COCA DE PESTO, CEBA, TOMATA I TONYINA

De vegades no cal complicar-se massa a l'hora de fer una coca. Només tirant mà dels ingredients que tens a casa en pots fer una de ben gustosa. És el cas de la que us presente ara

COCA DE PESTO, CEBA, TOMATA 

I TONYINA

INGREDIENTS:

1 placa de pasta fullosa "La cocinera"

2 cullerades soperes de salsa pesto "Knorr, especial pasta"

1 ceba mitjana

6 tomates xerry grans

2 pots de tonyina al natural "Hacendado"

Formatge Edam

1 cullerada d'orenga seca

PREPARACIÓ:

Posem a escalfar el forn a 250º C a dalt, a sota i amb aire.

En el mateix paper que ve la massa de pasta fullosa l'estenem sobre la safata de forn. Amb una forqueta punxem tota la superfície de la massa però deixant-ne una vora de cosa de mig centimetre o una miqueta més per punxar. Això ho fem perquè quan puge la pasta fullosa no puge pel centre i sí per les vores.

Posem les dues cullerades de salsa pesto al bell mig de la coca i la pintem tota amb l'ajuda d'un pinzell de silicona fins que estiga tota coberta llevat de la vora.

Pelem la ceba i li llevem tots els corfolls. Amb un ganivet ben esmolat la tallem a rodanxes molt i molt primes, quasi transparents (això és ben important si volem que, en coure la coca, la ceba quede cuita i gustosa). En traiem els cércols i els anem repartint per tota la superfície, de manera que queden encavallats els uns damunt dels altres.

Tallem les tomates ben netes a rodanxetes ben fines també les repartim des de fora cap a dins per tota la coca.

Obrim els pots de tonyina i els fem ben escorreguts de tot el líquid de conserva que duen. L'esmigallem i la repartim per tota la coca de manera que quede el més uniforme possible.

Amb un rall fi ratllem el formatge Edam per damunt fins que n'estiga tota coberta.

Ara empolvorem la coca per damunt amb l'orenga seca i la fiquem al forn a la part baixa.

Als cinc minuts d'haver enfornat la coca l'abaixem a 200 i quan n'hagen passat quinze més, l'abaixem a 160º C i la deixem coent-s'hi ara ja només amb aire (llevem la funció de forn de dalt i de sota) fins que vejam que la coca és cuita. 

 

En el meu forn va estar en quaranta minuts, però ja sabem que cada forn és un món i convé estar vigilant la coca a partir dels primers vint minuts de cuita.

En estar cuita, l'en traiem i la servim. Va resultar boníssima, amb una mescla de sabors fantàstica, sobretot pel puntet que li donava el pesto, que n'embolcallava la resta. Segur que aquesta la repetiré més d'una vegada.