi hagi gent com vosaltres que ens deixin bon gust de boca. Tal com està la situació a les illes potser la millor solució és tirar-se al dolç.
Besades
X
Doncs molt bona versió del de iogurt, t'ha quedat genial! Ai si en tingués demà per berenar...me'l acabava tot!!
ResponEliminaNo pot ser que òbriga el teu bloc i em trobe amb una temptació tan regran. Quina pinta més abellidora! Potser demà en fem un, que ja em llance fins i tot al xocolate de les galetes... Besets
ResponElimina