dimecres, 21 de juliol del 2010

LLAMINERA DE PORC GUISADA

L’altre dia estava d’oferta en un supermercat la llaminera de porc. En vaig comprar unes quantes i em vaig idear una recepta que ha resultat molt gustosa. Com que n’he fet molta quantitat (la feina és quasi la mateixa i sempre es pot congelar el que en sobre), algunes quantitats són merament orientatives.

LLAMINERA DE PORC GUISADA

INGREDIENTS:
1500 g de llaminera de porc en peces
1 kg de xampinyons
300 de pastanagues
2 cebes mitjanes
1 tomata mitjana
1 gotet de vi blanc sec
½ gotet de mistela
Oli d’oliva de Beneixama
1 puntada de ganivet de canella
2 puntades de pebre vermell dolç
Sal

PREPARACIÓ:
Tallem les llamineres a trossos de dos o tres dits de gruix i els reservem. Posem en una paella antiadherent un bon raig d’oli d’oliva de Beneixama. En estar ben calent, hi fregim els trossos de llaminera fins que queden segellats sense que es facen massa. Anem traient-ne la llaminera a mesura que la sofregim i els deixem en una safata. Amollaran un líquid que aprofitarem per a la cuita.
En el mateix oli, fregirem a foc viu els xampinyons nets, tallats a trossos, fins que no quede gens del suc que amollen. Quan estiguen fregits, els en traiem i hi sofregim la pastanaga pelada i tallada a rodanxes molt primes.
Una vegada fregida la pastanaga, l’en traiem i hi sofregim la ceba ratllada (si cal, hi afegim més oli de Beneixama). Quan estiga fent-se daurada, hi abocarem la tomaca ratllada i continuarem fregint fins que estiga ben cuita.

Ara col·loquem les verdures i, damunt, la carn. No ens hem d’oblidar d’abocar-hi, també, el suc que haurà amollat la carn. Hi afegim el pebre vermell dolç, la canella, el gotet de vi blanc, el mig gotet de mistela i la sal. Tapem l’olla i la posem a bullir. En bullir, abaixem el foc i la deixem coent-se durant aproximadament dues hores i mitja.
La carn queda que es desfà i està tot boníssim. Per a sucar-hi un parell de barres de pa!! No apte per a règims, com no siga que et begues el brou a culleradetes.
Hem d’anar amb compte amb la canella, perquè és molt olorosa i, si n’hi poses massa, el seu sabor dominarà sobre tot.
No cal posar-hi més líquids que el vi blanc i la mistela perquè tant la ceba com els xampinyons i la pròpia carn n’amollen.
a

7 comentaris:

  1. starbase21 de juliol del 2010, a les 7:39

    Mmmmm, m'agrada tant aquest guisat que el menjaria tot i que estiguem a mig Juliol i amb la temperatura que tenim!!

    Bonísim!

    ResponElimina
  2. La cuina vermella21 de juliol del 2010, a les 8:18

    Estimat amic, tens la mà trencada pels guisats, tots els que t'he vist fer tenen una pintassa estupenda. Aquest amb llaminera de porc (una de les nostres carns preferides) no té desperdici!! Molts petons bonico!

    ResponElimina
  3. No tot són postres21 de juliol del 2010, a les 14:17

    Quin guisadet més bó, malgrat la caloreta en ve de gust un plat!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  4. Fem un mos21 de juliol del 2010, a les 19:55

    Una llaminera per llepar-se els dits
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Francesc22 de juliol del 2010, a les 8:07

    Starbase: la temperatura frena una mica, però no cal menjar-se'l bullint!!! ;D

    Amics Vermells: m'agraden molt els guisats i amb aquestes llamineres tan tendres l'èxit era fàcil

    Dolça: va beníssim quan estàs fresquet i te'l menges tebi

    Fem un mos: era molt i molt bona. Besades

    ResponElimina
  6. Gemma22 de juliol del 2010, a les 11:38

    Molt bona idea aprofitar el bon preu i la feinada que porta, així en fas quantitat, la congeles i sempre tens a punt un dinaràs espectacular! ;)

    ResponElimina
  7. Francesc23 de juliol del 2010, a les 15:21

    Gemma: això mateix. Gràcies!!

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!