Enguany en fara trenta de l'assassinat de Miquel Grau a Alacant. He llegit aquests dies un article a la revista "El Temps" que parla de tot l'afer i encara fa mal recordar-ho tot plegat. Les forces fosques dels qui volen que els valencians deixem de ser el que som per esdevenir un apèndix rebordonit d'un estat fagocitador són més vives que mai. Tanmateix, l'exemple de persones com Miquel Grau o Guillem Agulló ens ha de fer present que la lluita diària, pacífica i constant per la nostra llengua, història i cultura són necessàries i no hi hem de defallir.Qüestionejaven antigament en diverses estudis alcuns notables mestres e estudians qual manera de menjar és pus religiosa e pus honesta e pus portable e menys curiosa en christianisme, pensant comun viure de la gent, e pensada la manera de lurs convits, e pensades despeses comunes ab les extraordinàries que a vegades se esdevenen per ventura [...]
dissabte, 5 de gener del 2008
30 ANYS DE L'ASSASSINAT DE MIQUEL GRAU
Enguany en fara trenta de l'assassinat de Miquel Grau a Alacant. He llegit aquests dies un article a la revista "El Temps" que parla de tot l'afer i encara fa mal recordar-ho tot plegat. Les forces fosques dels qui volen que els valencians deixem de ser el que som per esdevenir un apèndix rebordonit d'un estat fagocitador són més vives que mai. Tanmateix, l'exemple de persones com Miquel Grau o Guillem Agulló ens ha de fer present que la lluita diària, pacífica i constant per la nostra llengua, història i cultura són necessàries i no hi hem de defallir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digueu-hi la vostra!