Ahir era l'aniversari d'Oreto i em va demanar com a "regal" que li fera un sopar una mica especial (del qual aniré penjant-ne les receptes). Bé, doncs, el primer van ser-ne uns entrants senzillets (perquè les postres serien molt calòriques), però no per això menys gustosos.
ENTRANTS SENZILLETS
INGREDIENTS:
Pa prim del dia
Formatge brie
Cuixot d'ànec
Oli d'oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:
Tallem el pa a rodanxes d'un centímetre de gruix i el reservem en un plat destapat perquè es seque una mica (però no massa). Jo l'he tingut unes tres o quatre hores tallat damunt del banc de la cuina. Supose que si es fa amb el pa acabat de tallar tampoc no deu diferir massa el sabor.
Posem el forn a gratinar i amb l'aire a una temperatura de 180 graus.
Mentrestant, posem una mica d'oli de Beneixama sobre les rosquetes. Les cobrim amb un trosset o dos de formatge brie. Col·loquem les rosquetes en una safata de forn i les enfornem cosa de cinc o huit minuts. Hem de veure que el formatge es fon sense cremar-se.
Pa prim del dia
Formatge brie
Cuixot d'ànec
Oli d'oliva de Beneixama
PREPARACIÓ:
Tallem el pa a rodanxes d'un centímetre de gruix i el reservem en un plat destapat perquè es seque una mica (però no massa). Jo l'he tingut unes tres o quatre hores tallat damunt del banc de la cuina. Supose que si es fa amb el pa acabat de tallar tampoc no deu diferir massa el sabor.
Posem el forn a gratinar i amb l'aire a una temperatura de 180 graus.
Mentrestant, posem una mica d'oli de Beneixama sobre les rosquetes. Les cobrim amb un trosset o dos de formatge brie. Col·loquem les rosquetes en una safata de forn i les enfornem cosa de cinc o huit minuts. Hem de veure que el formatge es fon sense cremar-se.
En estar, apaguem el forn i les en traiem. Posem sobre cada rosqueta dues llesques del cuixot d'ànec. Tornem a enfornar durant dos o tres minuts, el just perquè el greixet de l'ànec es fonga. I el servim immediatament. S'ha de menjar de seguida, calentet i bo.
I tant de pressa ens ho vam menjar que no vaig pensar a fer-ne la foto.
Per molt anys, Oreto!, tant per això de fer-ne un més, com per tenir la parella que tens. De tota manera, si fos al revés, és a dir, que fos en Francesc qui fes anys, també li diria el mateix. ;)
ResponEliminaPer molts anys Oreto, que siguis molt feliç, veiem però que comences amb bon peu, aquests entants que t'ha preparat en Francesc són de CATEGORIA, i amb l'oli de Beneixama, a més són espectaculars. Molts petons i ja tenim ganes de veure les postres.
ResponEliminaMoltes gràcies!!!
ResponEliminaVa ser un sopar digne d'un xef, tot boníssim. Ara, entre els entrants, el plat (únic) i les postres... em quede amb el plat! Que no desvetllaré, però era mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
espectacular!!
Encara que, si em donen a triar, abans que el plat trie EL CUINER!
Besets!
Xiquet, senzills, però ben bons!
ResponEliminaOretto; Per molts anys¡¡
ResponEliminaFrancesc; Per molts anys, puguis fer semblantes obres, i els teus ho puguin menjar. :-D
Feliçitats per l'homanetjada i per el cuiner! Uns entrants senzills però bons, bons...Salutacions
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEnric: gràcies pel teu comentari!!
ResponEliminaAmics Vermells: això de l'oli té el seu què. Afortumadament, a les nostres terres tenim olis de gran qualitat.
Oreto: ;D
Xavier: això mateix.
JosepB: moltes gràcies, bonic!! ;D
Maia: moltes gràcies, guapa!!!