DEC SER D'UNA ESPÈCIE RARA... "VALENCIÀNICUS INDIFERENTIS"?
Hui m'he aixecat i em trobava estrany. No sentia res d'especial, no notava el meu ànim anormalment engrescat... i això que ahir va guanyar la selecció del nostre país germà invasor. M'he sentit ben indiferent, malgrat la presència d'alguns jugadors valencians i catalans en eixa selecció. Deu ser perquè no m'agrada el futbol o perquè no m'hi sent representat gens ni mica. Era curiós de veure la munió de gent amb banderes espanyoles cridant ben fort el nom del seu país. Menys mal que no són nacionalistes... En fi, dec estar vacunat contra l'espanyolitat irracional de l'esport. El nacionalisme espanyol no deixa passar-ne una per tal de refermar el seu poder sobre nosaltres i vendre el producte "Espanya". El futbol, l'esport en general, és una manera com una altra de promocionar sentiments primaris de pertinença al grup tribal i de fer palès que s'és d'una manera determinada. Ens haurem d'anar acostumant a aquesta nova enbranzida del nacionalisme espanyol, que en torna amb armes i bagatges a per totes. I el nostre nacionalisme? No sap, no contesta? Comunica?
Hui m'he aixecat i em trobava estrany. No sentia res d'especial, no notava el meu ànim anormalment engrescat... i això que ahir va guanyar la selecció del nostre país germà invasor. M'he sentit ben indiferent, malgrat la presència d'alguns jugadors valencians i catalans en eixa selecció. Deu ser perquè no m'agrada el futbol o perquè no m'hi sent representat gens ni mica. Era curiós de veure la munió de gent amb banderes espanyoles cridant ben fort el nom del seu país. Menys mal que no són nacionalistes... En fi, dec estar vacunat contra l'espanyolitat irracional de l'esport. El nacionalisme espanyol no deixa passar-ne una per tal de refermar el seu poder sobre nosaltres i vendre el producte "Espanya". El futbol, l'esport en general, és una manera com una altra de promocionar sentiments primaris de pertinença al grup tribal i de fer palès que s'és d'una manera determinada. Ens haurem d'anar acostumant a aquesta nova enbranzida del nacionalisme espanyol, que en torna amb armes i bagatges a per totes. I el nostre nacionalisme? No sap, no contesta? Comunica?
Dons jo dec ser una catalanicus indiferentis ;)
ResponEliminaSóc com la Gemma i la meva filla, també.
ResponEliminaPodem apuntar-nos a algun lloc per fer teràpia de grup :D
El que et passa és que aquesta setmana comença el curs d'estiu de la Conselleria i com que no hi has anat, doncs et passa que tens que no saps que tens.
ResponEliminaFrancesc, no t'amoïnis, encara que ho sembli no estem sols al món. També so catalinus indiferentis,com cantava en Raimon: nosaltres no som d'eixe món!
ResponEliminapetons vermells, vermells de la cuina vermella!!
Francesc, no t'amoïnis, encara que ho sembli no estem sols al món. També so catalinus indiferentis,com cantava en Raimon: nosaltres no som d'eixe món!
ResponEliminapetons vermells, vermells de la cuina vermella!!
el nostre nacionalista no sap ni contesta, i no comunica res.
ResponEliminajo també em sento catalnicus indiferentis.
Jo també sóc "indiferentis" i penso que els que criden és que deuen anar sobrats d'energia i mancats d'intelecte.El futbol no m'agrada però el respecto i sóc capaç de valorar una bona jugada que necessita ser aplaudida. Ara bé, no sé si perquè no tinc selecció a causa de que no tinc país o a l'inrevés, la cridòria d'ahir em va semblar pròpia de vàndals.
ResponEliminamesclar política i eurocopa, no és una bona mescla, és com mesclar ous amb caragols. Mai m'ha agradat es futbol, tenc 24 anys i aquesta eurocopa ha estat sa primera vegada que he vist es futbol i he disfrutat. No per ser nacionalista he de pensar que tot lo espanyol es dolent, ni pensar que tot lo mallorquí és bo. Crec que quan te defineixes com a nacionalista, ja dones a entrendre que tens una mentalitat més oberta que la majoria d'espanyolistes, que estimes les teves arrels... Aquesta eurocopa ha estat per demunt de tot, ha estat espectacle, diversió, alegria, nirvis, suor, bots, festa... però si alguna cosa no ha estat és politica.... crec. salutacions d'un afortunat :P
ResponEliminaGemma: benvinguda al club! ;)
ResponEliminaBruguers: Ja en som quatre? ;)
Parella Vermella: Fem la mitja dotzena amb vosaltres? ;)
Manel: Amb tu ja en som set!! ;D
Glòria: I amb tu arribem als nou!! Ja quasi tenim equip de futbol!(He he!) :))
Josep Vicent: Només de pensar a fer una altra vegada els cursets de la conselleria a l'estiu...brrr! Ja veurem si quan acabe tota la feinada que tinc per casa m'ho pense per a l'any que ve. :)
Xisco: Potser tens raó, però si escoltares els comentaris de les teles i les ràdios espanyoles o alguns titulars de diari, veuries que, en part, tinc una mica de raó. Per cert, "home afortunadíssim", com s'han pres al teu poble això que hages guanyat eixe premi? ;D
molt bé, ningú s'ho creia, ni tansols ma mare. li vaig dir que posas es carrusel, i fins que no va sentir com m'entrevistaven no me va creure... amor de mare? bé, tant se val... ahir a l'autoescola marques vials i velocitats minimes i maximes... avui maniobres. salutacios des botiguer.
ResponEliminaXisco: espere que et siga fàcil això de la conducció. Ja veuràs que et dóna molta independència. Ara, la qüestió de la benzina... caríssima!
ResponEliminala robaré als altres cotxes durant les matinades... com que quan jo m'aixec sa gent amb un poc de seny dorm... no tendré problemes!
ResponEliminaXisco: JA ja ja ja!!!
ResponEliminaTot i que no nego –ni tampoc afirmo perquè no sóc seguidor de CAP equip-, que hi hagués espectacle als camps de joc, i tot i que no nego –ni tampoc afirmo perquè MAI m’abelleix mirar un partit de futbol- que hi hagués diversió, alegria, nirvis, suor i bots entre els qui els va venir de gust seguir aquella final, jo sí penso que, tant a les diferents festes de celebració, alguna de les quals no em va tocar cap més remei que suportar fins a les tantes de la matinada, així com l’endemà i posteriorment en la gran majoria dels mitjans de comunicació, hi va haver un marcadíssim i descarat caire político-patriòtic-espanyolista.
ResponEliminaA mi –i perdoneu-me l’expressió- tant se me’n fotia qui guanyés. El que –i torneu a perdonar-me- m’emprenya és la tabarra que he d’aguantar, i més quan aquesta tabarra duu, no ja un tuf, sinó una pudor d’un nacionalisme del que, diuen, en formem part i del que ens exclouen sempre que els interessa.
Enric: jo tampoc no sóc de futbol i també m'emprenya molt l'ús polític que se'n fa. Per cert, t'has adonat que quan un valencià, balear o català té èxit és "espanyol" i quan en fa alguna de dolenta, automàticament, torna a ser valencià, català o balear? "Curiós" a que sí?
ResponElimina