Aquest Nadal passat, un dels "autoregals" que més em va agradar va ser un llibre que ja feia temps que el tenia ataüllat i golejava de comprar-me'l. Es diu: "eivissa&formentera gastronomia i cuina", d'Anna Torróntegui i editat per Triangle Postals. El llibre té unes fotografies bellíssimes (obra d'Oriol Aleu) que ens mostren paisatges i persones de les dues illes germanes nostres. També té uns textos molt bonics eixits de la mà de Marga Font. El disseny gràfic és de Joseta Torróntegui, que no sé si deu ser parenta pròxima o no res de l'Anna. Bé, tampoc no fa el cas ara d'esbrinar-ho.
El llibre és una veritable joia gastronòmica i etnològica, i un veritable plaer visual i literari. El recomane vivament. A banda de poder gaudir-hi d'unes imatges que transmeten serenor en elles mateixes, també hi pots recrear-te en els textos i les receptes. Tot plegat et condueix per camins que, tot i no ser els mateixos que trepitges tots els dies, els trobes profundament pròxims i propis, malgrat la distància en el temps i en l'espai. Hi ha productes, sabors i olors que són els de casa, i també estan allà. Les Pitiüses són part del nostre país de la mar que són les Illes Balears. Són casa nostra, bressolades per les aigües blaves, de mil tonalitats i pregoneses, de la Mediterrània.
Des que vaig tindre el llibre a les mans em vaig endinsar en la seua lectura. Hi ha tot de receptes bones amb graus de dificultat diversos. Quasi des del principi em va cridar l'atenció la recepta de la "Cassoleta de patates" (pàgines 126 i 127). D'una banda per la senzillesa de la preparació i, de l'altra, perquè els seus ingredients són facilíssims de trobar a qualsevol moment de l'any.
CASSOLETA DE PATATES EIVISSENCA
Per si de cas teniu dificultats per llegir-ne la recepta, ací us la transcric:
Per a 4 persones
800 g de patates, 1 ceba, 3 tomàquets, 3 grans d'all, 2 ous, 4 cullerades d'oli d'oliva, 1 branquilló de julivert, 1 cullerada de pebre vermell, 1 mica de canyella, pebre, sal
1. Pelar les patates i tallar-les en trossos de la mateixa mida. Pelar i trinxar la ceba i els alls. Fer un tall en forma de creu a la base dels tomàquets i escaldar-los durant dos minuts en una cassola amb aigua bullent. Refrescar-los sota el raig d'aigua freda de l'aixeta, treure'ls les llavors, pelar-los i tallar-los en trossos.
2. Ofegar la ceba en una cassola amb 3 cullerades d'oli fins que quedi transparent. Afegir-hi l'all i el tomàquet i coure-ho tot plegat durant 10 minuts més, fins que el sofregit tingui la consistència d'una melmelada.
3. Afegir-hi les patates, assaonar-les amb el pebre vermell i la canyella, i salpebrar. Cobrir-ho tot amb aigua i coure-ho durant 20 minuts. Passada aquesta estona, afegir-hi els ous, batuts amb un pessic de sal, i remenar-ho tot plegat. Coure-ho durant 5 minuts més perquè s'espesseeixi la salsa. Espargir-hi julivert en abundància i servir.
En la cuina eivissenca, les patates combinen gairebé amb qualsevol altre ingredient de temporada. Són populars amb bledes i pastanagues, amanides amb vinagre i all picat. També se solen guisar amb col, coliflor, mongeta tendra, pèsols, carxofes o faves.
Per servir-les com a acompanyament, poden preparar-se en casaca. Les patates es bullen amb pell, després es pelen i es tallen en rodanxes gruixudes. Finalment, s'arrebossen amb farina, ou batut i farina de galeta i es fregeixen en abundant oli calent.
Fins ací el que explicava la recepta original. Ara les petites variacions que hi he fet jo. Com que era per a dues persones, he dividit els ingredients per la meitat. Per estalviar temps, la nit d'abans vaig pelar les creïlles, les vaig fer a trossos més o menys de la mateixa grandària, les vaig rentar i les vaig posar en un llibrell, cobertes d'aigua, tapades amb un plàstic de cuina al frigorífic. També vaig pelar la ceba i la vaig capolar menuda i vaig trinxar l'all. Les dues coses les vaig guardar en un platet, tapades amb plàstic al frigo. Avui no he sofregit la ceba, l'all i la tomata en una cassola. Ho he fet en una paella antiadherent. L'aigua per coure-ho tot ha estat la que havia reservat de mantindre les creïlles a la nevera. He pensat que, potser, els nutrients que hauria amollat la creïlla els aprofitaria millor. El resultat ha estat un plat saborós, contundent i ben sa.Per acabar, un plat musical de luxe: Maria del Mar Bonet.
Francesc,
ResponEliminaQuina bona pinta té aquest plat tan senzill i complert alhora. Segur que el faré.
L'acompanyament amb la música de la Maria del Mar, extraordinàri!
Gràcies.
Francesc, que senzill i que bo aquest plat. Aquest llibre també el tinc vist però encara no m'havia decidit. Amb els teus comentaris, segur que me'l compro.
ResponEliminaSalut,
Pepin
Francesc, un plat senzill i ben deliciós!!
ResponEliminaM'apunto aquest llibre perquè els plats de receptes de la nostra terra m'encanten i si a més a més, ens el recomanes, encara amb més raó! :)
Petons!
A casa som uns enamorats de Menorca, ens encanta tota la Illa!! I la gastronomia també!
ResponEliminaM'apunto la recomanació que fas del libre ;)
Quina casualitat, acabo de posar al blog una recepta que també és típica de les Illes, je je je...
Amb el fred que fa avui, aquesta cassoleta calenta es posarà divinament!
Francesc; -Com ja he dit en alguna que altre ocasió-
ResponEliminaCom deia Beethoven; Una partitura per nés notes que porti, no vol dir que sigui més bonica...
senzill de fer , ingredients fàcils de trobar i de menjar... i amb un "so" deliciós.
Que vaigi de gust Francesc i Oretto¡¡.
Francesc,
ResponEliminaUn plat senzill que és tot un luxe. Com un luxe és, aquesta Maria del Mar tan illenca i tan nostra.
Com eivissenca tinc que agraïr-te les paraules tan maques amb les que has presentat la teva recepta...per cert...que bonaaaaa!!!! :))
ResponEliminaHo veus???... Entro, tan tranquil, al bloc per veure aquesta cassoleta de patates eivissenca, i ja, a la primera línia, em trobo amb el preciós verb “ataüllar” i, tot seguit, amb el verb “golejar”... I aquí ja m'he hagut d'aturar perquè aquest verb sempre l'havia sentit aplicat al futbol,..., però no: consultat a l'Alcover-Moll, resulta que, a partir de “gola”, és un sinònim de “ganejar”... Com vols que no se m'encomane l'accent???
ResponEliminaTindré en compte aquest llibre del que tan bé en parles, i t'agraeixo que m'hagis recordat el preciós poema de l'Estellés cantat per la Maria del Mar, la qual, per cert -i així, entre nosaltres- aquella nit del concert estava radiant. Llàstima que la cançó no hi sigui sencera.
Ma José: venint de tu, que ets eivissenca de soca-rel em sent molt content. Per cert, qui no pot estimar-se Eivissa o Formentera, o qualsevol illa nostra? Sí, era molt bona la cassoleta. Però és que hi ha tantes receptes boníssimes en eixe llibre!! Besades. ;D
ResponEliminaEnric: em fa molt content que sempre trobes paraules nostrades en el meu català. Saps què passa? Que sóc de poble i, malgrat els estudis de filologia, quan em pose a escriure, m'ixen les paraules que he aprés de menut a casa (tant a Tavernes com a Beneixama). La Maria del Mar és una goig!!! Sí, està guapíssima en aquest concert. Quina sort que la hi pugueres veure en viu i en directe!!! Nosaltres, d'ací a poc, la veurem en una actuació a Catarroja. Ja te'n farem cinc cèntims!!!