Qüestionejaven antigament en diverses estudis alcuns notables mestres e estudians qual manera de menjar és pus religiosa e pus honesta e pus portable e menys curiosa en christianisme, pensant comun viure de la gent, e pensada la manera de lurs convits, e pensades despeses comunes ab les extraordinàries que a vegades se esdevenen per ventura [...]
dimecres, 30 d’abril del 2008
CARME MIQUEL, LA NOSTRA TRADICIÓ EN FORMA DE NOVEL·LA
dimarts, 29 d’abril del 2008
NO TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE...
Crec que obriré una ampolla de cava!
dilluns, 28 d’abril del 2008
HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (III)
diumenge, 27 d’abril del 2008
LA TROBADA DE SOLLANA
divendres, 25 d’abril del 2008
UN VINT-I-CINC D'ABRIL MÉS: 300+1
Jaume Vidal Alcover - MANACOR 1923 - 1991
dijous, 24 d’abril del 2008
L'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA... AI QUE PATIREM!
dimecres, 23 d’abril del 2008
SANT JORDI: ROSES, LLIBRES I MÉS COSES...
dilluns, 21 d’abril del 2008
LES TROBADES D'ESCOLES EN VALENCIÀ: UNA ESPERANÇA DE FUTUR
diumenge, 20 d’abril del 2008
DIES DE LITERATURA CATALANA A TEULADA
dimecres, 16 d’abril del 2008
PER A LENA
dimarts, 15 d’abril del 2008
UN NOU TRIOMF DE LA DENOMINACIÓ "LLENGUA CATALANA"
dilluns, 14 d’abril del 2008
MÉS VERSOS DE RAFAEL CARIA
diumenge, 13 d’abril del 2008
AVUI FA VINT ANYS... PERÒ ROMAN A LA MEMÒRIA
dissabte, 12 d’abril del 2008
UN ALTRE DINAR D'AMICS A VALÈNCIA
A ca l'Emili, dinar de convidats. Una passada! Aperitiu: envinagrats, esgarradet amb bacallà, clòtxines al baf i escarola. Dinar: paella valenciana! La veritat, he pogut recordar sabors de feia temps. Paella valenciana "a la valenciana de València capital". Paella capitalina a l'antiga. Amb vaquetes (caragols), conill, pollastre, verdura i el toc "Emili". Postres: fruita i mouse de xocolate casolana.Cafè i licors.
En fi, tot de règim i lleugeret! Boníssim i fet amb la traça i la bonhomia de l'Emili i l'Ana. La companyia tranquil·la i divertida, amanida amb tocs d'Audrey Hepburn i música de Gershwin i Brel. Dia redó.
divendres, 11 d’abril del 2008
QUINZE ANYS SENSE GUILLEM AGULLÓ: NI OBLIT NI PERDÓ
dijous, 10 d’abril del 2008
HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (2)
dimecres, 9 d’abril del 2008
HA MORT RAFAEL CARIA, UNA VEU DE L'ALGUER
Sento la mar
dilluns, 7 d’abril del 2008
MIQUELA LLADÓ
Si em tocàs sa loteria
un saler me compraria
un saler de sol,
quantes coses salaria
amb so meu saler de sol,
un saler de sol.
Dies grisos, hores buides,
gent que no troba consol,
un saler de sol.
I un llibre de finestres
per poder guaitar pel món
i un saler de sol.
I un barral de companyia
i una barra d’alegria
i una capsa de besades
i una bossa d’abraçades
i una peça de dolçor.
Si em tocàs sa loteria
un setrí me compraria
un setrí de mil colors
quantes coses tremparia
amb so setrí de colors
i un saler de sol,
dies grisos, hores buides
gent que no troba consol
un setrí de mil colors
i una casa sense portes
pels amics i pels amors
i un saler de sol.
Quins entrepans d’alegria
amb tassons de companyia
i un remenat d’abraçades
amb unes quantes besades
i una copa de dolçor
i un saleret de sol.
diumenge, 6 d’abril del 2008
ESGLÉSIA I SEXUALITAT: UNA NOVA PASSA ENRERE
dijous, 3 d’abril del 2008
LA MEL I LA FEL
dimecres, 2 d’abril del 2008
HUI ÉS EL MEU SANT: SANT FRANCESC DE PAULA
Es va retirar a la muntanya i va romandre-hi durant cinc anys, resant, meditant i alimentant-se només d’aigua i d’herbes silvestres. Dormia sobre el terra i hi tenia per coixí una pedra. Ben aviat molts hòmens van seguir el seu exemple. Francesc va haver de fundar diverses cases per als seus religiosos i a tots els seus convents hi va posar una consigna o llei que s’havia de complir sempre: “Quaresma perpètua”. Això volia dir que, quant a l’alimentació, s’havien de fer les mortificacions que antigament es feien en Quaresma amb la finalitat d’enfortir la voluntat. Sant Francesc de Paula va posar als hòmens que pertanyien a la seua comunitat el nom de “Germans Mínims”.
Hom diu que Déu li va concedir els dons de fer miracles, curacions i profecia.
El sant va morir el 2 d’abril de 1507 i tot d’una el poble va començar a proclamar-lo com a sant i els miracles s’hi van succeir. Dotze anys després, el 1519, el Summe Pontífex Lleó X el va fer sant amb tots els ets i els uts.