CLAFOTÍS DE CIRERES

Feia temps que tenia ganes de preparar aquest dolç, però hi havia un problema: no tenia un lleva-pinyols de cirera. Gràcies a la bona amiga Queti, del “Blog al forn”, em vaig assabentar que hi havia a València una botiga d’estris de cuina que es deia Montesa i què allà hi havia de tot. Es va quedar curta: hi ha de tot... i més. Allà vaig poder trobar l’estri que em calia i la resta ja va ser més fàcil.

Ara calia trobar una recepta de “Clafotís” (bé, val a dir que no hi ha, encara, una adaptació al català reconeguda de la denominació d'aquest dolç tan bo. Per això vaig agafar la de la "Viquipèdia" que l'adapta directament de l'original occità i en vaig mantindre el nom) i tot cercant-ne a la xarxa, n’hi vaig trobar unes quantes. Llegint llegint, vaig agafar d’ací i d’allà idees i n’he fet la meua.

CLAFOTÍS DE CIRERES

INGREDIENTS:
850 g de cireres
125 g de sucre
50 g de sucre vainillat
50 g de mantega
Més mantega (per a untar)
4 ous petits o 3 de grans
2 iogurts naturals
100 g de farina
Sucre fi (per a damunt)


PREPARACIÓ:

Posem el forn a calfar-se a dalt i a sota a 200 graus amb l’aire posat. Mentrestant, anirem llevant-li el pinyol a les cireres. En estar, untem el motle amb mantega. Tallem un tros de paper de forn de la mida del cul del motle i el col·loquem a dins. Tornem a untar aquest paper per damunt amb més mantega.

Disposem les cireres sense pinyol dins del motlle.

En un bol, aboquem els ous i els sucres. Batem amb l’ajuda del batedor de varetes (hi he usat un d’elèctric). Ara afegim els dos iogurts naturals i tornem a batre. Fonem la mantega al microones i l’afegim a la barreja anterior tornant a batre bé. Ara cernem la farina i batem tot el conjunt.

Aquesta mescla resultant, l’aboquem sobre les cireres, de manera que es repartesca be. Si cal, podem pegar uns colpets suaus al motle perquè s’hi escampe bé.

Enfornem el motle i abaixem el forn a 150 graus i l’hi deixem coure durant 40 minuts. Passat aquest temps, l’apaguem però en deixem l’aire en marxa. Passats 10 minuts més, l’en traiem i ja està fet.

Quan el pastís és fred, l’empolvorem amb sucre fi i ja ens el podem menjar.

Malgrat que tenia els meus dubtes pel que fa a les cireres, ha resultat un dolç molt bo. Em pensava que les cireres li donarien un sabor molt àcid, però no. Ha agradat a tothom.