Ahir vam assistir, junt amb molta altra gent, a la primera representació d'una obra de teatre ben especial. Es tractava de representar el naixement del nostre rei en Jaume I. Va ser a la localitat de El Camp de Mirra (l'Alcoià). Amb lletra de David Garrido i Valls, música dels Ministrils d'Ontinyent, tocs de campanes dels Campaners d'Ontinyent i tota la bona voluntat i l'esforç de molta gent del Camp de Mirra. És un poblet de menys de cinc-cents habitants que posa en escena cada vint-i-cinc d'agost el "Tractat d'Almisrà", una altra representació teatral reeixida.
La de dissabte passat va ser bonica, però una mica llarga. Tractava de la vida i els desamors entre Maria de Montpeller i Pere el Catòlic i tot el que va suposar per a nosaltres la pèrdua d'Occitània. Va ser com veure en directe una part de la nostra història a la qual no li'n fem massa cas.
Els actors i les actrius no són professionals, però ho feren de categoria! Era bonic escoltar-los parlar en català, en occità, en llatí i en francès, per tal de donar versemblança a l'obra. El mèrit del text, ja ho he dit, del David Garrido.
A les portes de l'església del poble, a la plaça, la música dels Ministrils d'Ontinyent omplia l'ambient de músiques alt-medievals en occità de trobadors de la Provença i la Gascunya. Els tocs de campanes, en moments determinats, configurava espais màgics. Els tabaleters i dolçainers del grup "El Terròs", de Petrer, van fer cercaviles.
Tot plegat, un gaudi dels sentits del qual, espere, no siga l'última vegada.
Els actors i les actrius no són professionals, però ho feren de categoria! Era bonic escoltar-los parlar en català, en occità, en llatí i en francès, per tal de donar versemblança a l'obra. El mèrit del text, ja ho he dit, del David Garrido.
A les portes de l'església del poble, a la plaça, la música dels Ministrils d'Ontinyent omplia l'ambient de músiques alt-medievals en occità de trobadors de la Provença i la Gascunya. Els tocs de campanes, en moments determinats, configurava espais màgics. Els tabaleters i dolçainers del grup "El Terròs", de Petrer, van fer cercaviles.
Tot plegat, un gaudi dels sentits del qual, espere, no siga l'última vegada.
No podia faltar el meu comentari a una crònica tan inspirada com la que fas.
ResponEliminaIgnoro si a Catalunya es fan representacions d'aquest estil. Em temo que aquí som desmemoriatsi, de vegades ensopits. La nit del dissabte feien ball en un carrer vora de casa. Va durar fins a les dues de la matinada i, en un moment en que vaig treure el cap, la bona i confiada gent ballava "La Raspa"!!!
Sense comentaris, Francesc.
Glòria: si puguéreu veure les representacions del "Tractat d'Almisrà" (cada 25 d'agost) us agradarien molt. És un esclat de valencianitat conscient amb la història. Ja fa més de trenta anys que les fan. Té molt de mèrit. La del naixement de Jaume I és el primer any. M'agradaria que les repetiren cada any. Salutacions.
ResponEliminaM’emocionen molt aquests actes, producte de l’esforç i la il·lusió de tot un poble, uns actes dels quals, -quines coses, oi?- no se’n parla als grans mitjans de comunicació. Com a la Glòria, m’has sabut retransmetre la teva, d’emoció, pel que et dono les gràcies, Francesc.
ResponEliminaEnric: gràcies pel teu comentari. És cert, es tracta d'un gran esforç i de molta il·lusió, però als mèdia, si no és "sang i fetge" o política, no els sol interessar massa.
ResponElimina