divendres, 12 de novembre del 2010

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

Ara és època de magranes i aquest plat és una bona excusa per a menjar-ne de manera diferent. Resulta un plat molt bo de fer i poc calòric.

AMANIDA D'ENDÍVIES AMB MAGRANA I ANOUS

INGREDIENTS:
1 safata amb tres o quatre endívies
1 magrana grossa (o dues de petites)
6 anous pelades
2 cullerades soperes d'oli de Beneixama
1 cullerada de vinagre de Mòdena

PREPARACIÓ:
Rentem les endívies. Els tallem una mica els tronxos i les partim per la meitat, fent-ne com barquetes. Les col·loquem en una safata.
Partim la magrana per la meitat i la col·loquem cap per avall sobre un bol. Amb l'ajut del picamà, la colpegem fins que isquen tots els grans de la magrana i els puguem recollir amb comoditat.
Amb l'ajuda d'una cullera, repartim els grans de la magrana per damunt de les endívies.
Ara piquem les anous pelades en un morter, però no massa menudes. Les repartim per damunt de la magrana i les endívies.

En un gotet preparem una vinagreta tot mesclant l'oli i el vinagre. L'aboquem per damunt de l'amanida i ja està.És molt bona si els ingredients estan fresquets.

12 comentaris:

  1. M'agrada molt la teva proposta, és sana, lleugera i molt de temporada. Inspirada en l'amanida d'endívies, nous i poma, però canviant la poma per la magrana... Ha de quedar molt bona, m'encanta la magrana!

    ResponElimina
  2. Francesc,
    contentíssima estic per poder llegir-te de nou i, a més, per la recepta tan rebona que ens ofereixes. Es pot dir que has concentrat la tardor en un plat.
    Magranes i nous m'encisen, i l'amargoreta de l'endívia de segur que aporta un bon contrast.
    Moltes més, amic!
    Un bes

    ResponElimina
  3. Un plat saníssim!! I si les fruites són acabades de collir, millor impossible! I la magrana és una fruita recomanada per combatre el càncer.
    Petons!

    ResponElimina
  4. Hola Francesc,
    Fa no res que tinc un bloc de cuina, però des de feia temps que anava seguint les teves receptes. Tant aquestes com el bloc en general, són interessants i un referent per a mi.
    Aquesta amanida és una proposta ben fresqueta. Ahir una bona amiga em va regalar unes magranes tot just collides de l’hort i amb aquesta recepta ja tinc el sopar d’aquest vespre. Gràcies!

    ResponElimina
  5. Starbase:
    tinc endivies i tinc magranes a la nevera!!
    Festival d'amanida, quin color! Brutal.

    ResponElimina
  6. Francesc,
    Una amanida de tardos molt original i saludable, sí senyor!
    Salut.

    ResponElimina
  7. M'encanta com quda la magrana en els plats! Semblen petites joies!
    Petunts,
    Eva.

    ResponElimina
  8. Ooooh! Si no és aquesta s'assembla molt, però crec que és la primera amanida que vaig cuinar per massitet!!!!

    ResponElimina
  9. Fa goig veure els granets rojos com robins sobre la blancor mantecosa de la picadeta de nous i el verd pàl·lid de les fulles d'endívia; és com donar-li alegria al plat. Aprofitarem les darreres magranes que ens donat l'arbre que tenim a l'hort i tastarem la teua seductora proposta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Gemma: és molt poc calòrica i abellidora.

    Queti: a poc a poc. Si les magranes són bones, l'amanida resulta boníssima.

    Mercè: no sabia això del càncer. Una raó més per a menjar-ne.

    Eri: segur que et devia eixir una amanida boníssima. Encantat de trobar-te per ací.

    Starbase: què bé que t'haja servit!

    Els fogons del pare: gràcies pel teu comentari.

    El cullerot festuc: sí que ho semblen, sí.

    Kissumenja: segur que en devia quedar molt content.

    Francesc J.: ets un sibarita, tu!! Salutacions

    ResponElimina
  11. MariDel: gràcies pel teu comentari. ;D

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!