dissabte, 3 d’abril del 2010

BARCELONA-BENEIXAMA (i 2)

Hem fet tanta colla d'amics de blog a Barcelona que no era fàcil poder-los veure a tots alhora (feina, compromisos, ocupacions...). Per això, la Glòria i el Josep van muntar un dinar de comiat per a alguns altres amics que no havíem pogut veure el divendres. Van buscar un restaurant molt a prop de l'estació de Sants per tal que fóra fàcil desplaçar-nos-hi a temps per agafar el tren de tornada a Beneixama. A dos quarts de dues ens vam anar trobant a la porta del restaurant "Nou Martí". Novament, un encert de la Glòria i el Josep, perquè el dinar hi va ser magnífic. A poc a poc hi vam anar arribant, Nosaltres, la Glòria i el Josep, la Sara Maria, l'Enric Bayé (sense l'Anna Maria. Un beset, guapa!!!), el Kike i la Txell, la Marta i el Manel. De tot d'una que vam anar trobant-nos, l'ambient s'anava fent més i més agradable.

Quan comparteixes l'amistat amb gent excepcional, tot és fantàstic. Per a picar, vam triar una "Amanida de formatge de cabra amb fruits secs i vinagreta de mel i romaní" i "Amanida tèbia d'anous, formatge parmesà i salsa romesco". Cadascú va triar del menú el que li va semblar. Jo em vaig copiar de la Sara Maria i vaig demanar "Cua de brau a la catalana", boníssim!!! Oreto va demanar unes sepietes amb salsa verda. Algú altre, una "Fideuà" una mica "sospitosa" amb trossets de pastanaga... "Costelles de cabrit a la planxa amb pastís de patata, ceba i crema de llet", "Fricandó de vedella", "Magret d'ànec amb salsa de fruits vermells i poma caramel·litzada" i altres plats que no me'n recorde. Ara, l'aspecte i el sabor de tots eren boníssims.

Les postres també van ser d'allò més variades. Jo em vaig demanar un sorbet de mandarina que era saborós de veritat. Oreto "Encenalls de pinya" i d'altres postres amb xocolate, pastís de formatge... Menjàvem, réiem, filosofàvem, parlàvem d'aquest país nostre... i el temps passava inexorablement. Es feia l'hora d'agafar el tren per a tornar a casa. Ens feia peneta haver de deixar uns amics amb qui compartim tantes coses. Aquest dinar (i el sopar del divendres anterior), ja formen part inesborrable d'eixos moments bonics que passes a la vida i que, en recordar-los, revius la bonhomia i les ganes de viure que transmeten algunes persones meravelloses. Ja al tren, parlàvem Oreto i jo de la sort que teníem d'haver conegut, gràcies als nostres blogs, gent tan fantàstica.

Per fer més passador l'enyor que sentíem, ens vam regalar el paladar amb uns "Muffins de cals Vermells" que eren glòria celestial. Es notava que havien estat fets per persones que ens estimen. Beneixama i Barcelona, lluny i a prop alhora. Quina sort d'amics que tenim!! GRÀCIES a tots/es!!!

12 comentaris:

  1. La trobada va ser massa per la carabassa!! Quina pena que fos tan curteta (en el temps), però res, nosaltres estem del tot preparats per baixar cap a Benixama!!!
    Els vermells us estimem moltíssim, i és una veritable alegria compartir amistat i taula.

    ResponElimina
  2. Una abraçada molt forta!!! Bonic això d'agermanar blocs,no?
    Les herbes al tiramisú....sensacional!!!
    I una llesqueta de pà (del meu!) amb un rajolí d'oli....bonissim!!!
    Un petonàs!

    ResponElimina
  3. Al sopar, ja ho sabeu, no hi vaig poder assistir a causa d'un seriós constipat i del dinar ni me'n vaig enterar fins que vaig veure, força sorpresa, que ja s'havia fet i que, evidentment, no tothom hi era convidat.
    Jo us recordo amb l'afecte de sempre, Francesc i Oreto.

    ResponElimina
  4. Van ser dos "entaulaments" molt bons. Compartir amb bona companyia un dinar o un sopar es el millor que hi ha. Nosaltres estem molt satisfets d'haver-ho fet i esperem repetir aviat, al Principat o al País Valencià.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Francesc i Oretto; Doncs... fins la propera.
    Salutacions cap a Beneixama¡¡

    ResponElimina
  6. Va ser una trobada fantàstica, això dels blogs és molt millor del que sembla en un principi... ens ha permès conèixer a gent molt maca i fer trobades per recordar tota la vida.
    Ho repetirem, oi? :)

    ResponElimina
  7. Ah, adorables amics! Quin plaer tan gran compartir taula amb amics com vosaltres i amb la resta que també va assistir a aquest dinar! A l'Anna Maria li va saber molt de greu no haver vingut, però també era allà amb tots.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Amics Vermells: nosaltres també us estimem bona cosa. Se'ns va fer curta la nostra estada a Barcelona, però ho vam passar tant i tant bé!!!

    GLÒRIA: Quina llàstima, Glòria!!! Ens sap molt greu això del teu encostipat. Ens haguera agradat molt que hagueres vingut al sopar. L'Oreto i jo esperem que ja et trobes molt millor. I també ens recordem molt de tu.
    D'altra banda, com bé dius, els amics blocaires gastronòmics ens van acollir molt i molt bé. N'estem molt contents. Besets.

    Josep: moltes gràcies per tot el que vau fer per nosaltres. Esperem veure-vos ben aviat. Salutacions

    JosepB: Això mateix!!! Salutacions, amic!!

    Gemma: ens agradaria repetir-les ben sovint, aquestes trobades!!! Besades.

    Assur: sí que va ser una llàstima que l'Anna Maria no pogués vindre-hi!!! Però ho entenem perfetament. Ho vam passar tan bé amb tu i tota la colla!!! Salutacions, amic!!!

    ResponElimina
  9. encantat de conèixer-vos personalment, ja ho sabeu, i disposat com tots a repetir-ho a beneixama!
    una abraçada.

    ResponElimina
  10. Manel: estaria bé que ens poguéssem veure a Beneixama. Nosaltres també vam quedar encantats amb vosaltres. Salutacions.

    ResponElimina
  11. Francesc, llegint aquesta entrada he vist que vàreu tenir uns sentiments i unes sensacions semblants a les que vaig experimentar jo quan vaig anar a Castellterçol. Primer amb ànsia per posar cara a una pila de gent que et sembla que coneixes, però que en realitat no coneixes de res, i que al final som com una gran colla d'amics de tota la vida. És magnífic això del món virtual culinari, qui ens ho havia de dir, veritat?

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Dolça: això mateix. Això de les amistats internàutiques té aqueixes coses. És fantàstic, sí. Arribes a conèixer-hi gent increïble i (jo, personalment) aprenc molt dels blogs que visite. Salutacions i moltes gràcies pel teu comentari.

    ResponElimina

Digueu-hi la vostra!