L'editorial "Cossetània Edicions" té, entre d'altres, una bona pila de llibres de cuina en el seu fons de publicacions. A mi, de tant en tant, m'envien propaganda via internet dels seus llibres i he de confessar que els n'he comprats molts, però a la llibreria. En un dels seus enviaments, em van lliurar la propaganda d'un llibre de la famosíssima àvia Remei (Remei Ribas Aguilera), que es diu "Els millors plats de l'àvia Remei. Trucs i recomanacions". Allà tenen un apartat que es diu "Vols tastar-lo" i si cliques damunt, doncs, això, que et fan un "tast" del llibre. D'aquest tast és d'on he tret la recepta que us propose ara.
LLUÇ AMB UN LLIT DE CEBES
DE L'ÀVIA REMEI
INGREDIENTS
lluç a rodanxes (o un peix similar)
cebes
oli
sal
pebre
un raig de vi blanc (opcional)
alls
julivert
PREPARACIÓ:
Amb una espàtula plana, procurem tombar-los de l’altra banda sense que es desfacin i tornem a posar all i julivert sobre el lluç.
Deixem que acabi de coure els quatre minuts i mig i ja ho podem servir.
COMENTARI:
Si entre tall i tall hi volem posar una gambeta, queda molt decoratiu
i molt bo.
cebes
oli
sal
pebre
un raig de vi blanc (opcional)
alls
julivert
PREPARACIÓ:
Per començar, tallem força ceba a la juliana i la fregim a la paella. A mig coure, hi posem les rodanxes de lluç amb sal i pebre al damunt, sense que toquin la base de la paella.
A continuació, tirem all i julivert a sobre de cada tros i deixem que cogui 4 minuts, aproximadament, com a màxim 5 minuts.
Amb una espàtula plana, procurem tombar-los de l’altra banda sense que es desfacin i tornem a posar all i julivert sobre el lluç.COMENTARI:
Si entre tall i tall hi volem posar una gambeta, queda molt decoratiu
i molt bo.
VARIACIONS:
Com que no tenia vi blanc, hi he posat un raget del cava que encara em queda de Nadal. El lluç eren filets congelats sense pell ni espines. Els alls pelats i trossejats no m'havien quedat massa bé, per això els he picats al morter amb el julivert i la sal i ho he repartit per damunt del peix tal i com deia la recepta. Les gambes que hi he utilitzat eren congelades i sense pell ni res, però no hi han quedat gens malament.
Ací a sota teniu la recepta i la foto tal i com apareixen al llibre de Cossetània Edicions. Es nota que l'àvia Remei és una gran cuinera. El seu plat fa infinitament més goig en la presentació que el meu.
Com que no tenia vi blanc, hi he posat un raget del cava que encara em queda de Nadal. El lluç eren filets congelats sense pell ni espines. Els alls pelats i trossejats no m'havien quedat massa bé, per això els he picats al morter amb el julivert i la sal i ho he repartit per damunt del peix tal i com deia la recepta. Les gambes que hi he utilitzat eren congelades i sense pell ni res, però no hi han quedat gens malament.
Ací a sota teniu la recepta i la foto tal i com apareixen al llibre de Cossetània Edicions. Es nota que l'àvia Remei és una gran cuinera. El seu plat fa infinitament més goig en la presentació que el meu.
Ei! No coneixia gens aquest Tast que ens has ensenyat! M'he mirat l'enllaç i veig que hi ha receptes mooolt interessants. Gràcies per descobrir-lo, ara me'l miro millor que ja he vist receptes que vull provar ;)
ResponEliminaAH! I el lluç... deliciós!
Gemma: estic content que t'haja aprofitat "el tast". Gràcies pel teu comentari sobre el lluç. ;D
ResponEliminaaQUEST LLUÇ HA DE SER DELICIOS I A MÉS FÀCIL DE FER. mE L'ANOTO.
ResponEliminaGRACIES FRANCESC.
Jo en sóc un fan, d'aquesta col·lecció de cuina de Cossetània ("El cullerot"), una editorial, per altra banda, que no és, com gairebé totes, de Barcelona, sinó de Valls, i això és senyal de vitalitat pel país, o almenys així m'ho sembla.
ResponEliminaD'aquesta mateixa col·lecció vaig adquirir l'altre dia “La cuina de la poma”, de la cuinera rossellonesa Eliana Thibaut i Comalada, un llibre del que em sembla que en trauré molt de partit, ja que la poma, menys crua, m'agrada de tota manera i dóna moltíssim joc a la cuina.
Pel que fa a aquest plat és, realment, senzillíssim, i em recorda molt les maneres de la cuina basca. L'única cosa que jo no hi posaria seria el pebre, ja que la meva mare deia que “espatlla el peix”, i jo sempre li he fet cas.
GLÒRIA: sí que és fàcil, i molt saborós. Ja em diràs què tal t'ha eixit quan el faces. Besades
ResponEliminaAssur: d'aquesta editorial en tinc alguns títols. I, com tu dius molt bé, és un símbol de la vitalitat del país. La seua col·lecció gastronòmica és molt i molt interessant. Aquest llibre que esmentes de la Comalada el vaig tindre a les mans i no me'l vaig comprar en el seu moment. Aquesta senyora ha fet tant per la nostra cuina a la Catalunya Nord!!! Quant al plat, potser tingues raó amb això que expliques de la cuina basca. El pebre? A Oreto no li agrada gaire.