Qüestionejaven antigament en diverses estudis alcuns notables mestres e estudians qual manera de menjar és pus religiosa e pus honesta e pus portable e menys curiosa en christianisme, pensant comun viure de la gent, e pensada la manera de lurs convits, e pensades despeses comunes ab les extraordinàries que a vegades se esdevenen per ventura [...]
dijous, 23 d’abril del 2009
DIADA DE SANT JORDI: LLIBRES I ROSES
Per a totes i tots els qui creiem que tot està per fer i tot és possible avui!!!!
Francesc, M'encanten las fotos i la música, i subscric tot el que dieu, hem de fer país, i cada dia més, del contrari se'ns menjaran amb patates (creilles). Una abraçada i bona diada.
Bon Sant Jordi a tots dos! Acabo de passar pel blog de l'Enric i ell ens ha regalat amb Amor Particular. Li he dit que era una de les meves preferides, però rectifico: em sembla que abans prefereixo aquesta... moltes gràcies pel regal :)
Estimats i estimades Eva, Rafa, Mercè, Dolça, Oreto (muac!), Josep, JosepB, en dies com aquest, tan especial per molts motius, cal que tinguem ben present la lletra d'una de les cançons tradicionals més boniques que conec: la santa espina. Som i serem gent catalana, valenciana, mallorquina. Som i serem el que som, el que hem estat, el que volem seguir sent, malgrat els qui volen que siguem el que no som, els qui volen que siguem "ells" per a deixar de ser "nosaltres".
Francesc, m'agrada moltíssim la cançó que has penjat. M'he emocionat i tot (tot i que també he de dir-te que hui he estat a punt de plorar de l'emoció de veure que tres alumnes que tenia perduts i més que perduts s'han comprat el llibre de text per a l'última avaluació i s'han posat a fer els exercicis).
A Torrevella ja saps com està la cosa. No obstant aixo, alguna cosa s'ha fet per Sant Jordi (tot i que ha estat tot prou mal organitzat, la veritat). I hi han muntat una paradeta de llibres (hi han vingut d'una llibreria), on hi havia llibres en tots els idiomes llevat del valencià.
Teresa: estic content de saber coses teues. Això que contes dels teus alumnes i que s'hagen comprat el llibre és tot un èxit. L'altre assumpte, el de la llibreria ja em sembla més trist. Ja sabem a Torrevella el pa que s'hi dóna, però això del valencià fa peneta. Potser l'any que ve s'ho plantejaran d'una altra manera. Besadetes "sogra". ;D
Hola Francesc, perdona el retard. El nostre país és molt petit, però alhora valent i tossut com vosaltres. Que l'esperit de Sant Jordi ens ompli de joia i ganes de llibertat tot l'any.
Amb retard, però amb la magnífica experiència d’un (altre!) Sant Jordi entre llibres i roses i, com cada any, amb anècdotes a desdir (“Tenen un llibre que es diu no sé què dels llibres?”, em va preguntar una senyora), enguany fins i tot vaig veure una parella d’aquests que s’anomenen “gòtics”, que van entrar a la llibreria, i ella duia un parell de roses... negres!!!, prova, però, més que evident que Sant Jordi és una festa arreladíssima perquè és una festa que se la fa seva la mateixa gent.
Amics Vermells: visca sant Jordi i el nostre País!!
Enric: això que expliques de les roses negres no m'ho hauria esperat mai. Quines coses que es poden contar al voltant d'aquesta Diada. És cert, se la fa (ens la fem) la gent. Salutacions. ;D
Feliç Diada!!!!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Bona diada de sant jordi. Bones lectures.
ResponEliminaRAFA
Francesc, entre la cançó d'en Lluís Llach i aquestes fotografies, m'has fet emocionar!!
ResponEliminaBona Diada de Sant Jordi!! :)
Petons!
Gràcies Francesc!!!!Cada vegada ens cal més fer país.
ResponEliminaPTNTS
Dolça
I tant!
ResponEliminaFrancesc,
ResponEliminaM'encanten las fotos i la música, i
subscric tot el que dieu, hem de fer país, i cada dia més, del contrari se'ns menjaran amb patates (creilles).
Una abraçada i bona diada.
Bon Sant Jordi a tots dos!
ResponEliminaAcabo de passar pel blog de l'Enric i ell ens ha regalat amb Amor Particular. Li he dit que era una de les meves preferides, però rectifico: em sembla que abans prefereixo aquesta... moltes gràcies pel regal :)
Francesc; -Bona diada i bona música també¡¡. Josepb -menja de bacallà-
ResponEliminaEstimats i estimades Eva, Rafa, Mercè, Dolça, Oreto (muac!), Josep, JosepB, en dies com aquest, tan especial per molts motius, cal que tinguem ben present la lletra d'una de les cançons tradicionals més boniques que conec: la santa espina. Som i serem gent catalana, valenciana, mallorquina. Som i serem el que som, el que hem estat, el que volem seguir sent, malgrat els qui volen que siguem el que no som, els qui volen que siguem "ells" per a deixar de ser "nosaltres".
ResponEliminaM'agrada especialment això de que tot es possible malgrat tot està per fer... Petons!
ResponEliminaSara Maria: això mateix. Besades. ;D
ResponEliminaFrancesc, m'agrada moltíssim la cançó que has penjat. M'he emocionat i tot (tot i que també he de dir-te que hui he estat a punt de plorar de l'emoció de veure que tres alumnes que tenia perduts i més que perduts s'han comprat el llibre de text per a l'última avaluació i s'han posat a fer els exercicis).
ResponEliminaA Torrevella ja saps com està la cosa. No obstant aixo, alguna cosa s'ha fet per Sant Jordi (tot i que ha estat tot prou mal organitzat, la veritat). I hi han muntat una paradeta de llibres (hi han vingut d'una llibreria), on hi havia llibres en tots els idiomes llevat del valencià.
B7s
Teresa: estic content de saber coses teues. Això que contes dels teus alumnes i que s'hagen comprat el llibre és tot un èxit. L'altre assumpte, el de la llibreria ja em sembla més trist. Ja sabem a Torrevella el pa que s'hi dóna, però això del valencià fa peneta. Potser l'any que ve s'ho plantejaran d'una altra manera. Besadetes "sogra". ;D
ResponEliminaUn post molt expressiu per una jornada única.
ResponEliminaBesades amics!
Glòria: gràcies pel teu comentari. Estic content que t'haja agradat. Petonets...
ResponEliminaHola Francesc, perdona el retard. El nostre país és molt petit, però alhora valent i tossut com vosaltres.
ResponEliminaQue l'esperit de Sant Jordi ens ompli de joia i ganes de llibertat tot l'any.
Amb retard, però amb la magnífica experiència d’un (altre!) Sant Jordi entre llibres i roses i, com cada any, amb anècdotes a desdir (“Tenen un llibre que es diu no sé què dels llibres?”, em va preguntar una senyora), enguany fins i tot vaig veure una parella d’aquests que s’anomenen “gòtics”, que van entrar a la llibreria, i ella duia un parell de roses... negres!!!, prova, però, més que evident que Sant Jordi és una festa arreladíssima perquè és una festa que se la fa seva la mateixa gent.
ResponEliminaAmics Vermells: visca sant Jordi i el nostre País!!
ResponEliminaEnric: això que expliques de les roses negres no m'ho hauria esperat mai. Quines coses que es poden contar al voltant d'aquesta Diada. És cert, se la fa (ens la fem) la gent. Salutacions. ;D