Feia molt de temps que havíem comprat la famosa panificadora del Lidl i ja era hora d'estrenar-la. Com que a Nadal teníem molt de temps, en vam fer la primera prova. El mateix dia de comprar-la-hi, també hi vaig comprar diversos preparats de farines per a fer pa. Ens vam decidir per un preparat de farina que es diu "Sonnenblumen-Kernbrot", que traduït vindria a dir "Clau del pa de girasol". Més fàcil encara: "Pa de pipes de girasol". Com que mai no havia fet servir la panificadora, vaig estar ben bé vint minuts llegint-ne les instruccions per a descobrir que només havia de prémer el botó per seleccionar el programa d'enfornar i decidir el grau de torrada de la corfa del pa. Vaig fényer la farina (tot afegint-hi un bon pessic més de pipes pelades) amb l'aigua corresponent i, després de pastar-la bé i del temps de repòs, el vaig col·locar a la cubeta de l'aparell... i a esperar.
El resultat va ser un pa tou, saborós, una mica humit i que no es feia dur encara que passaren les hores. Estic segur que seguiré usant aquesta panificadora més vegades.
Molt bona tria per estrenar la panificadora! M'encanten les pipes de girasol ,segur queus va quedar un pa molt gustós.
ResponEliminaBon any nou!
Que be que ho heu pasat. Es molt agradable fer mases a la panificadora eh!!!!! ja hos anireu animant a fer cada vegada mes cosetes. Té una pinta estupenda.
ResponEliminaBon any i feliços reis.
Tere
No saps com t'envejo, Francesc...jo encara no he aconseguit que em quedi un pa mínimament menjable... no sé que li passa, no... ja m'explicaràs!!!
ResponEliminai us heu pogut estar més de tres mesos amb la panificadora nova al costat i sense estrenar-la? jo m'hagués mort, segur que no hauria resistit pas.
ResponEliminaque els reis us portin noves farines i noves idees per gaudir-ne tots.
Francesc,
ResponEliminaHe disfrutat llegint com descrius l'ofici de forner acabat de graduar i, com sempre, he disfrutat també amb el teu vocabulari que és el meu en paraules que li desconeixia, fet que em fa molt feliç.
De totes maneres, Francesc i Oreto, jo estic pendent d'un altra post molt especial o m'equivoco?
Besades.
Hola Francesc, no se si ho he entès be però, em sembla, veient la primera foto, que la massa la pastes a ma a un bol i després la passes a la cubeta de la panificadora. Es així o estic equivocat?
ResponEliminaSi ho has fet així pensa que la panifica també amassa i fa pujar el pa.
Per aquest pa jo et recomano que posis l'aigua i el preparat del LIDL i posis el programa nº8 MASA que dura una hora i mitja. Després el deixes un mínim d'una hora i mitja més amb la màquina desendollada fins que vegis que ha pujat quasi fins tocar el vidre de la tapa. Llavors selecciones el torrat de la crosta i poses el programa nº11 HORNEAR.
Ja em diràs i s'hi m'hi equivocat doncs perdona pel rotllo.
Feliç 2010 i Salut,
Pepin
Molt bona estrena!. Doncs, apa, a experimentar i a explicar-nos-ho!.
ResponEliminaGemma: el preparat de farina ja en duia, de pipes, però n'hi vaig afegir més perquè m'agraden més. I va quedar boníssim!!!
ResponEliminaTere: ho vam passar pipa tot preparant la massa i olorant el que anava coent-se a poc a poc. Segur que en ferem més. ;D
La RaTeta Miquey: vaja, quina sorpresa!!! Gràcies per la teua visita. No sé què dir-te sobre això del pa. Només n'he fet un parellet i tots n'han eixit bons. Ja veurem.
Manel: no la vam usar abans no per falta de ganes, sinó per manca de temps. Això de l'institut ens té una mica abduïts. Però, gràcies pels teus bons desitjos. Ja veurem si es fan realitats. Espere que els reis et porten moltes coses bones.
GLÒRIA: el nostre català té varietats precioses que l'enriqueixen. M'alegre que t'hi trobes a gust. I sí, Glòria, no vans gens desencaminada amb això del post. Un dia d'aquests, val? Besadetes.
Pepín: ho has entés perfectament. Era així que ho vaig preparar. T'agraesc molt els teus consells. Sóc novell en aquestes feines de forner i tots els advertiments per a millorar són ben rebuts. Gràcies.
Glòria: ja us aniré dient com em van els experiments amb la panificadora. De moment encara ens parlem de vosté, ara quan ens tinguem més confiança potser eixiran més coses. Espere no provocar cap catàstrofe!!! Besades
Bon any nou!
ResponEliminaJa veureu quin vici que és això de la pani, hahahahaha
La meva la pobre li dono un tute de por.
Besets!
Jo esperava que els reis em portessin una panificadora (i no ha estat així), caldrà esperar, mentrestant anirem gaudint dels vostres pans. un petó ben dolç!
ResponEliminaHola:jo també la tinc i poc a poc li aniràs treient el suc, pensa que la màquina ho pot fer tot i també la pots preparar perque quan tornis de la feina tinguis el pa fet i calent a punt de menjar.
ResponEliminaTambé la pots fer per amassar i despres coure al forn amb diverses formes.
Espero que la fagis servir tant com jo!!!
La Quinta de Lúculus: a mi m'està entrant el cuquet de fer pans diferents. Ja veurem. ;D
ResponEliminaAmics Vermells: No patiu, els Reis (siga a gener, o en qualsevol mes de l'any) potser us deixaran una panificadora al moment més impensat. ;D
Sílvia A.: encara estic a les beceroles quant a l'ús de la panificadora. He vist que s'hi poden fer moltes coses. Supose que a poc a poc (o molt de pressa, segons com), les aniré descobrint. Salutacions. ;D
Benvinguts!!!! ha costat però a la fi vos hi heu decidit! I recordau que el pa no engreixa, és el que l'acompanya!
ResponEliminaChis: hi tens tota la raó!!! El pa no engreixa... però el companatge!!! Ja veurem quin ús en fem. Tothom em diu que és un gran invent... ;D
ResponEliminaFrancesc, molt bé!! Per fi heu estrenat la panificadora, molt bé...Aquesta barrega surt boníssima!!
ResponEliminaNúria: doncs sí, i a casa va ser tot un espectacle. Tots estàvem espectants a veure què n'eixiria i en va eixir un pa boníssim. ;D
ResponElimina