A mi el torró de Xixona m'agrada moltíssim, més que el d'Alacant, que també m'agrada. Sempre procure comprar-ne una mica més del primer per tal que "en sobre", i de vegades en sobra i tot!! Feia dies que tenia ganes de preparar aquesta recepta de la Mireia Carbó que va fer la Gemma Clofent al seu blog fa un munt de temps. I no va ser una recepta per reaprofitar el torró sobrant. Com sempre, l'he modificada una mica, més que res, per poder afegir-hi xocolate!! Va ser una de les postres estrella d'aquestes festes passades.
TIRAMISÚ DE TORRÓ
INGREDIENTS:
150g de torró de Xixona
500g de formatge Mascarpone
3 cullerades soperes de sucre
2 ous
3 clares pasteuritzades
350g de llengües de gat
5 cullerades de cacau en pols 0% greix "Valor"
1 got d'aigua mineral o filtrada
1/2 gotet de mistela
PREPARACIÓ:
En un cassó, posem el got d'aigua, 1 cullerada de sucre i el mig gotet de mistela i el posem a bullir fins que esdevinga un almívar suau. El reservem.
Separem els ous dels rovells en dos llibrells distints.
Batem els rovells dels ous amb 2 cullerades de sucre fins que blanquegen i doblen el volum. Ratllem el torró amb un rall i l'anem mesclant amb el d'abans fins que tot estiga ben integrat. Ara li afegim el mascarpone a poc a poc. No n'hi posarem més fins que estiga ben mesclat.
En un llibrell gran, batem les clares a punt de neu fort amb una puntadeta de sal. Sabrem que estan al punt quan, en posar el recipient boca per avall, les clares s'aguanten i no caiguen.
Amb cura, afegim les clares a poc a poc a la mescla de rovells i torró. La idea és que ens quede una massa esponjosa, per la qual cosa haurem d'evitar que se'ns abaixen les clares. Ha de quedar un conjunt homogeni.
En un recipient redó de vores altes, posem un a primera capa de llengües de gat. Les banyem amb l'almívar reservat, però sense passar-nos-en.
Sobre les llengües de gat, aboquem una primera capa de la mescla de formatge i torró. Al damunt, l'empolsimarem amb cacau en pols "Valor".
Novament hi posem més llengües de gat i tornem a fer com abans. Farem tres capes de cada element, assegurant-nos que la darrera de les capes és de la mescla d'ous, torró i sucre.
El posem al frigorífic durant unes tres o quatre hores com a mínim per tal que s'assente el tiramisú.
Passat el temps, traiem el dolç i l'empolsinem amb més cacau en pols i ja el podem servir.
Queda boníssim i amb un dolç ben suau. I està més bo d'un dia per a l'altre (si en queda...).
Tota una temptació per als llépols! Caldrà esperar-se uns dies per veure si el torró no desapareix definitivament i podem fer-ne millor ús.
ResponElimina
ResponEliminaFrancesc; Crec que la cuina ja té aixó, veure una recepta i versionar-la amb el que realment t'agrada -que sembla ser que és la xocolata- i sembla ser, també, que no en sobra¡¡
Una recepta ben apropiada per aquets dies i potser per a tot l'any.
Salutacions Francesc¡¡
Amb torró i llengües de gat...una versió irresistible! Petonarros!
ResponEliminaA mi el Tiramisú és d'aquelles postres que ni fu ni fa... però aquesta versió que no porta cafè i si que porta xocolata... potser m'agradaria i força!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Coincidim en los gustos "turronils"!!! Jo també prefereixo el torró de Xixona al d'Alacant i sempre...en compro de més!!! Per preparar un flam...una pannacotta i....un tiramisú com el teu!!!
ResponEliminaPetons!
Olga
Les receptes de la Mireia tenen l'èxit assegurat!
ResponEliminaA casa l'he repetit molts cops, i sempre triomfa :)
Té molt bona pinta la recepta. El Tiramisú original porta els melindros banyats amb amaretto.
ResponEliminaPots trobar-ne un de molt bona qualitat (Amaretto Di Saronno) en la secció d'alcohols d'una gran cadena de supermercats valenciana amb seu a Tavernes Blanques (ja saps, per no fer-ne publicitat directa).
Aquest licor fet amb ametles pense que pot ser més adequat a l'emprar torró (també fet d'ametles) que no pas la mistela.
Salutacions!