Fa uns dies, rebostejant per la xarxa em vaig trobar una recepta de "focaccia" al bloc de Roger Compte que es diu "Cuina amb compte". Em va agradar i entre ahir i hui l'he preparada. És molt facil i l'he copiada, si fa no fa, del que hi diu el mateix autor.
Comentari addicional: tot consultant el Termcat, m'oferia dues possibiliatats d'adaptació de la focaccia al valencià: coca i pa de coca. A mi, però, em recordava el valencianíssim mot "fogassa" (tot i que les que jo conec són dolces) i quasi li pose "fogassa italiana". Finalment, m'he decidit per mantindre-li el nom a la italiana.
FOCACCIA
INGREDIENTS:
350 g de farina
310 g d’aigua tèbia
1 pessiguet de sucre
25 grams de rent fresc
1 cullerada rasa de sal
Romaní
Oli d’oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:
Entebiem l'aigua. Dissolem el pessiguet de sucre i el rent dins l’aigua tèbia. L’afegim a un bol gran (cal que hi sobre un bon espai, ja que la massa creixerà bastant després), amb la meitat de la farina i ho remenem una miqueta (no massa) amb una espàtula. Ho deixem reposar un parell de minuts. Hi afegim la sal i la resta de farina i ho mesclem bé amb l’espàtula. Ja tenim la barreja preparada i queda més bé aigualós.
Tapem el bol amb un plàstic i el deixem unes 12 hores a la nevera (jo l'hi he tingut 22). Dues hores abans que vaja al forn la deixem a temperatura ambient. Creix i s’ompli tot de bambolletes, senyal que el rent ha fet bé la seua feina.
Fet aquest creixement de la massa, posem a preescalfar el forn a 230 graus, dalt i baix, una mitja horeta. Mentrestant, traiem una safata de forn i la untem amb oli. Posem un full de paper de forn i l'untem a la vegada amb oli (però no massa). Posem un raget d'oli en un platet (ens servirà per a les mans). Després, aboquem la mescla a la safata i amb les mans (untades d’oli) l’acabem de distribuir una mica més uniformement, però provant que mantinga la forma rectangular. I punxant amb els dits, hi farem uns clotets per tota la massa. Per damunt li tirarem un raig d’oli de Beneixama (jo n'hi he posat tres cullerades soperes) i fulles de romaní (acabat de collir i amb una oloreta!!), que li donaran molt bon gust.
Ho posem al forn cap a la meitat de l'altura i l'hi deixem entre 20 i 25 minuts.
Passat aquest temps ha pujat una mica. Feia un gruix que no arribava als dos centímetres. Ha quedat torradeta per dalt i molt i molt bona.
Després del mos inicial (per tastar-la), l'he oberta per la meitat i l'he farcida amb formatge light (no faig broma) i cuixot desgreixat. Val a dir que la focaccia ens l'hem menjada entre quatre i precedida d'una bona amanida verda. Ai, la mala consciència, el que fa!!!
Tapem el bol amb un plàstic i el deixem unes 12 hores a la nevera (jo l'hi he tingut 22). Dues hores abans que vaja al forn la deixem a temperatura ambient. Creix i s’ompli tot de bambolletes, senyal que el rent ha fet bé la seua feina.
Fet aquest creixement de la massa, posem a preescalfar el forn a 230 graus, dalt i baix, una mitja horeta. Mentrestant, traiem una safata de forn i la untem amb oli. Posem un full de paper de forn i l'untem a la vegada amb oli (però no massa). Posem un raget d'oli en un platet (ens servirà per a les mans). Després, aboquem la mescla a la safata i amb les mans (untades d’oli) l’acabem de distribuir una mica més uniformement, però provant que mantinga la forma rectangular. I punxant amb els dits, hi farem uns clotets per tota la massa. Per damunt li tirarem un raig d’oli de Beneixama (jo n'hi he posat tres cullerades soperes) i fulles de romaní (acabat de collir i amb una oloreta!!), que li donaran molt bon gust.Ho posem al forn cap a la meitat de l'altura i l'hi deixem entre 20 i 25 minuts.
Passat aquest temps ha pujat una mica. Feia un gruix que no arribava als dos centímetres. Ha quedat torradeta per dalt i molt i molt bona.
Després del mos inicial (per tastar-la), l'he oberta per la meitat i l'he farcida amb formatge light (no faig broma) i cuixot desgreixat. Val a dir que la focaccia ens l'hem menjada entre quatre i precedida d'una bona amanida verda. Ai, la mala consciència, el que fa!!!
jejeje, res de mala conciència! Que de tant en tant també s'ha de gaudir i sortir dels límits. ;) T'ha quedat una focaccia fantàstica!! I no en tinc cap dubte que era molt i molt bona! ;)
ResponEliminaPetons!
Quina pinta, la teua "fogassa" ( a mi també m'agrada molt aquest mot)!
ResponEliminaI, com bé dius, es pot farcir amb tot tipus de delicadeses (paté, carn picadeta amb tomata...). M'alegre molt que recuperes el ritme de publicació, Francesc, que et trobava a faltar!
Besets sense sagí
M'encanten les focaccias, les vaig descobrir mentre era a les Dolomites italianes i des de llavors m'agraden més que les pizzes. Aquesta teva, entre el romaní i l'oli tan bo de Beneixama ha de ser boníssima!
ResponEliminaD'ací poc tindreu una figura llebrenca...
ResponEliminaQue bona que és la focaccia! L avig descobrir en un curs a la boqueria amb els blocaires i l'Iker Erauzkin...un èxit!!!
ResponEliminaRes de mala consciència...a vegades s'ha de pecar! :)
Petunets,
Eva.
Ets un artista!. Ara mateix me'n menjaria un tall, però em conformaré amb una crema de verdures.
ResponEliminaDéu meu senyor, quina mengera més bona que fa la vostra creació. Francesc, nosaltres quan transgredim amb el menjar no tenim mala consciència durant la ingesta. La mala consciència ens ve desprès, un cop hem pecat. Jo amb aquesta focaccia pecaria cada dia. Besadetes fortes.
ResponEliminaAcostumo a fer focaccia quan juga el Barça i venen els amics a casa... jo les faig individuals i volen!
ResponEliminaUna pinta estupenda!
Amic Francesc,
ResponEliminacom saps tu ets el meu mestre "sensei" blocaire!!
A mi sempre m'agrada llegir les receptes que tu hi poses al teu bloc i la meva al·lota sempre me fa fotografies dels plats que cuinam a casa i d'aquí me va sorgir la inspiració,jejejeje.
Una abraçada!!
I bona cuina.
Aquesta 'focaccia' té molt bona pinta...
ResponEliminaJo les fogasses valencianes que coneixia eren pans redons o allargassats... No sabia que també n'hi havia, de dolces!
Mercè: no és massa de règim, però la carn és dèbil...
ResponEliminaQueti: la focaccia és un pecatòrum!! No sé com podré seguir el ritme. L'institut em fa anar de bòlit (2n de batx, s'entén)
Gemma: si haguera pogut, me l'hauria menjat tot solet.
Dos poals: no es tracta de "figura", sinó de salut. Malauradament. Però bé, això del "tipasso" és un efecte col·lateral.
Eva: hi tens tota la raó.
Glòria: m'apunte a la crema de verdures (quin remei!)
Amics Vermells: en qüestions de "pecar" o es peca amb ganes o no val la pena.
Marta: em sembla una molt bona idea.
Enric: l'amor és una bona "font d'inspiració", a que sí?
Xavier: hi tens raó, però també n'hi ha de dolces.
hola me agraden molt las focaccias desde que las faig cada cop son més facils en eng varias y segueixo innovan en més productes
ResponEliminaacabo de veura el blog al hemec y et segueixo
salut desde las illas balears
MEEG: hola! Estic content que t'haja agradat el meu blog. Això de les focàccies deu ser tot un món. Aquesta és la primera que faig i segur que és millorable. Salutacions
ResponElimina