dissabte, 19 de febrer del 2011

POLLASTRE A L'ESTIL PERSA

Aquesta setmana hem tingut a casa una convidada de luxe: l'escriptora valenciana Carme Miquel. Oreto l'havia convidada a parlar al seu institut sobre el llibre "La mel i la fel". Es tracta d'una novel·la sensacional que recomane vivament. Bé, doncs, el cas és que feia uns dies que anava pensant què li prepararia a una persona que admire tant.
Temps enrere em vaig comprar un llibre molt interessant que es diu "Al gusto persa", de Nazanin Amirian. Tot i que no hi ha una recepta específica com aquesta al llibre, sí que hi trobarem una sèrie d'ingredients que són comuns en aquella cuina. Per això, d'ací i d'allà, tot llegint-hi algunes receptes de plats diversos, em vaig idear aquesta que presente ací. Espere que si alguna persona d'eixe país llig la recepta no s'ho agafe malament. Ho faig com un petit homenatge a una cuina boníssima i que m'agradaria molt poder tastar "in situ".
En vaig fer una de semblant ara fa uns mesos, però, quant al sabor final de la recepta, no té massa a veure amb la d'ara. En ser una mescla d'espècies diferents, aquesta ha resultat tota una altra cosa. Molt bona també, però.

POLLASTRE A L'ESTIL PERSA

INGREDIENTS:
4 besanques de pollastre desossades (= entrecuixes = recuixes = contracuixes)
2 cullerades d'oli d'oliva de Beneixama
2 alls secs
2 cebes dolces grosses
6 figues turques blanques
8 orellanes
2 cullerades de panses de Corint
1 puntada de canella
1 puntada de curri
1 puntada de cúrcuma
1 puntada de gingebre
3 cullerades soperes de pinyons
1 culleradeta de sal
1 dit de mistela de la Marina Alta
1 got d'aigua mineral (menys un dit)

PREPARACIÓ:
Començarem per les besanques. Si no ho hem fet abans, les desossarem i les llevarem el greix i la peix que puguen tindre.
En una paella, posarem les dues cullerades d'oli d'oliva de Beneixama. Quan estiga ben calent, punxarem els dos alls en un furgadents i els anirem enrossint sense que es cremen. Només per a aromatitzar l'oli. En estar, llevarem els alls i abocarem les besanques i les anirem fregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se. Per a això, haurem de vigilar d'anar remenant amb un cullerot de fusta la carn perquè s'hi vaja fent.

Mentrestant, tallarem les figues i les orellanes a trossos de mig dit d'ample i les posarem en un llibrellet junt amb les panses de Corint. Ara agafem un got d'aigua i hi aboquem un dit de mistela de la Marina Alta i l'acabem d'omplir d'aigua mineral. Amb això, posarem en remull les figues i les orellanes tallades i les panses.
Ara tallem les cebes a rodanxes primes i les reservem.
Quan el pollastre estiga ben daurat, el traiem de la paella i el reservem. En aquesta mateixa paella, aboquem la ceba que havíem tallat a rodanxes primes i la culleradeta de sal. L'anem enrossint sense que se'ns creme!!!
En estar la ceba quasi feta, agafem les fruites que havíem deixat en remull i les colem (aneu alerta de reservar-ne el líquid de remullar-les!!). Les afegim (amb els pinyons) a la paella de la ceba i les continuem fregint durant uns minuts.
Quan està tot, agafem una cassola de fons gruixat i hi aboquem la ceba, les orellanes, les figues i les panses. Ara és el moment de posar les espècies: la canella, la cúrcuma, el curri i el gingebre.
Seguidament, hi afegirem el líquid mescla de mistela i aigua que havíem reservat. També els dos alls que havíem usat per a aromatitzar l'oli i la carn. Quan bull, s'abaixa el foc i es deixa coure durant mitja hora, tot vigilant que no es quede sense brou. I ja està.

A l'hora de servir el plat, traiem els alls i posem a cada plat una besanca i unes cullerades de la salsa.
És molt bona i convida a sucar-hi pa. El nostre era del forn de Cal Moliner, del costat de casa.
A la Carme Miquel li ha agradat el dinar i jo m'he sentit molt i molt pagat.
Per a un altre post, les postres.

8 comentaris:

  1. Cuinar per a una convidada a qui admires tant és una gran responsabilitat, oi?
    Però crec que has superat el repte amb molt bona nota, ja que aquest pollastre amb salseta té una pinta deliciosa. Com tu dius, convida a sucar-hi pa!
    I ja tinc ganes de veure quines postres li vas fer, je je je...

    ResponElimina
  2. Francesc, fantàstic pollastre. Llàstima que a casa meva no els hi agraden les fruites dolces seques. Me'n tindré que fer un dia per mi sol.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  3. Hola Francesc,
    Ens ho passem molt bé quan cuinem per algú apreciat. No és d'estranyar que li agradés, amb aquesta barreja tan bona d'espècies... I a la propera els postres dius? Una abraçada

    ResponElimina
  4. Les espècies donen un sabor únic a cada plat. Aquest pollastre, a més, compta amb les fruites seques (que donen molt de joc en la cuina), la mistela i, n'estic segura, un ingredient bàsic: estima per la feina ben feta i admiració envers la convidada. No sé qui va tenit més privilegi, si ella o vosaltres.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Amb tantes espècies i aquests fruits secs tan rebons, la recepta segur que va quedar de fàbula i la vostra convidada més que satisfeta.
    A mi també m'agrada molt la cuina persa. A Barcelona hi ha un restaurant que es diu Mesopotàmia on s'hi menja d'allò més bé...

    Petons!
    La cuina d'en Bernat

    ResponElimina
  6. Quina responsabilitat cuinar per algú a qui s'admira.
    Aquest pollastre amb les espècies i fruites i el toc de mistela, hummmm! devia estar d'allò més bo. I com ens agraden els plats per sucar-hi pa!

    Molts petons! i esperem amb candeletes els postres ;)

    ResponElimina
  7. No passa sempre tenir una convidada així a casa!. Segur que va ser un àpat rodó, tant per la recepta com per la companyia a taula!

    ResponElimina
  8. Gemma: aquest plat és un pecatòrum. T'hi pots menjar dues barques de pa perfectament. Ai el règim!!!

    Pepin: quina llàstima això de les fruites dolces... i si proves a fer-lo sense? Ara, per a tu sol, potser sí que t'agradaria. ;D

    La cuina de l'Eri: cuinar per a una persona que admires és tot un compromís. Però si t'ho prens amb tot l'afecte que pots, de vegades ix bé.

    QuetiB: el privilegi va ser nostre. No et pots imaginar el luxe que suposa compartir taula amb una persona com la Carme Miquel!!! Encara hi pense i m'emocione.

    Anna: quina sort poder tindre a l'abast llocs tan interessants per fer una excursió gastronòmica. Gràcies

    La Quinta de Lúculus: estic segur que les postres que vaig preparar a la Carme tu les coneixes molt bé. ;D

    Glòria: a la convidada li va agradar molt. Ho vam passar pipa. Salutacions

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!