La Giovanna Di Rosario és una bona amiga d'Oreto i meua que viu a Barcelona, tot i que ella és italiana, d'Arezzo. És especialista en literatura digital i membre del grup Hermeneia de recerca, que pertany a la Universitat de Barcelona. L'altre dia va preparar una deliciosa recepta dolça, un "ciambellone" i em va faltar temps per a demanar-li'n la recepta. El vaig preparar seguint les seues indicacions i va eixir boníssim!!
CIAMBELLONE DELLA GIOVANNA
INGREDIENTS:
3 ous
150 g de sucre
150 grams de farina
1 cullerada d'oli d'oliva de Beneixama
1 cullerada d'aigua
Llevat
Canella
Mantega per al motlle
Sucre glacé per a decorar
Fruita (la que es vulga, jo faig fer servir plàtans, nabius secs i ametlles (les ametlles són picades a daus)).
PREPARACIÓ:
Separem els rovells de les clares. Batem les clares a punt de neu fort. En estar, hi afegim el sucre. Hi incorporem els rovells i continuem batent la barreja.
Ara hi afegim la farina tamisada. Quan estiga llest, hi afegirem la cullerada d'oli i la d’aigua i, després, mesclem de nou; a continuació, hi afegim el llevat i un polsimet de canella (poca). Al final, hi posem la fruita tallada a trossos petits (quan es posa la fruita cal recórrer a un cullerot de fusta). Jo vaig tallar un plàtan a daus molt petits i també hi vaig afegir dos grapadets d'ametlles tallades a daus i un pessiguet de nabius secs. Ho vaig incorporar a la massa amb cura perquè no s'abaixara.
Untem el motle amb mantega i després s'hi aboca la mescla. Ho posem al forn a 180 graus (però es cobreix amb paper de forn, així queda més suau). S'hi va coure per espai de 25/30 minuts. Hem de tractar de no obrir el forn si podem i veure si està cuit amb un escuradents. Quan ix sec, ja està.
En estar, el vaig traure i el vaig abocar en una plata redona. Quan es va gelar, el vaig cobrir amb sucre glacé.
És molt important seguir l'ordre d'incorporació dels elements perquè el dolç quede com cal: suau, amb una textura entre el flam i el bescuit i amb un saboret per a llepar-se'n els dits!!
Tot, gràcies a la Giovanna. Bacione, cara!!
Carai Francesc! Poder elaborar un pastís així amb la mateixa Giovanna al costat no té preu, per força te devia sortir súper bo! Sembla ideal per sucar-lo amb llet. Petons
ResponEliminaMarina: la veritat és que m'hauria agradat molt que la Giovanna haguera estat al meu costat explicant-me les coses, però no podia ser. El vaig fer seguint fil per randa les seues explicacions ben detallades. I, per sort, la vaig encertar... Sucat amb llet o amb xocolate: pecatòrum total!!! Salutacions
ResponElimina