Un any més ens arriba la mítica festa de sant Joan. La festa dels Països Catalans, dels pobles que sabem i ens sentim units per una mateixa llengua i una mateixa cultura. Nit de foc, música, dolços i màgia. Sobretot màgia. La màgia de seguir encara en el camí de la nostra terra i en la lluita diària per tal que allò que hem estat, som i volem seguir sent no desaparega. En dies (i nits) com hui podem fer que la nostra veu catalana, amb tots els accents, del nord, del sud, de terra endins i mar enllà, s'unisca per damunt de fronteres artificials i sure per l'ambient. Enguany, un record especial per a la Ma Mercè Marçal:
AVUI LES FADES I LES BRUIXES S'ESTIMEN
Maria Mercè Marçal
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.
El teu escrit transmet la passió pròpia de la teva joventud.
ResponEliminaEm fa molt feliç que en el post d'aquest Sant Joan 2008 hi posis un poema de l'excel·lent Maria-Mercè Marçal.
Mentre t'escric sento els impactes dels petards iel brogit de la gent animada, i si em giro, veig el cel reflectin el roig de les fogueres i la lluna que treu un tros de cap
sobra la mar Mediterrània.
Bona revetlla i bona festa de Sant Joan.
Francesc,
ResponEliminaFelicitats per haver triat aquest magnífic fragment de Maria Mercè Marçal, per celebrar la festa del Paisos Catalans i per recordar una vegada més (mai és suficient) que sóm un sol poble i amb una sola llengua, això sí, amb diferents accents, la qual cosa la fà més diversa i rica.
Una abraçada i feliç Sant Joan.
GLÒRIA: gràcies pel teu comentari. Ja no sóc tan jove. Però vaja. Besets. :)
ResponEliminaJOSEP: de vegades, recordar l'evident, fa feliç i cal dir-ho.:)
Per als dos: la Ma Mercè Marçal és una de les nostres poetesses (o poetes) que més m'agrada. ;D