LA TIETA MAME

LA TIETA MAME. Títol original: Auntie Mame. Patrick Dennis. Traducció: Francesc Parcerisas. Biblioteca Mínima, núm. 183. Ed. Quaderns Crema.

Patrick es queda orfe i, per desig del seu pare, passa a dependre de la seua tieta Mame. A partir d’ací, la seua vida canviarà de manera radical. Es tracta d’un dels llibres més divertits que m’he llegit darrerament. En les quasi quatre-centes pàgines que té, s’hi va desgranant una crítica mordaç, intel·ligent i lúcida de la societat americana des d’abans de la crisi del vint-i-nou fins als anys setantes.
Les situacions més esbojarrades i ridícules serveixen per oferir una imatge descarnada d’alguns mites socials de l’època que han bastit tot un imaginari col·lectiu en eixes dècades. Els diàlegs i les situacions descrites són d’una hilaritat desbordant, tot i que, per sota, traspuen totes les misèries d’unes classes socials que pugen i baixen en l’escalafó social tot dependent dels diners que es tenen (o no) i on la cultura, el saber fer i l’educació poden redimir, o tot el contrari, els seus posseïdors.
Enmig de tot plegat, Patrick i la tieta Mame viuen un munt d’aventures i circumstàncies, de vegades còmiques, de vegades tràgiques, que fan que aquesta novel·la no decaiga en cap moment. El final, com no podia ser d’una altra manera, sorprenent. I és que hi ha vicis i virtuts que no canvien mai. Es transformen i s’adapten a cada circumstància vital.